terra.meddia

Del viatge a Manchester podria destacar moltes coses però res com aquesta parada d’autobús en mig d’un túnel totalment fosc. No m’imagino molta gent esperant l’autobús a les set de la tarda en aquesta parada en ple hivern…

L’altre dia, a la llibreria Laie, hi vaig trobar un llibre que acaba de treure l’editorial Melusina i que no puc deixar de recomanar. Es tracta del Manual de urbanidad y buenas maneras en la red, de José Antonio Millán, filòleg, lingüista, editor, traductor, articulista, escriptor i un autèntic veterà d’internet.

D’una manera senzilla, amena i didàctica, l’autor hi explica com gestionar les identitats a la xarxa i redactar els e-mails, les normes bàsiques per a la publicació d’una pàgina web i el manteniment d’un bloc o què cal fer quan algú ens deixa el seu ordinador per a moure’ns per internet. També tracta temes més delicats com, per exemple, el que cal fer amb els correus electrònics que hem intercanviat amb una persona estimada un cop s’acaba la relació o les disposicions que cal preveure sobre la documentació digital que hem generat pel dia, més o menys llunyà, en què faltem. Perquè les especifitats de la comunicació en el mitjà digital no ens han de fer oblidar les normes bàsiques de cortesia!

Ahir vaig anar al Saló del Còmic i vaig trobar això d’en Mauro Entrialgo. De l’abril de 2008, és a dir, acabat de sortir del forn. Es diu Interneteo y Aparatuquis. Humor gráfico sobre internet y nuevas tecnologías.Només me l’he mirat per sobre i no sembla massa bo. Fluixet, fluixet… un dia d’aquests el deixaré al local a veure si a algú li fa una mica més de gràcia.

També té pàgina web.

Aquest matí, al tren, he fet una descoberta inesperada. Quan he deixat la bicicleta al costat de la paperera del pis de dalt, com sempre faig, he vist que sobre la repisa hi havia un llibre amb tot d’etiquetes enganxades. Es tractava de Tot s’aprofita, de Pere Calders. I les etiquetes eren de bookcrossing.com, un projecte d’alliberament de llibres que van viatjant pel món, corrent de mà en mà.

M’he donat d’alta al web i he adoptat el libre, que potser llegiré i que tinc previst deixar a la Seu d’Urgell d’aquí 15 dies perquè segueixi el seu camí, en un d’aquells viatgets que encara tenim pendents…

iBand és un trio de músics que no fan servir res més que dos iPhone i una Nintendo DS. A banda del que penseu de la qualitat musical, que jo considero que té força mèrit (a banda de ser una mica friki), crec que això no fa més que demostrar les enormes possibilitats creatives que tenim a les nostres mans avui dia. El software que fan servir és iAno, iPhoneSynth, Beatphone (iPhone) i PocketGuitar (Nintendo DS).

Avui en Toni Brey, company del Cercle per al Coneixement, presenta la seva primera incursió al món de la producció audiovisual i tothom qui me’n parla, ho fa molt bé, així que valdrà la pena passar-s’hi. De moment, deixo aquí la informació bàsica i el tràiler.

El projecte La Segona Edat Contemporània consisteix en una producció audiovisual destinada a descriure i interpretar la realitat actual des de l’òptica de la següent afirmació:

Som el protagonistes, involuntaris i accidentals, d’un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d’encetar una nova etapa en la cronologia de la història: la Segona Edat Contemporània.

La producció s’estructura com una sèrie de reportatges documentals, sis capítols de 55 minuts, en els quals es fonamenta l’afirmació anterior i s’analitzen les principals transformacions que caracteritzen l’inici del nou període. Són els següents:

Capítol I: Un temps singular
Si alcem la vista i mirem al nostre voltant veurem que el món es transforma a un ritme gairebé vertiginós. Davant aquest fet es pertinent preguntar-nos: ho fa de forma diferent a com ho ha fet sempre? En aquest capítol es posarà de manifest la profunditat dels canvis actuals i la seva vinculació amb una nova forma de comunicació humana, basada en la tecnologia, que suposa un salt d’una rellevància comparable a l’aparició de l’escriptura o la invenció de la impremta. Una contextualització històrica de la situació justificarà l’afirmació de que ens trobem a l’inici de la Segona Edat Contemporània.

Capítol II: La Societat de la Ignorància
En el segon capítol analitzarem la vigència de les expectatives que s’han generat al voltant de les noves formes de comunicar-nos. Anem cap a una Societat del Coneixement o, més aviat, ens encaminem sense remei cap a la Societat de la Ignorància?

Capítol III: La funció exponencial
Una manifestació ben evident de l’inici de la nova edat és l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial en multitud d’àmbits, des de la producció anual de soja a l’acumulació de població en les grans ciutats o el ritme d’extinció d’espècies biològiques. El món, per primera vegada, s’està convertint en un sistema únic, sincronitzat i interrelacionat, malgrat els intents per impedir-ho. Això ens fa més eficients en molts aspectes però, paradoxalment, també més inestables i fràgils, i ens enfronta a l’existència de límits que no hauríem de traspassar.

Capítol IV: La condició humana
En la nova edat el nostre poder en permetrà, fins i tot, modificar la nostra pròpia naturalesa. L’esperança de vida s’incrementa de forma constant, milions de persones controlen els seus sentiments a través de la farmacologia i en breu podrem manipular els nostres gens o viure en mons virtuals indistingibles de la realitat, deixarem de ser humans?

Capítol V: L’inesperat vigor de la religió
Malgrat viure un món tecnològic i científic, la religió ha arribat als nostres dies en plena forma. Avui sabem que el sentiment religiós té unes bases biològiques indubtables i que, en el fons, sempre ha estat entre nosaltres fins i tot amagat darrere sistemes de creences més ateus.

Capítol VI: El gran repte
Al capdavall, els capítols anteriors hauran servit per aportar més preguntes que no pas respostes. S’haurà posat de manifest que la incertesa és un dels fets que caracteritza més clarament l’inici de la Segona Edat Contemporània. De la incerteses als reptes hi ha un petit pas, i si en fem encara un més arribarem a noves preguntes sobre la capacitat humana per a fer-los front i per controlar el seu propi destí.

Cadascun dels capítols constitueix una unitat argumental independent. L’estructura es sustenta sobre entrevistes a experts rellevants de cada camp, en diàleg amb un narrador que enllaça les idees i proporciona continuïtat argumental. També s’inclouen entrevistes a protagonistes i algunes històries particularitzades, fictícies o no, que ajuden a il·lustrar alguns aspectes de la narració i a proporcionar proximitat a l’expectador.

Amb una certa distància digestiva, i a aquells interessats en l’educació en general, us comunico que ha aparegut la traducció al català de l’interessantíssim estudi de l’OCDE “Coneixements de franc, l’aparició de recursos educatius oberts“, traducció que he tingut el plaer de gestionar, revisar i coordinar.

De manera lliure i gratuïta ja es pot consultar l’Enciclopèdia Catalana online. Inclou també el diccionari i 30.000 articles en anglès, així com un apartat d’estadístiques sobre el món i un bloc. Sota control, també es poden fer aportacions. Sembla a més que ens els propers 3 anys un equip de redactors actualitzarà un 40% del articles.

D’aquesta manera ara sí que apareixerà als cercadors d’internet. Benvingut el final de la invisibilitat online d’aquesta obra magna del nostre país!

Al web granimpetu.com han donat les 9 raons que poden portar un lloc web al fracàs. Serien aquestes:

1. Absència d’objectius ben definits
2. Falta de focus en l’usuari
3. Poc o insignificant contingut
4. Una dolenta estratègia de màrqueting
5. Una dolenta selecció de nínxol
6. Actualitzacions poc freqüents
7. Falta de compromís
8. Sistema de monetizació ineficient
9. Un mal disseny
Fins i tot a microsiervos donen un altre punt que seria “Morir d’èxit”. Veig interessant tot això de cara a vendre un web al client fer-li veure el que haurà de fer i el que no. Adjunt l’article complet:

http://granimpetu.com/articulos/razones-comunes-para-el-fracaso-de-un-sitio-web/
Adjunto també un altre article d’aquest web sobre el que representa fer un bon disseny:

http://granimpetu.com/articulos/%c2%bfque-hace-a-un-diseno-bueno/

Llegeixo al Bloc d’en Juan Freire:

“En 2008 se cumplen ya 15 años del nacimiento de la web, la World Wide Web, pero al tiempo puede ser la fecha de defunción de su vieja versión. La web del siglo XX estaba conformada por páginas donde forma y función estaban unidas de forma inseparable. Los usuarios, personas u organizaciones, creaban y mantenían “sus sitios” bien delimitados en la geografía digital. Pero este modelo hace ya años que empezó a modificarse. La vieja web ha dado paso a una nueva web que separa la forma de la función, los contenidos del diseño, los datos de los metadatos. Y al tiempo, en este nueva web las páginas originales estallan en innumerables fragmentos que se pueden localizar independiente y remezclar de forma prácticamente ilimitada. Pero no es este un cambio únicamente tecnológico. En paralelo a esta transformación de la web, los usuarios pasan de ser vecinos de unos pocos sitios a distribuir su presencia e identidad a lo largo de la red creando diversos fragmentos de contenidos (desde fotografías alojadas en Flickr a un post en su blog o los comentarios que dispersan por otros sitios, por poner solo unos ejemplos).“