All Creative Work Is Derivative

All Creative Work Is Derivative és el nom d’aquest vídeo tan original que ens mostra com gran part dels treballs creatius deriven o es basen altres treballs fets amb anterioritat.

Si observem la història de l’art occidental és normal veure cicles que es repeteixen, moviments que s’alimenten de moviments anteriors, recursos temàtics re-utilitzats, etc. El que més impacta d’aquest vídeo és que aquest cop no només se’ns mostra com l’art deriva en el temps, sinó que també se’ns mostra com l’art deriva entre diferents cultures d’indrets geogràfics molt distants. I les semblances poden arribar a ser sorprenents.

Una de les lectures que també podem fer és com la humanitat al llarg de la història ha progressat construint sobre el treball que altres van iniciar amb anterioritat, apilant coneixement sobre coneixement sense lleis de propietat intel·lectual que dificultessin aquest flux.

Drets d’autor, patents, copyright… Avui dia aquest excés de cel, no perjudica el progrés?

Superheroi o tecnoheroi?

Aprofitarem aquest llarg cap de setmana per relaxar-nos una mica i escriure sobre entreteniment pur i dur.

L’altre dia mentre mirava el tràiler d’Iron Man 2 vaig pensar en per què aquest personatge m’ha caigut en molta més gràcia que els altres personatges que Marvel ha dut al cinema.

Aquest personatge nascut l’any 1963 avui ha adquirit una nova dimensió. Si fa anys em semblava que era un superheroi atípic perquè els seus superpoders realment no eren a l’ADN del protagonista si no que eren a l’armadura que es posava ocasionalment, avui dia em sembla un superheroi molt més creïble en relació als altres.

Més que mai avui estem rodejats de tecnologia, i la fem servir per moure’ns, comunicar-nos, treballar, etc. També hi ha un interès més gran per la ciència. Des de la primera aparició als còmics, no és el moment més propici per a un superheroi tecnològic? Oi que ens costa menys d’acceptar i de creure (sense oblidar que en el fons es tracta de ciència-ficció)?

Bowling vs. pinball

El següent text és un fragment extret del llibre Claves del nuevo marketing, lectura que us recomano si us interessa aquest tema.

El joc de la vella guàrdia publicitària era el bowling, on l’agència llençava una bola (missatge) intentant fer caure el major nombre de bitlles (consumidors/target) a través d’un pla de mitjans establert que llançava aquesta bola tantes vegades com permetés el pressupost. I aquí acabava el joc.

No obstant això, el joc de la nova publicitat és el pinball, en el qual l’agència creativa llença una bola (ja no és un missatge, sinó una conversa) al seu públic o usuaris (ja no són només consumidors). Ells mateixos s’encarreguen de que la bola reboti, sempre que la conversa els interessi o els resulti de valor.

A les marques conservadores els espanta el pinball, perquè suposa la pèrdua del control sobre la bola. Potser no s’han adonat que com més reboti la conversa, més punts aconseguiran a la partida i més podran aprendre de l’experiència de la gent.

Les marques que juguen al pinball saben que al centre de la partida hi ha les persones, i perquè facin rebotar les boles, aquestes han de contenir “valor”. En canvi, les que encara juguen a bowling segueixen intentant “fer caure consumidors” a canonades”. Perquè les seves estratègies funcionin, només se’ls acudeix engrandir la bola amb grans pressupostos en mitjans o abrillantar-la perquè llueixi millor, però quan les boles “vénen buides”, és impossible fer-les rebotar. Un cop i un altre, missatges unidireccionals que no esperen feedback de la gent, no aporten valor o no tracten el consumidor com a subjecte, acaben estavellant contra una paret virtual. Una paret de desinterès i manca d’atenció.

Un CMS no és el remei definitiu

Fragment extret de l’e-book Professional web design:

Molts dels clients amb els quals treballem confien cegament en sistemes de gestió de continguts o content manager system (CMS). Aquells que no disposen d’un pensen que solucionarà els seus problemes de gestió web, i els que en tenen gemeguen perquè no ho fan!

És cert que un CMS pot aportar molts beneficis. Aquests inclouen:

• reduir els obstacles tècnics d’afegir continguts,
• permet a més persones per afegir i editar contingut,
• facilita actualitzacions més ràpides,
• i permet un major control.

No obstant això, molts CMS són menys flexibles del que als seus propietaris els agradaria. Aquestes no compleixen amb les exigències canviants dels llocs web perquè únicament són una plataforma. Administradors web també es queixen que els seus CMS són difícils d’utilitzar. En molts casos, això es deu al fet que els que l’utilitzen no han tingut la formació adequada o no l’estan utilitzant amb suficient regularitat.

Finalment, un CMS pot permetre la fàcil actualització del contingut, però no garantir que el contingut s’actualitzarà o fins i tot que la qualitat de contingut serà acceptable. Molts llocs web basats en CMS encara tenen el contingut antiquat o mal escrit. Això és degut a que no s’han destinat prou recursos per a l’administració del web.

Si busques un CMS per resoldre els teus problemes de manteniment del lloc web, et decebrà.

Aquest text ha estat escrit per i per a dissenyadors, però el que al final intenta explicar és que un CMS només és una eina que per si sola no fa res, i que mal utilitzada acabarà perjudicant al seu propietari. Cal un esforç per part del propietari per:

• actualitzar els continguts amb regularitat,
• actualitzar correctament els continguts (com per exemple, una correcta escriptura),
• i fer servir el CMS adequat per a una determinada funció (com per exemple Wordpress per a un bloc)

A més a més voldria afegir un punt important, la creativitat (usabilitat i disseny)

Usabilitat, disseny, i plataforma tecnològica (la programació pura i dura) avui dia tenen el mateix nivell d’importància ja que els continguts d’un web han de ser fàcilment llegibles i trobables, el web ha de ser atractiu, i tot ha de funcionar correctament. Si un d’aquests elements falla es crea un desnivell. Tenim un problema.

Mitjançant un CMS podem fer servir una plantilla de disseny (template o skin) preconcebuda, però el fet que centenars d’altres webs facin servir el mateix template farà que el nostre web perdi exclusivitat, excel·lència. I si volem modificar la usabilitat i el disseny per que l’estil sigui més personal, la creativitat sempre s’haurà de supeditar al CMS (en aquest cas, la plataforma tecnològica). Tornem a tenir un desnivell que, en aquest cas, no farà que funcioni pitjor, però sí que limitarà la usabilitat i el disseny. L’eficàcia comunicativa minvarà.

No voldria semblar que estic demonitzant els CMS. Com ja he dit abans, els CMS són molt útils en situacions i moments molt determinats, però haurem d’estudiar si realment són la solució definitiva al que realment necessitem, pensant tant en el moment actual com en el futur del nostre web.

El poder ocult d’un regal

Fa alguns dies va aparèixer un article molt interessant al bloc de Seth Godin que parlava del valor afegit que té fer un regal. Lluny del tipus de transaccions a les que estem acostumats, en les quals tu em dones diners i jo et presto un servei, Godin ens parla del valor de regalar: quan regalem adequadament es produeix un desequilibri, i fruit d’aquest desequilibri es crea el moviment que empeny a un nou equilibri. Aquest moviment crea connexió.

Aquesta és sens dubte una de les claus del màrqueting actual, 2.0, digital o com li vulgueu dir. Oferir alguna cosa a canvi de res de vegades té efectes retroactius.

I a més a més, com diu en Godin: “…donar un regal fa sentir bé”

Primeres impressions

Uns investigadors de la Carlton University ens donen aquest consell: “Un web net, professional i que carregui ràpidament pot assegurar que la nostra primera impressió sigui bona“.

La primera impressió és vital, i més en el món web, on molts dels hàbits (bons i dolets) dels nostres interlocutors es veuen molt més accentuats que en d’altres canals. Només cal veure la taula per adonar-nos del temps de captació o primera impressió que dedicaran els usuaris finals del nostre web, cartell, tríptic, etc.

En el cas del web es radicalitza bastant, ja que només tindrem una oportunitat per convèncer als usuaris que es troben de pas per a que es quedin al nostre web durant més estona.

Naturalment hi entre en joc moltes variables, com per exemple la proporció entre text i imatges, l’interès de l’usuari pels continguts o l’atractiu visual. Com diu en Joan Costa, l’ull busca el plaer.

Fonts: Diseñar para los ojos / @loveday

Fiasco Awards 2010: votacions obertes

A partir d’avui ja podem votar el fiasco de l’any. Aquest any la segona edició dels Fiasco Awards ha triat 8 candidatures finalistes, de les quals una serà la guanyadora. Els criteris generals de valoració de les candidatures segueixen sent les mateixes que a l’edició anterior: credibilitat, impacte, facilitat per extreure alguna conclusió útil, originalitat, simplicitat i vigència.

Un cop més els Fiasco Awards volen premiar el fiasco tecnològic de l’any tot fomentant una actitud positiva, ja que segons l’organització: “el camí cap a l’èxit està ple d’entrebancs”.

Text enlloc d’un logo mitjançant el CSS text-indent

“text-indent” estableix la tabulació de la primera línia de text d’un element. La tabulació es pot indicar mitjançant qualsevol de les unitats de mesura definides per CSS 2, incloent els percentatges.

Amb la propietat text-indent podem amagar el text, per exemple, d’una capa, i colocar-hi una imatge o logotip amb un link com a imatge de fons. Dit d’una altra manera: podem substituir un logotip per text pla, però el que visualitzarem serà únicament el logotip.

<style type="text/css">
h1 a {
   display: block;
   text-decoration: none;
   width: 128px;
   height: 128px;
   bottom: 0px;
   background: url(mozilla-icon.png) no-repeat left top;
   text-indent: -99999px;
}
</style>

<h1><a href="http://www.mozilla-europe.org/ca">Mozilla</a></h1>

La solució de text-indent és més enrevessada que la típica imatge amb etiquetes alt i title, però és millor de cara al SEO.

Js emulador de CSS3 per a Internet Explorer 5, 6, 7 i 8

ie-css3.js permet a Internet Explorer identificar els selectors de CSS3. Només s’ha d’incloure la seqüència de comandaments a les pàgines HTML i començar a utilitzar els selectors CSS3 als fulls d’estil.

<script src="DOMAssistantCompressed-2.7.4.js" type="text/javascript">
</script> <script src="ie-css3.js" type="text/javascript"></script>

A la pàgina de Keith Clark tenim informació ampliada: coses a tenir en compte, explicacions sobre el funcionament, descàrrega del javascript…

Sens dubte és una molt bona eina per mirar endavant i començar a perdre la por al jou que representa IE6 pel que fa al disseny i desenvolupament web (i al nostre creixement interior com a dissenyadors i desenvolupadors web).

Claves del Nuevo Marketing

Buscant informació sobre màrqueting digital he trobat aquesta joia. Es tracta del llibre Claves del Nuevo Marketing. Escrit per diversos autors, es pot trobar a les llibreries i també a la xarxa de forma gratuïta.

Publicat originàriament en format digital, el llibre repassa els canvis que s’estan experimentant ja s’han experimentat dins el màrqueting, i dona consells i solucions cap a la comercialització digital dels nostres productes.

Una joia, sens dubte.

Article relacionat: Tienes 5 Segundos