Bauman i Lessig a Kosmopolis

L’edició d’enguany de Kosmopolis, la festa-laboratori de la literatura que se celebra cada dos anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va comptar amb la participació del sociòleg  Zygmunt Bauman i de l’especialista en ciberdret Lawrence Lessig, un dels creadors de Creative Commons.

Tant la conferència d’en Bauman, Noves i velles dimensions de la desigualtat, com la d’en Lessig, Alliberant la cultura perquè sigui cultura, es poden veure, amb traducció simultània al català, a la pàgina de vídeos de l’arxiu de Kosmopolis, aquí.

Galàxies desèrtiques

Tractament d’imatges:  la revista francesa de videojocs Amusement ha publicat una sèrie d’imatges que sorprenen per la seva seva qualitat. És obra dels artistes francesos Cédric Delsaux i Pierrick Gueneugue i porta per títol Start Wars. Barreja elements de l’univers d’Star Wars amb paisatges del desert dels Emirats Àrabs i de les grans obres que s’estan fent actualment a Dubai.
Passeu, passeu.

Penjades les comunicacions del IV Congrés de la CiberSocietat

Divendres passat, 13 de novembre, va tenir lloc la inauguració presencial del IV Congrés de l’Observatori de la CiberSocietat, del que Meddia ha creat la plataforma. Tot estava en marxa, els fòrums, els perfils, les activitats complementàries, els perfils a les xarxes socials… i totes les comunicacions penjades. Tant al web com físicament perquè els assisent les podessin apadrinar.

Everything Bad is Good for You

És el títol original de la que fins al moment ha estat la lectura més estimulant d’aquest estiu: “Si és dolent t’ho recomano” del novaiorquès Steven Johnson. Publicat per primer cop en anglès l’any 2006, La Campana l’ha traduït al català.

Diu la sinopsi: <La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idiotitzant. Segons Johnson tots som cada cop més intel·ligents. I no gràcies al que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i per tant exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors.

Per avalar la seva tesi Johnson analitza amb rigor –deixant de banda aspectes morals o estètics– l’esforç cognitiu que ens obliguen a fer productes de la cultura de masses com ara els videojocs (demanen decisions a curt termini sense perdre de vista objectius a més llarg termini i ens exigeixen un esforç analític que ens acosta al mètode científic), les telesèries (de trames cada cop més envitricollades) o Internet i ho compara amb l’estímul que rebien els consumidors de productes de cultura popular de generacions anteriors.

Si és dolent t’ho recomano és sens dubte un llibre controvertit, però convincent. I és que fins i tot el lector més escèptic quedarà captivat pels interrogants que planteja. Després de llegir Steven Johnson no podreu evitar mirar una telesèrie, un reality show o un videojoc amb uns altres ulls>.

Nou web del MoMa

Bé de fet, no sé si és gaire nou, però m’ha agradat força la manera com es planteja el web del Museum of Modern Art de Nova York, ara que l’he visitat. Està totalment adaptada per a dispositius mòbils i fa tant d’èmfasi en les imatges i els elements audiovisuals que a la home pràcticament no s’hi veu text.

Un altre web que em va sorprendre molt gratament en el seu moment, que també està relacionada amb un museu d’art contemporani és la de la Tate. Vaig trobar que recorda molt les pàgines d’inici del Google, no us sembla?

Switch in the red

El cap de setmana passat, a Olot, em vaig comprar el llibre Switch in the red, una novela de ciència ficció ambientada en una Barcelona de finals del segle XXI on la xarxa i la tecnologia són omnipresents, el medi ambient cada dia està pitjor, els problemes socials s’han accentuat i floreixen els grups antisistema. En aquest context, un misteriós asassinat i una desaparició són investigats obsessivament pel detectiu Ballesta. Recorda una mica Blade Runner, però en versió nostrada.

L’autora, la Susana Vallejo, una madrilenya establerta a Barcelona, es nota que prové del món del marqueting i la publicitat. La pàgina web del llibre,  inclou l’enllaç a un clip promocional de youtube i a mida que vas passant capítols, trobes diversos adreces que connecten amb bandes sonores o vídeos.

A veure si m’enganxa. Sempre és millor que aquell dels homes que no estimen les dones, on m’han comentat que apareixen hackers que treballen amb MAC. Imagina’t! Si mai fem publicacions en paper, aquesta interacció paper-xarxa, pot ser quelcom a tenir en compte, no?

La tècnica avança que…

Sempre havia pensat que algun dia apareixeria alguna cosa així al mercat. Una pantalla flexible d’un mm de gruix, 145 polzades i poc més de 7 Kg de pes.

El següent pas és el paper digital de gran format. A veure quan tarda. Trobareu més detalls sobre l’invent aquí, però no sé si entendreu gaire cosa. Està en japonès.

Sector cultural i crisi

Darrerament em va caure a les mans un article del senyor Helmut K. Anheier, professor de sociologia a la Universitat de Heidelberg, en que planteja les implicacions de l’actual context econòmic en les institucions i empreses culturals. Diu més omenys el que està dient tothom avui en dia, però adaptat a la realitat del sector. Es titula How can the cultural sector survive the financial crisis? i el podeu llegir, en anglès, AQUÍ.

Què és la prospectiva?

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la prospectiva és el “conjunt sistematitzat de conjectures sobre l’evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d’hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s’esdevindran i de preparar-s’hi amb unes actuacions congruents”. En Gaston Berger, un dels fundadors de la disciplina, la defineix com “la ciència que estudia el futur per a entendre’l i poder influir en ell”. També se la coneix com a futurologia, tot i que aquest terme se sol utilitzar per a referir-se a altres disciplines no basades en el mètode científic, como ara l’astrologia o la ciència ficció.

La prospectiva l’apliquem en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. De fet, podríem dir que quan fem plans de futur a qualsevol nivell, ja sigui per a comprar-nos una casa o mirar diferents dipòsits per a invertir uns estalvis,  n’estem fent.  A  nivell empresarial, resulta vital per a garantir la supervivència d’un negoci: cal preveure quins seran els ingressos per saber si es pot mantenir el nivell de pagaments i fer front a despeses extraordinàries. També ens permet decidir si en un moment donat cal treballar en una millora de la productivitat o  potenciar la tasca comercial.

En temps de crisi , la prospectiva és vital per a la supervivència d’una empresa!

Cinisme i direcció de projectes

1. Projects with realistic budgets and timetables don’t get approved.
2. The more desperate the situation the more optimistic the progress report.
3. A user is somebody who rejects the system because it’s what he asked for.
4. The difference between project success and failure is a good PR company.
5. Nothing is impossible for the person who doesn’t have to do it.
6. Every failing, overly ambitious project, has at its heart a series of successful small ones trying to escape.
7. A freeze on change melts whenever heat is applied.
8. You understood what I said, not what I meant.
9. If you don’t know where you’re going, just talk about specifics.
10. If at first you don’t succeed, rename the project.
11. Everyone wants a strong project manager – until they get him.
12. Only idiots own up to what they really know (thank you to President Nixon).
13. The worst project managers sleep at night.
14. A failing project has benefits which are always spoken of in the future tense.
15. Projects don’t fail in the end; they fail at conception.
16. Visions are usually treatable.
17. Overly ambitious projects can never fail if they have a beginning, middle and no end.
18. In government we never punish error, only its disclosure.
19. The most difficult way is, in the long run, the easiest.
20. A realist is one who’s presciently disappointed in the future.