Bones vacances
Volem desitjar a tot el nostre equip, col·laboradors, clients i amics.
Arxius per 'General'
La meva experiència amb DVORAK
Fa uns dies que he descobert aquesta pagina:
Es fan competicions de mecanografia online amb altres usuaris, resulta bastant divertida i adictiva jeje. Vaig estar mirant també com perfeccionar la meva técnica per escriure més ràpid. Segons sembla els teclats QWERTY que son el standard més utilitzat, tenen una distribució de les tecles ordenades amb la idea de que els petits martells que golpejaven el paper de les antigues maquines d’escriure no s’atoresin, en cap moment han estat pensats amb la idea d’escriure ràpid. Si mirem la nostre mà dreta sobre el teclat QWERTY, veurem que en posició de repos tenim les lletres J K L Ñ. Donat que la majoria de la gent es dretana i que en aquesta posició estan les tecles més accesibles semblaria lògic haver posat ahí lletres més utilitzades, ja que ni en català, ni en castellà J K L Ñ son les lletres més utilitzades.
Mirant una mica per google vaig trobar la triste història del senyor Antonin Dvorak, aquest home sobre els anys 20 o 30 va inventar un altre distribució de tecles ordenades amb la idea d’escriure ràpid
Segons sembla que entre que els mecanografs de la época no van voler tornar a aprendre mecanografia i els problemes que donava en les maquines, aquesta distribució de tecles no va triunfar. Avui en dia realment donaria igual pero per pura inercia continuem utilitzant QWERTY. Pobre Sr Dvorak, la seva història al IE6, i els seus usuaris que diuen “¿per que canviarme de navegador si ja ho veig bé amb aquest?” o també la versió empresarial “per canviar de navegador o tenim que canviar per tota la empresa, i son molts ordinadors, a més ¿per que canviarme de navegador si ja ho veig bé amb aquest?”…
He fet el curs online d’aquesta pàgina:
http://www.mecanografia-online.com/ES/Aspx/Start.aspx
Desde el panell de control de kde ho canvies sense problemes (no se si des de windows porta alguna opció per posar-ho). De moment, fa 8 dies que estic amb teclat tipus DVORAK i ja faig unes 110 – 130 pulsacions 
Ja us aniré explicant els meus progresos, fins aviat 
All Creative Work Is Derivative
All Creative Work Is Derivative és el nom d’aquest vídeo tan original que ens mostra com gran part dels treballs creatius deriven o es basen altres treballs fets amb anterioritat.
Si observem la història de l’art occidental és normal veure cicles que es repeteixen, moviments que s’alimenten de moviments anteriors, recursos temàtics re-utilitzats, etc. El que més impacta d’aquest vídeo és que aquest cop no només se’ns mostra com l’art deriva en el temps, sinó que també se’ns mostra com l’art deriva entre diferents cultures d’indrets geogràfics molt distants. I les semblances poden arribar a ser sorprenents.
Una de les lectures que també podem fer és com la humanitat al llarg de la història ha progressat construint sobre el treball que altres van iniciar amb anterioritat, apilant coneixement sobre coneixement sense lleis de propietat intel·lectual que dificultessin aquest flux.
Drets d’autor, patents, copyright… Avui dia aquest excés de cel, no perjudica el progrés?
Superheroi o tecnoheroi?
Aprofitarem aquest llarg cap de setmana per relaxar-nos una mica i escriure sobre entreteniment pur i dur.
L’altre dia mentre mirava el tràiler d’Iron Man 2 vaig pensar en per què aquest personatge m’ha caigut en molta més gràcia que els altres personatges que Marvel ha dut al cinema.
Aquest personatge nascut l’any 1963 avui ha adquirit una nova dimensió. Si fa anys em semblava que era un superheroi atípic perquè els seus superpoders realment no eren a l’ADN del protagonista si no que eren a l’armadura que es posava ocasionalment, avui dia em sembla un superheroi molt més creïble en relació als altres.
Més que mai avui estem rodejats de tecnologia, i la fem servir per moure’ns, comunicar-nos, treballar, etc. També hi ha un interès més gran per la ciència. Des de la primera aparició als còmics, no és el moment més propici per a un superheroi tecnològic? Oi que ens costa menys d’acceptar i de creure (sense oblidar que en el fons es tracta de ciència-ficció)?
Bowling vs. pinball
El següent text és un fragment extret del llibre Claves del nuevo marketing, lectura que us recomano si us interessa aquest tema.
El joc de la vella guàrdia publicitària era el bowling, on l’agència llençava una bola (missatge) intentant fer caure el major nombre de bitlles (consumidors/target) a través d’un pla de mitjans establert que llançava aquesta bola tantes vegades com permetés el pressupost. I aquí acabava el joc.
No obstant això, el joc de la nova publicitat és el pinball, en el qual l’agència creativa llença una bola (ja no és un missatge, sinó una conversa) al seu públic o usuaris (ja no són només consumidors). Ells mateixos s’encarreguen de que la bola reboti, sempre que la conversa els interessi o els resulti de valor.
A les marques conservadores els espanta el pinball, perquè suposa la pèrdua del control sobre la bola. Potser no s’han adonat que com més reboti la conversa, més punts aconseguiran a la partida i més podran aprendre de l’experiència de la gent.
Les marques que juguen al pinball saben que al centre de la partida hi ha les persones, i perquè facin rebotar les boles, aquestes han de contenir “valor”. En canvi, les que encara juguen a bowling segueixen intentant “fer caure consumidors” a canonades”. Perquè les seves estratègies funcionin, només se’ls acudeix engrandir la bola amb grans pressupostos en mitjans o abrillantar-la perquè llueixi millor, però quan les boles “vénen buides”, és impossible fer-les rebotar. Un cop i un altre, missatges unidireccionals que no esperen feedback de la gent, no aporten valor o no tracten el consumidor com a subjecte, acaben estavellant contra una paret virtual. Una paret de desinterès i manca d’atenció.
Galàxies desèrtiques
Tractament d’imatges: la revista francesa de videojocs Amusement ha publicat una sèrie d’imatges que sorprenen per la seva seva qualitat. És obra dels artistes francesos Cédric Delsaux i Pierrick Gueneugue i porta per títol Start Wars. Barreja elements de l’univers d’Star Wars amb paisatges del desert dels Emirats Àrabs i de les grans obres que s’estan fent actualment a Dubai.
Passeu, passeu.
CSS específics per a cada navegador
Fa temps, l’única forma que hi havia per poder fer dissenys web visibles per a tots els navegadors era mitjançant “hacks” en css. El problema era que navegadors antiquats com l’ie6 tractaven elements com els margins o paddings de forma diferent. Per exemple, duplicant les mides (10px de padding es podien convertir en 20px), no acceptant la propietat :hover excepte per les etiquetes d’enllaç <a>, o fins i tot tractant les mides amb la seva pròpia interpretació dels píxels.
La solució a aquest handicap era la d’utilitzar hacks (faltes d’ortografia) que només els navegadors d’Internet Explorer vells detectaven i acceptaven com a preferents. Així, si posàvem un asterisc (*) davant d’un element (ja fos un tag html o una id/classe creada per nosaltres) l’ie7 el detectava i aplicava, mentre que els altres navegadors el saltaven veient-lo com un error de codi. En canvi, si volíem especificar algun valor només per a l’ie6, utilitzàvem un guió baix (_). El problema d’aquestes faltes ortogràfiques és que no obtenen la validació del codi, pel que si el que busquem és una pàgina validable i un codi net, aquesta no és una bona opció. Clar que també servia realitzar fulles d’estils úniques per a aquests dos navegadors mitjançant <!--[if ...]> <![endif]-->, si bé resultava una tasca més laboriosa.
Fa cosa d’un mes, vaig caure en una solució a l’etern problema del maquetador i els navegadors que ja s’estava utilitzant en un gestor de continguts i que també podria ser aplicable per a una web estàtica i/o dinàmica. Per què no utilitzar un script que detectés el navegador visitant i que, alhora, el classifiqués amb una classe concreta inscrita a l’etiqueta <body>? Així, sempre es podria incidir sobre el comportament del navegador sense haver de recórrer a cap tipus de hack no validable. La resposta era un JQuery molt senzill i perfectament configurable.
Tot i que cada cop més s’està restringint més la validació per a l’ie6 d’ençà que Google i YouTube es van negar a continuar donant-li suport, aquesta solució no només pot estalviar hacks i canvis d’estructures, sinó que a més ens pot permetre la personalització de dissenys segons navegador i versió i, fins i tot, Sistemes Operatius.
// Observa quin navegador és i li afegeix la classe que li definim al body
$(document).ready(function(){
var userAgent = navigator.userAgent.toLowerCase();
$.browser.chrome = /chrome/.test(navigator.userAgent.toLowerCase());
// És una versió d'IE?
if($.browser.msie){
$('body').addClass('ie');
// Afegim el número de la versió
$('body').addClass('ie' + $.browser.version.substring(0,1));
}
// És una versió de Chrome?
if($.browser.chrome){
$('body').addClass('chrome');
// Afegim el número de la versió
userAgent = userAgent.substring(userAgent.indexOf('chrome/') +7);
userAgent = userAgent.substring(0,1);
$('body').addClass('chrome' + userAgent);
// Si és Chrome, JQuery pensa que és Safari, així que li hem de dir que no l'és
$.browser.safari = false;
}
// És una versió de Safari?
if($.browser.safari){
$('body').addClass('safari');
// Afegim el número de la versió
userAgent = userAgent.substring(userAgent.indexOf('version/') +8);
userAgent = userAgent.substring(0,1);
$('body').addClass('safari' + userAgent);
}
// És una versió de Mozilla?
if($.browser.mozilla){
// És Firefox?
if(navigator.userAgent.toLowerCase().indexOf('firefox') != -1){
$('body').addClass('firefox');
// Afegim el número de la versió
userAgent = userAgent.substring(userAgent.indexOf('firefox/') +8);
userAgent = userAgent.substring(0,1);
$('body').addClass('firefox' + userAgent);
}
// Si no, ha de ser una altra versió de Mozilla
else{
$('body').addClass('mozilla');
}
}
// És una versió d'Opera?
if($.browser.opera){
$('body').addClass('opera');
}
});
Amb això només caldrà que afegim el canvi que vulguem a la fulla d’estils i ens ho aplicarà de forma preferent pel navegador especificat. Per exemple:
.nom-de-la-classe { width:200px; }
.ie6 .nom-de-la-classe { width:250px; }
S’ha acabat duplicar fulles d’estils i escriure hacks!
Rich Typography a la web
Independentment del que encara puguin pensar alguns nostàlgics, cada vegada hi ha un major control en el disseny i l’ús de la tipografia.
Al marge de les tipografies tradicionalment utilitzades en la composició de text de les pàgines web, l’ús de tipografia en pantalla s’ha vist limitat a la seva conversió en imatge -com JPG o GIF- o bé, com a molt, mantenint el seu format vectorial en animacions flash.
L’història de l’ús i disseny de la tipografia per pantalla va lligada a l’història de l’edició digital. Des de començaments d’aquest segle, hi ha un canvi d’inflexió respecte a l’ús de la tipografia en pantalla. Si bé fins a finals dels anys noranta les millores en la visualització de les fonts han tingut com a objectiu principal donar resposta a la necessitat de facilitar el treball de composició tipogràfica a la pantalla però per a finalitats que van lligades fonamentalment a l’edició en paper, amb el canvi de segle, gràcies als avenços tecnològics que han permès una major rapidesa en la transmissió de dades i gràcies, també, a la major resolució dels monitors, la tipografia troba a la pantalla un suport en igualtat de condicions al paper.
No serà fins a la introducció en llenguatge HTML de les especificacions que van facilitar la creació de fulls d’estil CSS que la tipografia va començar, encara que tímidament, a jugar un paper determinant en el disseny de l’edició electrònica.
Les anomenades «web-safe-fonts», és a dir, aquelles fonts que es troben disponibles en la majoria dels ordinadors i que han estat el pà de cada dia de qualsevol pàgina web, es convertiran ben aviat en un recurs del passat.
El «tag» @fontface permet utilitzar qualsevol font de repertori, encara que l’usuari no disposi en el seu ordinador d’aquesta font, però nomès ho soporten els navegadors moderns. Existeix una eina online que ens facilita la creació del codi.
Hi han altres solucions comercials com la proposta llançada fa aproximadament un any per la distribuïdora typekit.com o, més recentment, per typoteque.com no són més que solucions intermitges.
Totes dues ofereixen llicències d’ús mitjançant un sistema de subscripció pel qual les fonts no es descarreguen al servidor on s’allotja la pàgina web sinó que els fitxers font es troben en servidors propietat de la distribuïdora i, a través d’un enllaç, la tipogràfia es renderitza directament a la finestra del navegador.
El format WOFF (web open font format), de moment només funciona amb el navegador Mozilla Firefox 3.6, diuen que es el format del futur. WOFF és un format comprimit específicament dissenyat per a la web. Creat per dissenyadors de tipografia i programadors, està cridada a ser la solució més esperada dels últims 4 anys. A més ja s’està treballant en una versió del Firefox que permetrà poder treure el màxim profit de les especificacions de CSS3, obtenint un control molt més gran de la composició tipogràfica a la pantalla.
El futur definitiu de la tipografia en pantalla està molt a prop.
Un CMS no és el remei definitiu
Fragment extret de l’e-book Professional web design:
Molts dels clients amb els quals treballem confien cegament en sistemes de gestió de continguts o content manager system (CMS). Aquells que no disposen d’un pensen que solucionarà els seus problemes de gestió web, i els que en tenen gemeguen perquè no ho fan!
És cert que un CMS pot aportar molts beneficis. Aquests inclouen:
- reduir els obstacles tècnics d’afegir continguts,
- permet a més persones per afegir i editar contingut,
- facilita actualitzacions més ràpides,
- i permet un major control.
No obstant això, molts CMS són menys flexibles del que als seus propietaris els agradaria. Aquestes no compleixen amb les exigències canviants dels llocs web perquè únicament són una plataforma. Administradors web també es queixen que els seus CMS són difícils d’utilitzar. En molts casos, això es deu al fet que els que l’utilitzen no han tingut la formació adequada o no l’estan utilitzant amb suficient regularitat.
Finalment, un CMS pot permetre la fàcil actualització del contingut, però no garantir que el contingut s’actualitzarà o fins i tot que la qualitat de contingut serà acceptable. Molts llocs web basats en CMS encara tenen el contingut antiquat o mal escrit. Això és degut a que no s’han destinat prou recursos per a l’administració del web.
Si busques un CMS per resoldre els teus problemes de manteniment del lloc web, et decebrà.
Aquest text ha estat escrit per i per a dissenyadors, però el que al final intenta explicar és que un CMS només és una eina que per si sola no fa res, i que mal utilitzada acabarà perjudicant al seu propietari. Cal un esforç per part del propietari per:
- actualitzar els continguts amb regularitat,
- actualitzar correctament els continguts (com per exemple, una correcta escriptura),
- i fer servir el CMS adequat per a una determinada funció (com per exemple Wordpress per a un bloc)
A més a més voldria afegir un punt important, la creativitat (usabilitat i disseny)
Usabilitat, disseny, i plataforma tecnològica (la programació pura i dura) avui dia tenen el mateix nivell d’importància ja que els continguts d’un web han de ser fàcilment llegibles i trobables, el web ha de ser atractiu, i tot ha de funcionar correctament. Si un d’aquests elements falla es crea un desnivell. Tenim un problema.
Mitjançant un CMS podem fer servir una plantilla de disseny (template o skin) preconcebuda, però el fet que centenars d’altres webs facin servir el mateix template farà que el nostre web perdi exclusivitat, excel·lència. I si volem modificar la usabilitat i el disseny per que l’estil sigui més personal, la creativitat sempre s’haurà de supeditar al CMS (en aquest cas, la plataforma tecnològica). Tornem a tenir un desnivell que, en aquest cas, no farà que funcioni pitjor, però sí que limitarà la usabilitat i el disseny. L’eficàcia comunicativa minvarà.
No voldria semblar que estic demonitzant els CMS. Com ja he dit abans, els CMS són molt útils en situacions i moments molt determinats, però haurem d’estudiar si realment són la solució definitiva al que realment necessitem, pensant tant en el moment actual com en el futur del nostre web.
El poder ocult d’un regal
Fa alguns dies va aparèixer un article molt interessant al bloc de Seth Godin que parlava del valor afegit que té fer un regal. Lluny del tipus de transaccions a les que estem acostumats, en les quals tu em dones diners i jo et presto un servei, Godin ens parla del valor de regalar: quan regalem adequadament es produeix un desequilibri, i fruit d’aquest desequilibri es crea el moviment que empeny a un nou equilibri. Aquest moviment crea connexió.
Aquesta és sens dubte una de les claus del màrqueting actual, 2.0, digital o com li vulgueu dir. Oferir alguna cosa a canvi de res de vegades té efectes retroactius.
I a més a més, com diu en Godin: “…donar un regal fa sentir bé”
Comentaris recents