Arxius per 'Cites'

Una altra definició d’Usabilitat

Usabilitat

Usabilitat és un atribut de qualitat que avalua com les interfícies d’usuari són fàcils d’usar. La paraula “usabilitat” es refereix també a mètodes per millorar la facilitat d’ús durant el procés de disseny.

Jakob Nielsen

Què és la prospectiva?

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la prospectiva és el “conjunt sistematitzat de conjectures sobre l’evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d’hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s’esdevindran i de preparar-s’hi amb unes actuacions congruents”. En Gaston Berger, un dels fundadors de la disciplina, la defineix com “la ciència que estudia el futur per a entendre’l i poder influir en ell”. També se la coneix com a futurologia, tot i que aquest terme se sol utilitzar per a referir-se a altres disciplines no basades en el mètode científic, como ara l’astrologia o la ciència ficció.

La prospectiva l’apliquem en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. De fet, podríem dir que quan fem plans de futur a qualsevol nivell, ja sigui per a comprar-nos una casa o mirar diferents dipòsits per a invertir uns estalvis,  n’estem fent.  A  nivell empresarial, resulta vital per a garantir la supervivència d’un negoci: cal preveure quins seran els ingressos per saber si es pot mantenir el nivell de pagaments i fer front a despeses extraordinàries. També ens permet decidir si en un moment donat cal treballar en una millora de la productivitat o  potenciar la tasca comercial.

En temps de crisi , la prospectiva és vital per a la supervivència d’una empresa!

prospectiva_economica_forges1

Una altra definició d’Usabilitat

Javier Royo ens explica en el seu llibre Diseño digital:

“[...] En aquest punt la usabilitat, la qualitat d’ús de les eines que ens trobarem als webs d’aquestes marques es converteix en peça fonamental per l’èxit de les mateixes. No és suficient amb mostrar una cara bonica, amb establir uns valors estètics. L’usuari busca un llenguatge clar, una forma coherent d’arribar a continguts i d’interactuar amb el sistema. Si no, la seva forma d’existència no arriba a ser comunicada amb eficiència i la seva principal tasca es dilueix.”