Bowling vs. pinball

El següent text és un fragment extret del llibre Claves del nuevo marketing, lectura que us recomano si us interessa aquest tema.

El joc de la vella guàrdia publicitària era el bowling, on l’agència llençava una bola (missatge) intentant fer caure el major nombre de bitlles (consumidors/target) a través d’un pla de mitjans establert que llançava aquesta bola tantes vegades com permetés el pressupost. I aquí acabava el joc.

No obstant això, el joc de la nova publicitat és el pinball, en el qual l’agència creativa llença una bola (ja no és un missatge, sinó una conversa) al seu públic o usuaris (ja no són només consumidors). Ells mateixos s’encarreguen de que la bola reboti, sempre que la conversa els interessi o els resulti de valor.

A les marques conservadores els espanta el pinball, perquè suposa la pèrdua del control sobre la bola. Potser no s’han adonat que com més reboti la conversa, més punts aconseguiran a la partida i més podran aprendre de l’experiència de la gent.

Les marques que juguen al pinball saben que al centre de la partida hi ha les persones, i perquè facin rebotar les boles, aquestes han de contenir “valor”. En canvi, les que encara juguen a bowling segueixen intentant “fer caure consumidors” a canonades”. Perquè les seves estratègies funcionin, només se’ls acudeix engrandir la bola amb grans pressupostos en mitjans o abrillantar-la perquè llueixi millor, però quan les boles “vénen buides”, és impossible fer-les rebotar. Un cop i un altre, missatges unidireccionals que no esperen feedback de la gent, no aporten valor o no tracten el consumidor com a subjecte, acaben estavellant contra una paret virtual. Una paret de desinterès i manca d’atenció.