Petit exemple de SMO

Lluny del que pugui semblar, aquest és no és un article d’autobombo empresarial, si no un petit exemple de SMO i de com el seu bon (o correcte) ús afavoreix el SEO (Search Engine Optimization).

Segons la Wikipedia, SMO o Social Media Optimization (traduït de l’anglès com “Optimització dels mitjans socials”) és un terme de màrqueting que fa referència a l’estratègia i conjunt d’accions dutes a terme en xarxes socials i comunitats en línia amb una finalitat publicitària o comercial. El terme va ser creat per Rohit Bhargava i degut a la proliferació de llocs socials, el temps que els usuaris passen en ells i els beneficis que aporta en termes de trànsit i posicionament en cercadors ha adquirit una gran rellevància per part d’empreses i experts en màrqueting digital.

El que hi apareix a la següent captura de pantalla és el resultat de la cerca de la paraula “meddia” a Google. No ens enganyem, aquesta cerca no té gaire mèrit a no ser que hi hagi unes quantes desenes d’empreses que es diguin igual que la nostra. El resultat indica clarament, a data de 8 d’agost de 2009, com els social media posicionen la nostra marca en aquest cercador, fins i tot per sobre de la pàgina web de l’empresa.

Google va endreçar de la següent manera els resultats relacionats amb la nostra empresa:

1. Aplicació de NetworkedBlogs a Facebook, on s’hi llista el nostre bloc.
2. El nostre perfil empresarial a Linkedin.
3. Pàgina principal del nostre bloc.
4. Articles del nostre bloc.
5. La nostra pàgina web.
6. Perfil del nostre bloc a NetworkedBlogs.
7. El nostre perfil a Twitter.

El posicionament fluctua molt, i avui el resultat no ha estat el mateix que el de fa dos dies (els camins del SEO i de les 200 variables del famós i secret algoritme de Google són inescrutables).

El cas és que un bon (o un correcte) ús de les xarxes socials no implica únicament la presència de l’empresa en aquestes, si no que requereix d’una dedicació, d’actualitzacions continuades o regulars per part dels responsables que l’empresa hagi designat per administrar les seves xarxes socials.

Els usuaris de Linkedin, Facebook, Twitter, etc. són, en molts casos, internautes experimentats. Per aquest motiu no els podrem vendre cap moto únicament aplicant estratègies de màrqueting tradicional dins els nostres perfils empresarials a les xarxes socials, als articles dels nostres blocs d’empresa o fins i tot als nostres butlletins electrònics. Hem de mirar de mostrar-nos de forma natural, sincera i directa, sense publicitat encoberta, i mirant d’oferir alguna cosa a canvi de res.

Si amb això aconseguim captar l’interès i el clic d’algun internauta cap a la nostra pàgina, ja haurà estat un gran triomf.

Percepció, psicologia, usabilitat i disseny web

Sense voler envair el camp de la psicologia (Déu nos en guard!), si que voldria fer menció a la psicologia de la Gestalt com a un dels molts mitjans per mirar d’entendre la percepció humana i, en conseqüència, fer que els usuaris se sentin més a gust davant del nostre disseny o arquitectura de la informació.

De teoria de l’art se el poc que recordo de quan estudiava, i de teoria del disseny digital se (de moment) més aviat poc, tret del que he après de la meva experiència. I d’això puc extreure un parell de conclusions: l’usuari d’Internet és una persona que com a norma general és poc pacient i no li agrada perdre el temps o posar-se a llegir tot el que troba per la xarxa (tret que estigui buscant informació específica, com ara a un bloc, a la Wikipèdia, etc.). Per aquest motiu si un internauta que ha arribat a un web, per exemple, a través d’un cercador, no troba ràpidament la informació que busca, o l’aspecte visual (disseny, distribució de la informació) no el convenç, és caòtic, lleig…, trigarà menys d’un segon a marxar.

Per això, l’arquitectura de la informació (usabilitat) ha de ser correcta, i el disseny ha de suposar una guia i no un entrebanc. Per facilitar-nos aquestes tasques podem fer servir estudis d’altres persones, que d’ordinadors no en sabien gaire. Fa un temps vaig escriure sobre l’aplicació de la secció àuria en disseny web. Doncs el primer en fer l’estudi formal d’aquest tema fou Euclides. I altres lleis sobre la percepció, vàlides avui dia en molts aspectes, van fer-se durant la primera meitat del segle XX. Lleis com les de l’escola de la Gestalt.

Per a ells, el cervell està configurat per percebre-ho tot com una totalitat, en la qual la porció més estructurada es constitueix en la figura, i el component més indiferenciat es constitueix com a fons. Es tractaria d’una forma de simplificació de la nostra memòria immediata davant, per exemple, de formes massa complexes. De les seves teories, que d’altra banda poden ser totalment discutibles, neixen unes lleis que al meu entendre poden aplicar-se a la perfecció. Aquestes son algunes d’elles:

1. Llei de la proximitat: la nostra ment percep les coses que estan juntes o pròximes com si formessin un tot.

Traslladat al web, aquesta llei ens indica que visualitzem amb més facilitat paràgrafs ben separats els uns dels altres que no pas paràgrafs sense cap separació.

2. Llei de la similitud: la nostra ment percep les coses que se semblen com si formessin part del mateix. O dit d’una altra manera: la nostra ment agrupa els elements semblants en una sola entitat.

D’aquesta llei podem aprendre que, en pàgines web, les coses o funcions diferents hem de mirar de representar-les de la manera més diferent possible.

3. Llei de les formes tancades: de manera intuïtiva, la nostra ment s’estima més els objectes tancats als oberts, per això quan percep una forma desconeguda, primer intenta interpretar-la com a un objecte tancat.

En disseny web significa que la manera en que es disposin gràfics, símbols, línies de separació, blocs de text, etc. tindran una repercussió directa en la manera de percebre la pàgina. Amb formes tancades, com per exemple línies d’una taula, podem fer que dita taula resulti més fàcil d’interpretar en un primer cop d’ull.

4. Llei de la simplicitat: també anomenada de la senzillesa, diu que la nostra ment percep preferentment formes que es destaquen de les altres per una determinada característica. Això vol dir que formes simples, tancades, que destaquen clarament del fons, es perceben amb més facilitat.

Aquesta imatge podria ser perfectament dues “K” enfrontades, però percebem principalment un rombe. Així que també ens indica que, com més simple sigui la forma, millor.

5. Llei de la continuïtat: la ment continua un patró fins i tot després que aquest desaparegui.

En pàgines web també podem buscar línies imaginàries que ens ajudin a agrupar i a diferenciar els continguts entre si per a que resulti més fàcil d’agrupar-los ràpidament.

6. Llei de la simetria: les formes ordenades simètricament, a primera vista, sembla que formin un conjunt.

L’ull busca automàticament una forma simètrica. Això també es pot tenir en compte alhora de dissenyar l’estructura de la pàgina web, com per exemple la distribució de text en diferents columnes, etc.

7. Llei de la experiència: quan les formes no es mostren explícitament, el nostre cervell posa la part que hi falta.

L’experiència omple els buits que falten. Cal anticipar-se a les experiències dels visitants, però amb cautela, ja que les desconeixem.

Voldria acabar dient que en cap cas penso que aquestes teories s’hagin d’aplicar sempre de manera rígida, son relatives i sovint hi haurà casos en que no funcionin. Soc dels que pensen que les normes estan per trencar-les, però abans estaria bé conèixer-les.

Estadístiques globals 2008

Aquestes són les estadístiques sobre navegadors, sistemes operatius, països i resolucions de pantalla que W3Counter va publicar el passat desembre de 2008. Informació molt útil, al meu entendre…

La resolució de pantalla 800×600 s’ha vist reduïda a la meitat en comparació amb l’any 2007, i l’ús de Firefox ha augmentat. Desgraciadament per als desenvolupadors, Internet Explorer 6 segueix sent un navegador molt usat. Temps al temps.

Mapes mentals i esquemes en línia

Fa algunes setmanes em vaig trobar aquesta eina en línia per fer mapes mentals, esquemes, organigrames de flux, etc. La trobareu a www.bubbl.us. Em va semblar útil perquè és molt àgil, ràpida i visual. Però és que, a més, puja al carro 2.0 i permet compartir en xarxa els mapes mentals entre els contactes (“amics”) que un dessigni. Crec que pot ser especialment útil per a crear esquemes de projectes i per a les que esteu fent arquitectura de la informació.

Les diferents òptiques d’un projecte

Divendres parlant amb el David, li recordava una de les màximes habituals i que s’han repetit centenars de vegades des que vam posar en marxa MEDDIA: els nostres webs parlen a persones, i parlen com persones. Deia que feia dies que no sentia aquestes paraules i, de fet, crec que és una d’aquelles consignes que han marcat la nostra feina durant molt temps. Les maneres en què es veu i s’imagina un projecte són tantes i tan diverses que som nosaltres els que hem de fer l’esforç de combinar-les en una de sola, o el que més s’hi pugui semblar.

La Maria em fa arribar una imatge divertida que, jiji-jajas a banda, ens hauria de recordar què és el que hem d’evitar, de forma sistemàtica, i quina és la funció real dels nostres ‘caps-de-projecte’, sigui qui sigui en cada moment.

Com citar documents en Creative Commons

Es tracta d’una presentació realitzada per en Jordi Graells i penjada a SlideShare. Molt interessant tenint en compte que fa poc en una reunió vàrem parlar d’escriure un article al respecte. No descobrirem ara les llicències CC, però trobo que aquesta presentació aprofundeix bastant sobre el tema i crec que ens l’hauriem de mirar bé.