Citilab de Cornellà la segona edició de la Conferència Internacional de llenguatge PHP. Entreu a http://phpconference.es/ i podreu trobar els detalls de la conferència, continguts, formulari d’inscripció (only 20 bucks!) i a sota us poso una captura de la taula de xerrades que hi haurà.
He trobat aquest articlet al bloc d’Alianzo i m’ha semblat interessant com a lectura dominical. Parla de “Com ha de ser l’empresa 2.0” en base a 5 característiques fonamentals:
- Horitzontalitat
- Diversió
- Innovació
- Col·laboració
- Transparència
Podeu opinar vosaltres mateixos…
Per si la vida del programador, dissenyador i validador de codi no fos ja prou complicada i incompresa, Google ha decidit llençar el seu propi browser. A la criatura li han posat Chrome i pot descarregar-se, des d’ahir mateix, de http://www.google.com/chrome.
A Google diuen que serà millor. Els malpensats, que busquen protegir-se de les conegudes males arts que gasta Microsoft, des de la seva posició de monopoli dels sistemes operatius, que poden perjudicar l’accés a les cerques de Google. D’alguna forma, l’accés al motor de búsqueda i l’explotació de la publicitat en línia són un pastís massa gran per a Google com per permetre que el seu gran competidor hi pugui posar pals a les rodes. Per no parlar de l’amenaça que Google Docs suposa per al paquet ofimàtics de Microsoft…
Així que caldrà provar-lo i estar al corrent del que ofereix la nova criatura. De moment, complica la feina de cross-browsing… tot i que pel que he vist, el funcionament i el parsing se sembla molt al dels amics de Firefox. Però com que la closca és diferent, una imatge coneguda amb el Chrome es veu així…
Fa algunes setmanes em vaig trobar aquesta eina en línia per fer mapes mentals, esquemes, organigrames de flux, etc. La trobareu a www.bubbl.us. Em va semblar útil perquè és molt àgil, ràpida i visual. Però és que, a més, puja al carro 2.0 i permet compartir en xarxa els mapes mentals entre els contactes (“amics”) que un dessigni. Crec que pot ser especialment útil per a crear esquemes de projectes i per a les que esteu fent arquitectura de la informació.
Avui en Toni Brey, company del Cercle per al Coneixement, presenta la seva primera incursió al món de la producció audiovisual i tothom qui me’n parla, ho fa molt bé, així que valdrà la pena passar-s’hi. De moment, deixo aquí la informació bàsica i el tràiler.
El projecte La Segona Edat Contemporània consisteix en una producció audiovisual destinada a descriure i interpretar la realitat actual des de l’òptica de la següent afirmació:
Som el protagonistes, involuntaris i accidentals, d’un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d’encetar una nova etapa en la cronologia de la història: la Segona Edat Contemporània.
La producció s’estructura com una sèrie de reportatges documentals, sis capítols de 55 minuts, en els quals es fonamenta l’afirmació anterior i s’analitzen les principals transformacions que caracteritzen l’inici del nou període. Són els següents:
Capítol I: Un temps singular
Si alcem la vista i mirem al nostre voltant veurem que el món es transforma a un ritme gairebé vertiginós. Davant aquest fet es pertinent preguntar-nos: ho fa de forma diferent a com ho ha fet sempre? En aquest capítol es posarà de manifest la profunditat dels canvis actuals i la seva vinculació amb una nova forma de comunicació humana, basada en la tecnologia, que suposa un salt d’una rellevància comparable a l’aparició de l’escriptura o la invenció de la impremta. Una contextualització històrica de la situació justificarà l’afirmació de que ens trobem a l’inici de la Segona Edat Contemporània.
Capítol II: La Societat de la Ignorància
En el segon capítol analitzarem la vigència de les expectatives que s’han generat al voltant de les noves formes de comunicar-nos. Anem cap a una Societat del Coneixement o, més aviat, ens encaminem sense remei cap a la Societat de la Ignorància?
Capítol III: La funció exponencial
Una manifestació ben evident de l’inici de la nova edat és l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial en multitud d’àmbits, des de la producció anual de soja a l’acumulació de població en les grans ciutats o el ritme d’extinció d’espècies biològiques. El món, per primera vegada, s’està convertint en un sistema únic, sincronitzat i interrelacionat, malgrat els intents per impedir-ho. Això ens fa més eficients en molts aspectes però, paradoxalment, també més inestables i fràgils, i ens enfronta a l’existència de límits que no hauríem de traspassar.
Capítol IV: La condició humana
En la nova edat el nostre poder en permetrà, fins i tot, modificar la nostra pròpia naturalesa. L’esperança de vida s’incrementa de forma constant, milions de persones controlen els seus sentiments a través de la farmacologia i en breu podrem manipular els nostres gens o viure en mons virtuals indistingibles de la realitat, deixarem de ser humans?
Capítol V: L’inesperat vigor de la religió
Malgrat viure un món tecnològic i científic, la religió ha arribat als nostres dies en plena forma. Avui sabem que el sentiment religiós té unes bases biològiques indubtables i que, en el fons, sempre ha estat entre nosaltres fins i tot amagat darrere sistemes de creences més ateus.
Capítol VI: El gran repte
Al capdavall, els capítols anteriors hauran servit per aportar més preguntes que no pas respostes. S’haurà posat de manifest que la incertesa és un dels fets que caracteritza més clarament l’inici de la Segona Edat Contemporània. De la incerteses als reptes hi ha un petit pas, i si en fem encara un més arribarem a noves preguntes sobre la capacitat humana per a fer-los front i per controlar el seu propi destí.
Cadascun dels capítols constitueix una unitat argumental independent. L’estructura es sustenta sobre entrevistes a experts rellevants de cada camp, en diàleg amb un narrador que enllaça les idees i proporciona continuïtat argumental. També s’inclouen entrevistes a protagonistes i algunes històries particularitzades, fictícies o no, que ajuden a il·lustrar alguns aspectes de la narració i a proporcionar proximitat a l’expectador.
Us poso aquí un vídeo que ha penjat l’Hèctor Milla al seu (video)bloc, on es veu el Citilab i el Vicenç Badenes n’explica quatre coses. A sota, uns enllaços descriptius força complets sobre el Citilab i, també, del Neàpolis vilanoví. Enfoquen especialment el tema de TV sobre IP. Jordi: no t’ho perdis.
Com que no trobo com enllaçar aquí videos del VEOH, cliqueu aquí.
Del Citilab, aquesta és la notícia.
De Neàpolis: aquesta pàgina i aquesta altra.
Veient que a la cosa del bloc sembla que li costa d’arrencar al nou curs, us deixo aquí una petita troballa youtubesca que segur que us farà gràcia… Perquè… no us heu preguntat mai, realment, què és Catalunya?
Aquest és un principi clàssic de l’etnografia i l’antropologia aplicada al món de l’enginyeria -social, en aquest cas. Primer, observar. Després, dissenyar. El que us poso aquí és una de les noves presentacions corporatives de Nokia, que articula tot el seu discurs en aquesta ‘mantra’. Ho he pescat del bloc de l’Oriol Lloret. Mireu-vos-ho, tot just són 3 minuts d’anar clicant.
Un vídeo d’uns 12 minuts que no fa gaire que s’ha presentat. Es diu d’ell que: “Aplicaciones educativas de la llamada Web 2.0 o Web Social. Documento elaborado por el Area del Portal Educastur y Servicios Educativos en Línea, de la Consejería de Educación del Principado de Asturias”.
Divendres parlant amb el David, li recordava una de les màximes habituals i que s’han repetit centenars de vegades des que vam posar en marxa MEDDIA: els nostres webs parlen a persones, i parlen com persones. Deia que feia dies que no sentia aquestes paraules i, de fet, crec que és una d’aquelles consignes que han marcat la nostra feina durant molt temps. Les maneres en què es veu i s’imagina un projecte són tantes i tan diverses que som nosaltres els que hem de fer l’esforç de combinar-les en una de sola, o el que més s’hi pugui semblar.
La Maria em fa arribar una imatge divertida que, jiji-jajas a banda, ens hauria de recordar què és el que hem d’evitar, de forma sistemàtica, i quina és la funció real dels nostres ‘caps-de-projecte’, sigui qui sigui en cada moment.
| Blog: |
| terra meddia |
Topics: |
Comentaris recents