Switch in the red

El cap de setmana passat, a Olot, em vaig comprar el llibre Switch in the red, una novela de ciència ficció ambientada en una Barcelona de finals del segle XXI on la xarxa i la tecnologia són omnipresents, el medi ambient cada dia està pitjor, els problemes socials s’han accentuat i floreixen els grups antisistema. En aquest context, un misteriós asassinat i una desaparició són investigats obsessivament pel detectiu Ballesta. Recorda una mica Blade Runner, però en versió nostrada.

L’autora, la Susana Vallejo, una madrilenya establerta a Barcelona, es nota que prové del món del marqueting i la publicitat. La pàgina web del llibre,  inclou l’enllaç a un clip promocional de youtube i a mida que vas passant capítols, trobes diversos adreces que connecten amb bandes sonores o vídeos.

A veure si m’enganxa. Sempre és millor que aquell dels homes que no estimen les dones, on m’han comentat que apareixen hackers que treballen amb MAC. Imagina’t! Si mai fem publicacions en paper, aquesta interacció paper-xarxa, pot ser quelcom a tenir en compte, no?

15 passes per a una jornada laboral més productiva

A Vandelay Design Blog podem trobar un article anomenat 15 Steps to a More Productive Workday. Us en faig cinc cèntims…

1. Prepara una llista de tasques per al dia. La millor manera de tenir un dia improductiu és començar-lo sense tenir una definició clara del que s’ha de fer.
2. Prioritza tasques.
3. Posa més èmfasi en acabar tasques que en començar-ne de noves.
4. Coneix els moments més productius del teu dia. D’aquesta manera podem dedicar les hores menys productives a fer tasques menys productives.
5. Dóna’t una mica de flexibilitat per fer front a imprevistos, etc.
6. Tingues una hora específica d’acabament de la jornada laboral.
7. Divideix el temps en blocs i dedica’ls a tasques determinades.
8. Mesura el temps que dediques a cada cosa.
9. Reconeix les teves distraccions.
10. Tingues expectatives reals dels projectes.
11. Al final de cada dia, planeja el dia següent.
12. Dorm suficientment.
13. Menja saludablement.
14. Pren l’aire.
15. Treballa en un ambient confortable.

La crisi segons Einstein

“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, es supera a si mateix sense quedar ’superat’.

Qui atribueix a la crisi seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”

Albert Einstein

Felicitació

Com cada any, Meddia ha enviat una postal per correu electrònic per a felicitar les festes als seus clients i col·laboradors. El disseny d’enguany és el següent:

Des d’aquesta imatge s’enllaça a aquesta petita animació en Flash.

Estudi sobre l’Spam

Adjunto un article on s’explica un experiment fent cas als correus spam que rebem a diari. Molt curiós:

Una de las recomendaciones que se nos hace a la hora de enfrentarnos al spam es la de no responder nunca a los mensajes que nos llegan, pues con ello daríamos una pista indicando que la cuenta de correo está activa, “invitando” a recibir más mensajes. Ahora bien, ¿qué sucede si nos saltamos esta elemental precaución?

McAfee reclutó a 50 voluntarios de 10 países para su experimento S.P.A.M (Spammed Persistently All Month), a los que dotó con un ordenador Dell a cada uno, equipado con la versión básica de su antivirus. La experiencia de los 50 conejillos de indias se ha podido seguir durante todo el mes de junio en un blog dedicado a recoger sus impresiones.

Al final del periodo, los voluntarios habían recibido 104.000 mensajes no solicitados, lo que supone una media de 70 diarios por persona. La mayoría de ellos también vio como sus ordenadores se infectaban con spyware, lo que demuestra que el spam no supone sólo una molesta pérdida de tiempo, sino que puede provocar consecuencias aún más graves en los PCs.

A los participantes también se les facilitó una tarjeta de crédito para que comprasen algunos de los productos ofrecidos, pero ninguno de ellos recibió los Rolex, medicamentos para la disfunción eréctil, iPods ni demás supuestas gangas que llegaron a su bandeja de entrada. Eso sí, los que rellenaron formularios con su dirección postal verdadera, vieron como -para más INRI- el buzón cde correo se llenaba de panfletos publicitarios.

El estudio también analiza la cantidad de mensajes recibidos en cada país: alrededor de un 22% fueron para los Estados Unidos, y un 14% para Brasil, uno de los paraísos del cibercrimen, con una alta tasa de emisión de malware y robo de información personal. Después siguen Italia (con 15.000 mensajes al mes por usuario), México y el Reino Unido (mas de 10.000), Holanda y España (entre 5.000 y 9.000) y por último Francia y Alemania, los menos perjudicados con 3.000 correos-basura al mes.

La mayoría de los mensajes estaban escritos en inglés, aunque el francés y el alemán suponen más del 105 de los mensajes para los usuarios de esos países. También se destaca que un 22% de los correos eran intentos de phishing, que solicitaban el número de cuenta bancaria o el teléfono móvil del usuario.

http://baquia.com/actualidad/noticias/13894/la-osadia-de-contestar-al-spam

Parada d’autobús a Manchester

Del viatge a Manchester podria destacar moltes coses però res com aquesta parada d’autobús en mig d’un túnel totalment fosc. No m’imagino molta gent esperant l’autobús a les set de la tarda en aquesta parada en ple hivern…

Urbanitat i bones maneres a la xarxa

L’altre dia, a la llibreria Laie, hi vaig trobar un llibre que acaba de treure l’editorial Melusina i que no puc deixar de recomanar. Es tracta del Manual de urbanidad y buenas maneras en la red, de José Antonio Millán, filòleg, lingüista, editor, traductor, articulista, escriptor i un autèntic veterà d’internet.

D’una manera senzilla, amena i didàctica, l’autor hi explica com gestionar les identitats a la xarxa i redactar els e-mails, les normes bàsiques per a la publicació d’una pàgina web i el manteniment d’un bloc o què cal fer quan algú ens deixa el seu ordinador per a moure’ns per internet. També tracta temes més delicats com, per exemple, el que cal fer amb els correus electrònics que hem intercanviat amb una persona estimada un cop s’acaba la relació o les disposicions que cal preveure sobre la documentació digital que hem generat pel dia, més o menys llunyà, en què faltem. Perquè les especifitats de la comunicació en el mitjà digital no ens han de fer oblidar les normes bàsiques de cortesia!

Interneteo y aparatuquis

Ahir vaig anar al Saló del Còmic i vaig trobar això d’en Mauro Entrialgo. De l’abril de 2008, és a dir, acabat de sortir del forn. Es diu Interneteo y Aparatuquis. Humor gráfico sobre internet y nuevas tecnologías.Només me l’he mirat per sobre i no sembla massa bo. Fluixet, fluixet… un dia d’aquests el deixaré al local a veure si a algú li fa una mica més de gràcia.

També té pàgina web.

Llibres viatgers

Aquest matí, al tren, he fet una descoberta inesperada. Quan he deixat la bicicleta al costat de la paperera del pis de dalt, com sempre faig, he vist que sobre la repisa hi havia un llibre amb tot d’etiquetes enganxades. Es tractava de Tot s’aprofita, de Pere Calders. I les etiquetes eren de bookcrossing.com, un projecte d’alliberament de llibres que van viatjant pel món, corrent de mà en mà.

M’he donat d’alta al web i he adoptat el libre, que potser llegiré i que tinc previst deixar a la Seu d’Urgell d’aquí 15 dies perquè segueixi el seu camí, en un d’aquells viatgets que encara tenim pendents…

iBand

iBand és un trio de músics que no fan servir res més que dos iPhone i una Nintendo DS. A banda del que penseu de la qualitat musical, que jo considero que té força mèrit (a banda de ser una mica friki), crec que això no fa més que demostrar les enormes possibilitats creatives que tenim a les nostres mans avui dia. El software que fan servir és iAno, iPhoneSynth, Beatphone (iPhone) i PocketGuitar (Nintendo DS).