Opengreen (XVI Congreso Redepyme) es uno de los últimos proyectos en los cuales hemos trabajado, en este caso colaborado estrechamente con EOI. Se trata de un microsite pensado para difundir la presencia de EOI en SIMO, contemplando tres momentos: antes, durante y después del evento.
Conceptualización, diseño gráfico e implementación en Liferay de un site que utiliza y se interrelaciona con las redes sociales y los canales audiovisuales de EOI.
En nuestro anterior post hablamos acerca de la jornada de conferencias plenarias del Web Congress Barcelona 2011 que se celebró el pasado día 1 de marzo. En el post publicamos un link donde pueden consultarse casi todos los tweets del evento #wcbcn. Digo casi todos porque en los resultados faltan los tweets de la mañana del día 1 de marzo.
A raíz de ello nos propusimos complementar el post añadiendo los resultados que faltaban, y que sí aparecían en el buscador social Topsy. Una cosa llevó a la otra y hemos terminado preparando un documento con los tweets más relevantes (según criterio de Topsy) del evento #wcbcn. Esperamos que ayude a tener una visión global de lo que se dijo durante el congreso, y también que sirva de recordatorio a todos aquellos que estuvisteis.
Des de fa ben poc hem sabut com serà nou logotip de Starbucks. Es tracta d’una demostració de com els petits canvis poden ser significatius, i de com una marca, quan està tan integrada de tal manera a les nostres vides, pot permetre’s el luxe de prescindir d’elements com el propi nom de la marca i deixar únicament el símbol de la sirena que de ben segur la majoria coneixem de sobres.
En el següent vídeo en Howard Schultz, CEO de Starbucks, ens explica l’evolució de la nova identitat corporativa.
Te proponemos un juego.
Hace unos días mientras trabajábamos en un proyecto y hacíamos un estudio de palabras clave, llegamos al siguiente gráfico de Google Trends:
En el gráfico se ve como la palabra “traducción” sufre un pico de búsquedas en el año 2007. Enseguida llegamos a la conclusión que ese año coincidió con la aparición de Google Translator, cosa que explica ese pico. Misterio resuelto.
Hemos pensado que cada lunes os plantearemos un misterio, un gráfico tras el que se esconde algún acontecimiento, porque las estadísticas nunca son casuales.
Para empezar, esta semana os lanzamos una pregunta fácil, que surge del siguiente gráfico:
¿Por qué la palabra “teología” aumentó su nivel de búsquedas de tal manera en 2005? ¿Qué sucedió ese año?
¿Qué crees tú?
Meddia ja torna a ser “on fire”. Piles carregades i a punt per encarar els reptes d’aquests temps complicats, sempre des de la fidelitat a la nostra filosofia de treball i amb tota la il·lusió del món.
Els darrers anys han estat durs però han suposat un aprenentatge molt valuós que, sens dubte, serà un valor afegit molt important en els projectes del futur. Un dels més importants serà el canvi d’imatge de l’empresa que gairebé coincidirà amb el nostre 10è aniversari, el proper any 2011. Dissenys renovats i un discurs molt més clar i entenedor sobre qui som i què fem per tal d’afrontar el futur amb optimisme i sense cap mena de complex.
Fa pocs dies ha vist la llum un dels nostres darrers projectes web: Jumbo Proudly African, una marca de productes i complements per a la cuina exclusivament africans.
Conceptualització, disseny i desenvolupament d’un lloc web de gran potència visual i alhora gran senzillesa informativa, centrat en la promoció del portfolio de productes Jumbo i el seu ús quotidià en forma de receptaris, juntament amb la integració d’eines de participació dels usuaris i espais d’interacció propis del Web 2.0. com, per exemple, la pàgina de Jumbo a Facebook.
All Creative Work Is Derivative és el nom d’aquest vídeo tan original que ens mostra com gran part dels treballs creatius deriven o es basen altres treballs fets amb anterioritat.
Si observem la història de l’art occidental és normal veure cicles que es repeteixen, moviments que s’alimenten de moviments anteriors, recursos temàtics re-utilitzats, etc. El que més impacta d’aquest vídeo és que aquest cop no només se’ns mostra com l’art deriva en el temps, sinó que també se’ns mostra com l’art deriva entre diferents cultures d’indrets geogràfics molt distants. I les semblances poden arribar a ser sorprenents.
Una de les lectures que també podem fer és com la humanitat al llarg de la història ha progressat construint sobre el treball que altres van iniciar amb anterioritat, apilant coneixement sobre coneixement sense lleis de propietat intel·lectual que dificultessin aquest flux.
Drets d’autor, patents, copyright… Avui dia aquest excés de cel, no perjudica el progrés?
Aprofitarem aquest llarg cap de setmana per relaxar-nos una mica i escriure sobre entreteniment pur i dur.
L’altre dia mentre mirava el tràiler d’Iron Man 2 vaig pensar en per què aquest personatge m’ha caigut en molta més gràcia que els altres personatges que Marvel ha dut al cinema.
Aquest personatge nascut l’any 1963 avui ha adquirit una nova dimensió. Si fa anys em semblava que era un superheroi atípic perquè els seus superpoders realment no eren a l’ADN del protagonista si no que eren a l’armadura que es posava ocasionalment, avui dia em sembla un superheroi molt més creïble en relació als altres.
Més que mai avui estem rodejats de tecnologia, i la fem servir per moure’ns, comunicar-nos, treballar, etc. També hi ha un interès més gran per la ciència. Des de la primera aparició als còmics, no és el moment més propici per a un superheroi tecnològic? Oi que ens costa menys d’acceptar i de creure (sense oblidar que en el fons es tracta de ciència-ficció)?
El següent text és un fragment extret del llibre Claves del nuevo marketing, lectura que us recomano si us interessa aquest tema.
El joc de la vella guàrdia publicitària era el bowling, on l’agència llençava una bola (missatge) intentant fer caure el major nombre de bitlles (consumidors/target) a través d’un pla de mitjans establert que llançava aquesta bola tantes vegades com permetés el pressupost. I aquí acabava el joc.
No obstant això, el joc de la nova publicitat és el pinball, en el qual l’agència creativa llença una bola (ja no és un missatge, sinó una conversa) al seu públic o usuaris (ja no són només consumidors). Ells mateixos s’encarreguen de que la bola reboti, sempre que la conversa els interessi o els resulti de valor.
A les marques conservadores els espanta el pinball, perquè suposa la pèrdua del control sobre la bola. Potser no s’han adonat que com més reboti la conversa, més punts aconseguiran a la partida i més podran aprendre de l’experiència de la gent.
Les marques que juguen al pinball saben que al centre de la partida hi ha les persones, i perquè facin rebotar les boles, aquestes han de contenir “valor”. En canvi, les que encara juguen a bowling segueixen intentant “fer caure consumidors” a canonades”. Perquè les seves estratègies funcionin, només se’ls acudeix engrandir la bola amb grans pressupostos en mitjans o abrillantar-la perquè llueixi millor, però quan les boles “vénen buides”, és impossible fer-les rebotar. Un cop i un altre, missatges unidireccionals que no esperen feedback de la gent, no aporten valor o no tracten el consumidor com a subjecte, acaben estavellant contra una paret virtual. Una paret de desinterès i manca d’atenció.
| Blog: |
| terra meddia |
Topics: |
Comentaris recents