Arxius per 'Disseny'

Optimització de PNGs

Com dissenyadors de pàgines web em d’estar familiaritzats amb el format d’imatge PNG, la seva principal característica es la funció del canal alfa (transparències en els píxels). Però també em de tindre en compte aspectes com el pes de les imatges per accelerar el temps de descàrrega de les webs.
Normalment pensem que el no hi han moltes opcions d’optimització de les imatges Truecolor PNG (PNG-24 de Photoshop), i es veritat, no les tenim, però si existeixen algunes tècniques avançades que ens ajudaran a millorar el pes, sense destrossar els nostres PNG’s.

1. Posterització

Això és un mètode conegut de l’optimització d’imatge de truecolor. Busqueu la icona de capes d’Ajustaments en el paleta de Capes i escullir Posterize.
Escollir la quantitat possible més petita de Nivells (normalment 40 és prou) i salvar la imatge:

original
Original, 84 KB

original-posterized
Posterized, 53 KB

Així és com funciona: la posterització simplement redueix la quantitat de colors, convertint colors similars en un únic, crea així regions de posterizat. Això ajuda a realitzar un millor filtratge de scanline i aconseguir una millor compressió. La desavantatge d’aquest mètode és alternança de color, que és especialment visible si està intentant implementar l’imatge amb un fons d’HTML.

2. Transparència Bruta

Doneu un cop d’ull a les imatges següents:

dirty-tr-sample1
74 KB

dirty-tr-sample2
30 KB

Els dos s’han salvat amb Photoshop sense cap mena d’optimització. Fins i tot si feu una comparació de per píxel d’aquestes imatges, no notareu cap diferència. Però per què és la primera imatge 2,5 més gran que la segona?
La resposta es ben sencilla. La primera esta salvada com a imatge RGBA (els valors RGB + el canal Alfa), per tant tindrem els tres canals d’informació de color, més un adicional que es el que crea la transparència, l’Alfa. Amb aquest mitjá es poden amagar tots els píxels on l’alfa tingui un valor 0. Però aquestes dades de RGB encara existeixen i, a més, impedeixen al codificador de PNG a empaquetar i codificar el correctament les dades. Així, que hem de treure aquestes dades ocultes, omplint les zones on afecti l’alfa, d’un color sòlid, com per exemple negre i salvem la imatge.

dirty-tr-sample1-2

dirty-tr-sample2-2

3. Divisió per transparència

split-reference
PNG-24, 62 KB

A vegades s’han de salvar imatges en PNG-24 “pesades” a causa dels pocs píxels semitransparents que hi contenen. Podem estalviar Kbs extra si dividim la imatge en dues parts, es a dir, una amb píxels sòlids, l’altre amb els semitransparents. Podem salvar píxels semitransparents en PNG-24, i píxels sòlids en PNG-8 o fins i tot JPEG.

split4_1
PNG-8, 17 KB

split4_2
PNG-24, 6 KB

I aquí tenim el resultat:

split-reference
Abans 63 KB

split-reference
Després 23 KB

Aquest mètode té un desavantatge obvi: té dues imatges en comptes d’un, que pot ser un inconvenient per utilitzar (per exemple, quan fent una web en CMS).

4. Escala de grisos

Photoshop no pot salvar en escala de grisos un PNG, així que hauriem d’utilitzar OptiPNG després de salvar imatges en blanc i negre.

grayscale-ps
PNG-24, 8167 bytes

grayscale-opti
PNG-24 (Escala de grisos d’OptiPNG), 6132 bytes

5. Menys Colors

Això és una alternativa al mètode de Posterització de colors. La Posterització pot canviar dramàticament els colors de la imatge, que és inacceptable si s’ha de barrejar la imatge amb el fons del lloc web. Aquest mètode ens dóna més control sobre color però es limita a 256 colors.

El mètode és bàsicament extreure dades d’imatge de la imatge semitransparent (treure transparència), convertir-lo en un color indexat i aplicar la màscara original.

6. Mès trucs d’optimització

  1. Cada optimització ha de començar amb una anàlisi de l’imatge minuciosa. Esculliu la millor tècnica per aconseguir millors resultats a cada imatge.
  2. Ser creatiu. Utilitzar aquestes tècniques com un punt de partida per crear els propis mètodes personalitzats d’optimització.
  3. Molta gent pensa que PNG-8 sempre es millor que PNG-24 per a imatges amb pocs colors. Però no es aixi, en alguns casos, PNG-24 ens pot donar millors resultats:
    ex1-png8
    PNG-8, 833 bytes

    ex1-png24
    PNG-24, 369 bytes

  4. Si estem utilitzant una versió més vella de Photoshop (previ CS3), podem trobar que les imatges de PNG, en l’editor d’imatge, semblin diferents en un Navegador Web. La causa d’aixó es la informació de gamma que es guarda a l’arxiu PNG. El podem treure d’una manera segura amb eines com TweakPNG (Windows només) o smush.it.
  5. No utilitzeu el “Salvar Com” per salvar imatges PNG per al web, sino, el “Salvar per a Web”. Per defecte, Photoshop inclou una imatge de presentació com informació addicional a l’arxiu, fent unes quantes vegades més gran l’arxiu del que necessita ser.

Com a exemple final us deixo una demostració real de totes les técniques enumerades aquí, recopilades en un video:

Advanced PNG Optimization from Sergey Chikuyonok on Vimeo.

Fonaments del HTML 5

HTMLHTML 5 és la primera gran revisió del llenguatge HTML (Hypertext Markup Language), i es va començar a projectar l’any 2008. Pensat com el següent pas al HTML 4 i el XHTML 1.0 (segons la Wikipedia l’actualització d’aquest últim es va aturar), la versió 5 està pensada com un llenguatge molt més semàntic i més propici pel desenvolupament d’aplicacions web.

Tot i que encara està en procés de desenvolupament, ja s’hi han afegit un bon nombre de noves etiquetes. Per a la majoria d’usos quotidians, aquestes etiquetes substituiran molts dels típics div del nostre codi.

Quins són els fonaments?

El DOCTYPE

El DOCTYPE en HTML 5 és el següent:

<!DOCTYPE html>

No es va optar per <!DOCTYPE html5> per evitar peculiaritats amb IE6, així que finalment va quedar com <!DOCTYPE html>

Petit i significatiu, fàcil de recordar.

Elements estructurals

<header>
Representa la secció de la capçalera.

<nav>
Element reservat per a la navegació principal.

<section>
Element per a una secció genèrica de continguts, possiblement situat entre la capçalera i el peu de pàgina (footer). Té el comportament d’un div si no fos per la separació d’una part del document. Dins hi poden niar altres etiquetes section, a banda de qualsevol quantitat d’etiquetes típiques.

<article>
Etiqueta que ens permet definir un fragment de contingut com a article. Ideal per a blocs o diaris.

<aside>
Element que representa el contingut relacionat amb l’àrea principal del document, expressat normalment per les columnes laterals

<footer>

Secció reservada al peu de pàgina.

Exemples d’estructura

Estructura HTML 5

Estructura HTML 5

Ús de wireframes per optimitzar el desenvolupament web

wireframeLa creació dels wireframes és una de les primeres passes que cal fer abans de dissenyar un lloc web. El wireframe ajuda a organitzar i simplificar els elements i els continguts dins d’un lloc web, i és una eina essencial en el procés de desenvolupament.

Un wireframe és bàsicament una representació visual de la disposició dels continguts en un lloc web. És un prototip que mostra la ubicació dels elements de la pàgina, com ara la capçalera, el peu de pàgina, el contingut, les barres laterals, la navegació, etc.

També especifica la ubicació dels elements dins d’aquestes àrees de contingut. Si es desitja desenvolupar un web que coincideixi amb exactitud amb les exigències del client i reduir al mínim les revisions del projecte, el wireframing us mantindrà en el bon camí.

Beneficis del wireframing

La creació de wireframes dóna al client, programador o dissenyador l’oportunitat de tenir una mirada crítca a l’estructura del lloc web i permet de fer les revisions amb facilitat en les primeres etapes del procés. El wireframing porta els següents beneficis:

  • Dóna al client una visió ràpida del disseny del web.
  • Pot inspirar el disseny i desemboca en un procés creatiu més fluid.
  • Dona al desenvolupador un panorama clar dels elements que es necessiten per codificar.
  • Clarifica les accions o funcions de cada pàgina.
  • És fàcil d’adaptar i pot mostrar la disposició de moltes seccions del web.

Eines per al desenvolupament de wireframes

  • Dibuixar a mà en paper. Sempre un bon punt de partida per a qualsevol dissenyador. Si s’és molt precís en el dibuix, es pot fer servir com a wireframe definitiu de cara al client.
  • Software: Visio, OmniGraffle, Gliffy, Balsamiq, i qualsevol programa gràfic del tipus Illustrator, Photoshop, etc.

Exemples

wireframe
Autor: Meddia

wireframe-1
Autor: Mike Rohde

wireframe-2
Autor: Phil Hawksworth

wireframe-3
Autor: Matthieu Mingasson

Font: Webdesigner Depot

Com escriure per al web

readingSegons l’expert en usabilitat Jakob Nielsen, el text de les pàgines web no es llegeix pràcticament mai.

Partint d’una afirmació tan dura (però probablement certa) només ens queda actuar de la següent manera: cal redactar textos amb força i fàcils de llegir.

Hi ha diversos motius o causes que fan que el lector no llegeixi amb detall i es limiti a fer un escombrat visual de les pàgines buscant elements que cridin la seva atenció. Per això les pàgines han d’estar preparades per a aquesta revisió ràpida dels continguts.

Abans d’entrar en detall cal fer una menció especial a la inclusió de publicitat dins els webs, ja que els usuaris han après a ignorar els missatges publicitaris:

  • els que estan camuflats dins el text, fins i tot quan volen aparentar informació objectiva. L’usuari detesta la publicitat intrusiva que el desvia del contingut central.
  • l’usuari avançat ignora sistemàticament els anuncis publicitaris en forma de bàner o de finestra emergent (pop-up). A més, els nous navegadors bloquegen aquestes finestres emergents.

1. Estil:

  • Brevetat i senzillesa: es recomana fer servir menys del 50% del text utilitzat habitualment en una publicació escrita. Els paràgrafs han de ser curts, de dues o tres frases únicament. Les frases han de ser curtes i directes.
  • Missatge clar: l’objectiu central del missatge ha d’estar clar des de la primera línia, des del primer paràgraf.
  • Una idea per paràgraf.
  • Veu activa: tot i semblar més impersonal o objectiva, la veu passiva allunya i allarga innecessàriament el missatge.
  • El lector, a priori, no sap de què estem parlant: eliminem argot, llenguatge especialitzat, acrònims, sigles, denominacions tècniques i internes…
  • Cada bloc de contingut ha de ser autònom i permetre ser llegit de forma independent. Això implica no fer referències necessàries a blocs anteriors ni posteriors ni utilitzar convencions que depenguin, per a ser enteses, d’informació que està fora d’aquell bloc.
  • Els primers 3/4 del primer escombrat visual haurien de donar pistes per saber què trobarem més avall, si és que hi ha més continguts autònoms. Això pot resoldre’s principalment a través del disseny i prototipat de la pàgina, mostrant estructures que comencen més enllà, gràficament diferents, etc.

2. Tipografia i estructura

S’estima que la velocitat de lectura en pantalla baixa un 25% respecte al paper. Així mateix, l’índex de concentració és menor en pantalla. Només un 10% dels usuaris tendeix a llegir un missatge de més de 3 pantalles (400 paraules), independentment del seu tema. Per tant, es recomanable:

  • Deixar espais en blanc dins el missatge (salts de paràgraf, distància dels marges, interlineats generosos…)
  • Emprar lletres amb molt contrast cromàtic vers el fons.
  • Evitar imatges de fons.
  • Utilitzar cossos de tipografia relativament grans (de 10 a 14px)
  • Evitar textos que es mouen, intermitents, etc.
  • Utilitzar les negretes de forma regular, amb més freqüència que al paper, per destacar la idea, paraula o concepte clau de cada paràgraf. Però controlar-ho: massa negretes col·lapsen el paràgraf i “invisibilitzen” la resta de contingut.
  • Per als continguts, tipografies sans-serif (contràriament al que es deia pels mitjans impresos). Per a títols, pot alternar-se amb serif.
  • Evitar cursives i paraules o expressions escrites totes en majúscules.

3. Estructura del missatge i dels continguts

La lectura a Internet no és lineal. És diagonal, irregular, trencada per salts i exploratòria. Per tant, és recomanable:

  • Utilitzar llistes d’ítems, amb vinyetes o números.
  • Estil de piràmide invertida. Un clàssic en l’estil periodístic. La importància dels arguments, de les idees, anirà decreixent a mesura que el lector continuï llegint. Així s’aconsegueix que, independentment del moment en què el lector abandoni el text, ja hagi llegit el més important. En resum: primer la idea general i després els detalls.
  • En clau digital: una base ampla per a la piràmide invertida. Al mitjà digital, el peu d’una pàgina o d’un missatge té més pes que els continguts que puguin haver-hi pel mig. Per això, trencant la lògica de la piràmide invertida, el peu de missatge, el darrer bloc d’una pàgina, traurà profit d’un tractament estructural diferenciat i el seu contingut tindrà més possibilitats de ser llegit/clicat. Pot servir per concloure un missatge, per recordar punts interessants ja expressats i/o recuperar els èmfasis inicials, per donar un seguit d’eines de continuació, enllaços genèrics, etc.
  • La nostra redacció ha de ser lineal (malgrat que a Internet la lectura no ho sigui). No intercalem temes o subtemes fins que hem acabat l’anterior; utilitzem subtítols o marques tipogràfiques o de paràgraf per indicar un canvi de tema; no recuperem temes ja tancats anteriorment (si no és a un bloc que pretengui fer de resum)…
  • Cal fomentar la lectura lineal. Mirem de no excedir-nos amb la introducció d’enllaços interns o externs dins el text. L’usuari pot trobar-ho molest i pot sentir-se insegur per no saber si seguir amb la lectura o fer clic a l’enllaç.
  • Si volem que un (algun) contingut sigui llegit amb més atenció, hem de facilitar-ne la impressió en paper.
  • Corregir els textos.
  • Fer servir llengües estrangeres amb professionalitat. Una mala traducció pot generar un efecte psicològic negatiu en els lectors estrangers que ens visitin.

4. Enllaços

A Internet, ningú té temps. Aquest és un factor comú de qualsevol sector, especialitat, gènere, moment del dia o franja d’edat. Per tant…

  • Especialment en comunicació push, un objectiu bàsic ha de ser convertir la lectura en un clic en els primers 30-40 segons de la lectura.
  • Per tant, el primer paràgraf i els 3/4 de l’escombrat visual ha de contenir diverses vies de sortida (conversió en clic), des del text, des d’alguna imatge, des d’algun botó o icona… Han de ser els enllaços amb els contingut més estratègic.
  • Els enllaços són la porta de sortida i el retorn de la inversió d’una comunicació push. Ha de veure’s clarament que ho són. I, com les negretes, se n’ha de mesurar l’ús. Dins un mateix paràgraf o bloc, els enllaços competeixen entre ells i s’ha de triar el més significatiu, el més estratègic o el que condueixi més directament a l’acció que volem.
  • No es recomanen fórmules tipus “clica aquí” o “segueixi aquest enllaç”, sinó hiperenllaçar les paraules o les fórmules clau, marcant (tipo)gràficament que són enllaços i només enllaços. També pot emprar-se l’adreça directa de l’enllaç, si és clara i curta.
  • Els enllaços sempre han de portar al lloc on indiquen. Això vol dir que si anunciem un contingut, el clic ha d’anar directament a aquell contingut i mostrar-lo en pantalla; que no enviem l’usuari a pàgines prèvies o que intentem no enviar-lo a pàgines que necessiten registre previ, que no l’enviem a pàgines genèriques si no és el que estem indicant, etc.

5. Utilització d’imatges i icones

Les imatges compleixen diverses funcions dins un missatge electrònic, il·lustrant un contingut, ajudant a la lectura i la comprensió i, en general, construint una posada en escena més atractiva de tot el missatge. Caldria tenir en compte que…

  • Han d’aportar alguna cosa al missatge, però no necessàriament de manera directa i unívoca. Una imatge pot il·lustrar una activitat sense estar-hi directament relacionada.
  • No gaires per missatge. Probablement una de central i més voluminosa i opcionalment altres de secundàries i amb menys pes gràfic.
  • Cuidar-se que una icona no provoqui un malentès cultural.
  • La selecció de la imatge central, especialment, és important per a una comunicació electrònica. Cal prestar-hi atenció i triar-la en funció dels valors, significats, estil i fins i tot cromatisme que aporten al conjunt comunicatiu.
  • Especialment per a les imatges centrals, podem utilitzar ocasionalment imatges de repositoris fotogràfics.
  • És interessant incloure continguts en vídeo dins alguns missatges. Si ho fem, utilitzem la convenció YouTube del botó de play al centre de la imatge que porta al vídeo.
  • El disseny de les comunicacions, especialment les seriades, poden incorporar algunes icones que el complementin.
  • Algunes accions interactives poden indicar-se mitjançant botons o similars.

6. Títols i subtítols

Els titulars, títols i subtítols tenen gran importància en la lectura en pantalla.

  • Utilitzar títols i subtítols amb més freqüència que al suport paper.
  • Els títols han de ser senzills, construccions simples i curtes. Els jocs de paraules poden tenir resultats contraproduents.
  • Els subtítols intercalats amb el text tenen la funció de subdividir i ajudar a l’exploració del text i, per tant, són molt importants en la lectura en línia.

7. Altres elements estructurals

Podem enriquir alguns missatges, especialment els monotemàtics, amb frases, cites o elements semblants. Quan ho fem, marcarem tipogràficament i/o estructuralment que allò és un element exogen.

Fonts: Bloc de Joan Mayans, useit.com, Website boosting

Article relacionat: 20 tips on how to write for the web

Nou web del MoMa

Bé de fet, no sé si és gaire nou, però m’ha agradat força la manera com es planteja el web del Museum of Modern Art de Nova York, ara que l’he visitat. Està totalment adaptada per a dispositius mòbils i fa tant d’èmfasi en les imatges i els elements audiovisuals que a la home pràcticament no s’hi veu text.

moma1Un altre web que em va sorprendre molt gratament en el seu moment, que també està relacionada amb un museu d’art contemporani és la de la Tate. Vaig trobar que recorda molt les pàgines d’inici del Google, no us sembla?

15 passes per a una jornada laboral més productiva

alarmclockA Vandelay Design Blog podem trobar un article anomenat 15 Steps to a More Productive Workday. Us en faig cinc cèntims…

  1. Prepara una llista de tasques per al dia. La millor manera de tenir un dia improductiu és començar-lo sense tenir una definició clara del que s’ha de fer.
  2. Prioritza tasques.
  3. Posa més èmfasi en acabar tasques que en començar-ne de noves.
  4. Coneix els moments més productius del teu dia. D’aquesta manera podem dedicar les hores menys productives a fer tasques menys productives.
  5. Dóna’t una mica de flexibilitat per fer front a imprevistos, etc.
  6. Tingues una hora específica d’acabament de la jornada laboral.
  7. Divideix el temps en blocs i dedica’ls a tasques determinades.
  8. Mesura el temps que dediques a cada cosa.
  9. Reconeix les teves distraccions.
  10. Tingues expectatives reals dels projectes.
  11. Al final de cada dia, planeja el dia següent.
  12. Dorm suficientment.
  13. Menja saludablement.
  14. Pren l’aire.
  15. Treballa en un ambient confortable.

Bones pràctiques en maquetació HTML

HTMLFa pocs dies, a Nettuts+, s’hi va publicar l’article 30 HTML Best Practices for Beginners. El seu autor és Jeffrey Way. M’ha semblat molt interessant, tot i que per vergonya meva el títol de l’article original acaba amb les paraules for Beginners. No em considero un principiant, i hi ha algunes d’aquestes pràctiques que no aplico. Així que per fer-ho menys humiliant he tret els beginners del títol. He traduït algunes de les bones pràctiques i espero que em pugui servir de memo a mi, als meus companys i a la gent del ram que llegeixi l’article.

1. Tancar sempre les etiquetes

Pels estàndards actuals de maquetació hem de mirar d’evitar al 100% les etiquetes sense tancar o les mal tancades.

Mal fet:
<li>Some text here.
<li>Some new text here.
<li>You get the idea.

Ben fet:
<ul>
<li>Some text here. </li>
<li>Some new text here. </li>
<li>You get the idea. </li>
</ul>

2. Declarar el correcte DOCTYPE

El DocType va abans de l’obertura de les etiquetes HTML a la part superior de la pàgina, i li indica al navegador si la pàgina conté HTML, XHTML, o una combinació d’ambdós, de manera que pugui interpretar correctament les marques.

doctype

La majoria triem entre aquests quatre DocType a l’hora de crear nous llocs web:

<!DOCTYPE HTML PUBLIC “-//W3C//DTD HTML 4.01//EN” “http://www.w3.org/TR/html4/strict.dtd”>

<!DOCTYPE HTML PUBLIC “-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN” “http://www.w3.org/TR/html4/loose.dtd”>

<!DOCTYPE html PUBLIC “-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN” “http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd”>

<!DOCTYPE html PUBLIC “-//W3C//DTD XHTML 1.0 Strict//EN” “http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-strict.dtd”>

3. No utilitzar estils en línia

Quan piquem codi durant la maquetació HTML ens podem veure temptats per fer via i anar aplicant els estils sobre la marxa, dins la mateixa línia de codi HTML.

<p style=”color: red;”>I’m going to make this text red so that it really stands out and makes people take notice! </p>

Pot semblar inofensiu però a la llarga pot apuntar cap a errors de codi, a banda que fa que les línies de codi siguin molt més llargues i això repercuteix negativament al pes de la pàgina i a les validacions d’accessibilitat, SEO…

Primer s’ha de construir l’estructura completa. Un cop tinguem tot el codi hi aplicarem els estils en cascada CSS:

#someElement > p {
color: red;
}

4. Col·locar els estils CSS externs dins l’etiqueta HEAD

Tècnicament l’especificació d’HTML recomana l’inclusió dels estils en cascada CSS dins el Head. El benefici principal és que la pàgina carrega més ràpidament.

<head>
<title>My Favorites Kinds of Corn</title>
<link rel=”stylesheet” type=”text/css” media=”screen” href=”path/to/file.css” />
</head>

5. Col·locar els arxius Javascript a la part inferior de la pàgina

Cal recordar que l’objectiu principal és que la pàgina carregui el més ràpid possible a l’usuari. Quan es carrega un script, el navegador atura la càrrega de la pàgina fins que no acaba d’interpretar aquest script. L’usuari haurà d’esperar un temps a que finalitzi aquest procés.

La única finalitat dels arxius Javascript és afegir funcions extra a la pàgina, per tant podem situar aquests arxius a la part inferior de la codificació. El fet que siguin els últims arxius en carregar-se no afectaran negativament el procés de càrrega de la resta de la pàgina, si no tot el contrari.

<p>And now you know my favorite kinds of corn.</p>
<script type=”text/javascript” src=”path/to/file.js”></script>
<script type=”text/javascript” src=”path/to/anotherFile.js”></script>
</body>
</html>

6. No utilitzar Javascript en línia

Una pràctica comuna anys enrere era la utilització de comandaments Javascript aplicats directament sobre les etiquetes HTML. Això va ser molt comú en les galeries d’imatges o a enllaços on normalment s’adjuntava a la etiqueta un atribut “onclick”. Actualment això mai no s’ha de fer.

7. Validar contínuament

validar

Fa poc vàrem publicar un article en el que parlàvem de la importància de validar, i d’alguns dels diferents mètodes online de validar els nostres documents HTML i fulls d’estils CSS.

Per anar fent les validacions de forma àgil mentre anem treballant és recomanable descarregar la barra d’eines per a desenvolupadors web de Firefox: Web Developer Toolbar. Un cop l’instal·leu, cliqueu el botó “tools” i feu servir contínuament les opcions “Validate HTML” i “Validate CSS”.

8. Descarregueu “Firebug”

firebug1

Es tracta d’un altre add-on de Firefox. Ajuda a la depuració de Javascript i ens ajuda a identificar elements que hereten propietats d’altres elements que desconeixem. Descarregueu-lo!

9. Ús de Firebug

10. Escriviu les etiquetes amb minúscules

Tècnicament no hi ha cap problema en la capitalització dels noms de les etiquetes HTML, però fer-ho tampoc no serveix per a res i resulta bastant molest per als ulls dels desenvolupadors.

Mal fet:
<DIV>
<P>Here’s an interesting fact about corn.</P>
</DIV>

Ben fet:
<div>
<p>Here’s an interesting fact about corn.</p>
</div>

11. Feu servir etiquetes H1-H6

La millor pràctica és fer servir tots 6 tipus d’encapçalament. L’autor d’aquest article se sincera dient que no arriba a sobrepassar el H4. Jo no supero el H3. Però per raons semàntiques i de SEO, de vegades és millor fer servir un H6 que una P quan s’escaigui.

<h1>This is a really important corn fact!</h1>
<h6>Small, but still significant corn fact goes here.</h6>

12. Als blocs, feu servir H1 per al títol de l’article

Als blocs i als webs, és millor assignar la etiqueta d’encapçalament principal H1 per al títol d’un article o d’un encapçalament rellevant que no pas un logotip o el títol del bloc o el web.

13. Descarregueu “ySlow”

yslow

És un altre add-on de Firefox. ySlow un cop s’activa, analitza el web i ens fa un informe on es detallen les necessitats de millora del lloc.

14. Barres de navegació amb llistes UL

Podem maquetar aquesta secció de navegació de la següent manera:
<div id=”nav”>
<a href=”#”>Home </a>
<a href=”#”>About </a>
<a href=”#”>Contact </a>
</div>

Però per raons semàntiques, és millor maquetar el contingut com si es tractés d’un llistat d’ítems:
<ul id=”nav”>
<li><a href=”#”>Home</a></li>
<li><a href=”#”>About</a></li>
<li><a href=”#”>Contact</a></li>
</ul>

15. Aprèn hacks de IE

També hem parlat dels hacks en un article anterior. Tard o d’hora ens trobarem aplicant estils que només Internet Explorer pugui interpretar, especialment les versions anteriors a les actuals (IE6 principalment).

Una bona manera de fer-ho és generar un full d’estils exclusiu per Internet Explorer, i que podríem anomenar “ie.css”. Després aplicarem aquest condicional al codi de la maqueta:

<!–[if lt IE 7]>
<link rel=”stylesheet” type=”text/css” media=”screen” href=”path/to/ie.css” />
<![endif]–>

Aquest codi està dient: “Si ets usuari d’Internet Explorer 6 o inferior, importa aquest full d’estils. Del contrari, no ho facis”.

16. Tria un bon editor web

Mac:

PC:

17. Quan el web estigui acabat, comprimeix

Comprimint els arxius CSS i Javascript podem reduir el pes dels arxius en un 25% o més. No és convenient de fer-ho durant el procés de desenvolupament, només un cop hem acabat.

Serveis de compressió Javascript:

Serveis de compressió CSS:

18. Talla, talla, talla

Un cop hem finalitzat la maquetació hem de revisar el codi i mirar de reduir el nombre d’elements de la pàgina. Un UL ha d’estar embolcallat per un DIV? No cal.

19. Totes les imatges han de tenir atributs ALT

És fàcil passar per alt els atributs ALT dins les etiquetes d’imatges. Tanmateix és un element molt important per qüestions de validació i accessibilitat. Cal tenir cura especial d’aquest punt.

Mal fet:
<IMG SRC=”cornImage.jpg” />

Ben fet:
<img src=”cornImage.jpg” alt=”A corn field I visited.” />

20. Observar el codi font

codi font

Quina manera millor d’aprendre HTML que copiant. Inicialment tots som copiadores. A continuació, lentament, comencem a desenvolupar els nostres propis estils i mètodes. No es tracta de robar el disseny, si no d’aprendre l’estil de codificació.

En quant als efectes Javascript, moltes pàgines fan servir scripts. Només cal de saber de quin script es tracta i de cercar-lo a Google.

21. Estils a tots els elements

Aquesta bona pràctica està bàsicament pensada per als clients que administrin els seus webs. Només perquè nosaltres no fem servir blockquote o OL no significa que els nostres clients no les facin servir. Cal crear una pàgina especial on mostrar els estils de cada element: ul, ol, p, h1-h6, blockquote, etc.

22. Fes servir Photoshop

Tot i que faig servir bàsicament Fireworks per fer els dissenys de webs, també m’ajudo en força ocasions de Photoshop. Aquest punt vindria a dir que familiaritzar-se amb un editor d’imatge és el pas necessari posterior a l’haver après HTML i CSS (o a l’inrevés).

23. Aprèn cada etiqueta HTML

Hi ha dotzenes d’etiquetes que no fem servir i ni tan sols veiem en altres llocs. Però això no significa que no els hàgim d’aprendre. Què hi ha de la etiqueta <abbr>? I de la etiqueta <cite>?

24. Participeu a la Comunitat

Hi ha llocs web que contribueixen en gran mesura a la millora dels coneixements del desenvolupador web. Tard o d’hora un pot arribar a familiaritzar-se de tal manera amb aquest entorn que també pot ensenyar a altres desenvolupadors amb menys experiència. I tot gràcies a blocs, fòrums, pàgines personals, etc.

25. Fes servir CSS Reset

Aquest és un aspecte debatut: fer servir o no un CSS Reset. A l’igual que l’autor de l’article, jo també ho recomano al 100%.

Per defecte els navegadors interpreten a la seva manera les diferents etiquetes HTML. Per això ens podem trobar que quan no hem donat estil a determinades etiquetes, aquestes poden tenir un comportament no desitjat o molest. Un CSS Reset el que fa es deixar totes les propietats de les etiquetes a 0.

A continuació hi ha el CSS Reset més popular, d’Eric Meyer:

html, body, div, span,
h1, h2, h3, h4, h5, h6, p, blockquote, pre,
a, abbr, acronym, address, big, cite, code,
img, ins, kbd, q, s, samp,
small, strike, strong,
dl, dt, dd, ol, ul, li,
fieldset, form, label, legend,
table, caption, tbody, tfoot, thead, tr, th, td {
margin: 0;
padding: 0;
border: 0;
outline: 0;
font-size: 100%;
vertical-align: baseline;
background: transparent;
}
body {
line-height: 1;
}
ol, ul {
list-style: none;
}
blockquote, q {
quotes: none;
}
blockquote:before, blockquote:after,
q:before, q:after {
content: ”;
content: none;
}
table {
border-collapse: collapse;
border-spacing: 0;

}

26. Alinea els elements

Aquesta ja és més una qüestió de disseny que no pas de codificació. Anteriorment també hem parlat d’això en un article. Hem de buscar la millor alineació dels elements. El nostre cervell busca associacions d’elements, relacions entre ells… En definitiva, tendeix a ordenar i agrupar els elements. Alinear-los correctament ajuda a una comprensió més ràpida per part de l’ull i el cervell. A més, segons l’autor, podrem argumentar de forma irrebatible el perquè hem situat un element en un lloc determinat.

La tècnica avança que…

Sempre havia pensat que algun dia apareixeria alguna cosa així al mercat. Una pantalla flexible d’un mm de gruix, 145 polzades i poc més de 7 Kg de pes.

pantalla

El següent pas és el paper digital de gran format. A veure quan tarda. Trobareu més detalls sobre l’invent aquí, però no sé si entendreu gaire cosa. Està en japonès.

Tipus de Hack CSS

CSSArrel del darrer article d’en David m’ha semblat convenient llistar alguns dels tipus de hack pels nostres fulls d’estil CSS. És cert que hi ha navegadors que ens treuen de polleguera, ja que és freqüent que els navegadors (especialment els més antics, i especialíssimament Internet Explorer 6) interpretin els estils una mica “a la seva manera”, estils que d’altra banda són completament estàndard per a les darreres versions dels navegadors.

Podem resar per a que el percentatge d’usuaris de, per exemple, Internet Explorer 6 (IE 6) disminueixi. I probablement acabarà passant. El problema és que el 25% d’usuaris que utilitzen aquest navegador encara és un nombre d’usuaris elevat, i personalment crec que no ens podem permetre el luxe d’ignorar aquest percentatge, tot i la pèrdua de temps que representa destinar més hores del compte per retocar el codi i optimitzar-lo per a navegadors que ja tenen 9 anys de vida.

Els hacks són una manera, no gaire ortodoxa, de dir al navegador que ignori o que només faci cas a algun estil en concret. Per exemple: un estil que funciona correctament amb Firefox i amb IE 7, pot no funcionar amb IE 6. El hack ens permet d’escriure una propietat compatible amb IE 6 i que només aquest navegador pugui interpretar, ignorant completament la propietat que era compatible per a Firefox i IE 7. Seria com dir: “Firefox i IE 7, vosaltres dos feu això, i tu, IE 6, fes aquesta altra cosa”.

1. Condicionals

Bàsicament son per a Internet Explorer i s’apliquen directament al codi HTML, generalment dins el tag <head>

Positiu:
<!–[if condició]> HTML <![endif]–>
Negatiu:

<!–[if !condició]><![IGNORE[--><![IGNORE[]]> HTML <!–<![endif]–>

Tipus de condicions:
IE
Qualsevol versió d’Internet Explorer
lt IE X
Versions inferiors a X (p.e.: IE 7)
lte IE X
Versions inferiors o iguals a X
IE X
Només per a la versió X
gte IE X
Versions superiors o iguals a X
gt IE X
Versions superiors a X

Exemple:

<html>
<head>
<title>Test</title>
<link href=”all_browsers.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”>
<!–[if IE]> <link href=”ie_only.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <![endif]–>
<!–[if lt IE 7]> <link href=”ie_6_and_below.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <![endif]–>
<!–[if !lt IE 7]><![IGNORE[--><![IGNORE[]]> <link href=”recent.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <!–<![endif]–>
</head>
<body>
<p>Test</p>
</body>
</html>

2. Hacks en línia

Són els que apliquem directament al full d’estils CSS. Alguns d’ells son:

IE 6 i anteriors
* html {font-weight:bold;}
IE 7
*:first-child+html {font-weight:bold;}
Firefox 2
.foo, x:-moz-any-link {font-weight:bold;}
Firefox 3
.foo, x:-moz-any-link, x:default {font-weight:bold;}
Opera 9 i anteriors
html:first-child {font-weight:bold;}

3. Altres

!important
Internet explorer 6 i les versions anteriors no llegeixen aquest operador, cosa que si que fan els moderns. Funciona de manera que els navegadors moderns donen més importància a la informació que conté aquest operador.

background: green !important; /* Navegadors superiors a IE 6 respectaran la seva importància i aplicaran aquest estil */
background: red; /* IE 6 i anteriors aplicaran aquest estil */

@import “non-ie.css” all;
Internet Explorer 7 i les versions anteriors no respecten aquest operador. Això ens permet de crear un full d’estils que els navegadors IE no carregaran

@import “stylesheet.css” all;

4. No recomanats

Tot i que aparentment poden funcionar correctament, hi ha hacks poc recomanats ja que no superen la validació de la W3c.

_propietat: valor
-propietat: valor
*propietat: valor
:empty
>body {}
!important! (no confondre amb “!important” que hem esmentat abans, ja que aquest conté un caràcter no alfanumèric al darrera)

Activar la gestió de perfils de color en Firefox 3

imagesA banda de Safari, els navegadors d’Internet no estan preparats per llegir tota la gama de colors de les fotografies i gràfics que visualitzem (sempre i quan fem servir la gestió de color adequada en el seu tractament abans de pujar-les a Internet). Per aquest motiu ens perdem gran part de la gama de color d’aquestes fotografies i gràfics.

Ara Firefox 3 també ens permet d’activar la gestió de perfils de color. El procediment és el següent:

  • Escriviu a la barra de navegació: about:config
  • Premeu Enter
  • Busqueu entre les opcions la que diu: gfx.color_management.enabled
  • Per defecte al costat hi apareix False. Feu doble clic i canviarà a True. La gestió de perfils ja està activada.
  • Reinicieu el navegador.

Els resultats salten a la vista ;)