Arxius per 'Management creatiu'

El poder ocult d’un regal

Fa alguns dies va aparèixer un article molt interessant al bloc de Seth Godin que parlava del valor afegit que té fer un regal. Lluny del tipus de transaccions a les que estem acostumats, en les quals tu em dones diners i jo et presto un servei, Godin ens parla del valor de regalar: quan regalem adequadament es produeix un desequilibri, i fruit d’aquest desequilibri es crea el moviment que empeny a un nou equilibri. Aquest moviment crea connexió.

Aquesta és sens dubte una de les claus del màrqueting actual, 2.0, digital o com li vulgueu dir. Oferir alguna cosa a canvi de res de vegades té efectes retroactius.

I a més a més, com diu en Godin: “…donar un regal fa sentir bé”
:)

Petit exemple de SMO

xarxes socialsLluny del que pugui semblar, aquest és no és un article d’autobombo empresarial, si no un petit exemple de SMO i de com el seu bon (o correcte) ús afavoreix el SEO (Search Engine Optimization).

Segons la Wikipedia, SMO o Social Media Optimization (traduït de l’anglès com “Optimització dels mitjans socials”) és un terme de màrqueting que fa referència a l’estratègia i conjunt d’accions dutes a terme en xarxes socials i comunitats en línia amb una finalitat publicitària o comercial. El terme va ser creat per Rohit Bhargava i degut a la proliferació de llocs socials, el temps que els usuaris passen en ells i els beneficis que aporta en termes de trànsit i posicionament en cercadors ha adquirit una gran rellevància per part d’empreses i experts en màrqueting digital.

El que hi apareix a la següent captura de pantalla és el resultat de la cerca de la paraula “meddia” a Google. No ens enganyem, aquesta cerca no té gaire mèrit a no ser que hi hagi unes quantes desenes d’empreses que es diguin igual que la nostra. El resultat indica clarament, a data de 8 d’agost de 2009, com els social media posicionen la nostra marca en aquest cercador, fins i tot per sobre de la pàgina web de l’empresa.

Resultats de la cerca de la paraula Meddia a Google

Google va endreçar de la següent manera els resultats relacionats amb la nostra empresa:

  1. Aplicació de NetworkedBlogs a Facebook, on s’hi llista el nostre bloc.
  2. El nostre perfil empresarial a Linkedin.
  3. Pàgina principal del nostre bloc.
  4. Articles del nostre bloc.
  5. La nostra pàgina web.
  6. Perfil del nostre bloc a NetworkedBlogs.
  7. El nostre perfil a Twitter.

El posicionament fluctua molt, i avui el resultat no ha estat el mateix que el de fa dos dies (els camins del SEO i de les 200 variables del famós i secret algoritme de Google són inescrutables).

El cas és que un bon (o un correcte) ús de les xarxes socials no implica únicament la presència de l’empresa en aquestes, si no que requereix d’una dedicació, d’actualitzacions continuades o regulars per part dels responsables que l’empresa hagi designat per administrar les seves xarxes socials.

Els usuaris de Linkedin, Facebook, Twitter, etc. són, en molts casos, internautes experimentats. Per aquest motiu no els podrem vendre cap moto únicament aplicant estratègies de màrqueting tradicional dins els nostres perfils empresarials a les xarxes socials, als articles dels nostres blocs d’empresa o fins i tot als nostres butlletins electrònics. Hem de mirar de mostrar-nos de forma natural, sincera i directa, sense publicitat encoberta, i mirant d’oferir alguna cosa a canvi de res.

Si amb això aconseguim captar l’interès i el clic d’algun internauta cap a la nostra pàgina, ja haurà estat un gran triomf.

Què és la prospectiva?

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la prospectiva és el “conjunt sistematitzat de conjectures sobre l’evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d’hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s’esdevindran i de preparar-s’hi amb unes actuacions congruents”. En Gaston Berger, un dels fundadors de la disciplina, la defineix com “la ciència que estudia el futur per a entendre’l i poder influir en ell”. També se la coneix com a futurologia, tot i que aquest terme se sol utilitzar per a referir-se a altres disciplines no basades en el mètode científic, como ara l’astrologia o la ciència ficció.

La prospectiva l’apliquem en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. De fet, podríem dir que quan fem plans de futur a qualsevol nivell, ja sigui per a comprar-nos una casa o mirar diferents dipòsits per a invertir uns estalvis,  n’estem fent.  A  nivell empresarial, resulta vital per a garantir la supervivència d’un negoci: cal preveure quins seran els ingressos per saber si es pot mantenir el nivell de pagaments i fer front a despeses extraordinàries. També ens permet decidir si en un moment donat cal treballar en una millora de la productivitat o  potenciar la tasca comercial.

En temps de crisi , la prospectiva és vital per a la supervivència d’una empresa!

prospectiva_economica_forges1

Cinisme i direcció de projectes

Perquè fracassen alguns projectes TIC (especialment a l’administració)?
La resposta, en aquests vint punts, extrets del bloc IT Leadership, i dels que he tingut coneixement a través de la llista IP
  1. Projects with realistic budgets and timetables don’t get approved.
  2. The more desperate the situation the more optimistic the progress report.
  3. A user is somebody who rejects the system because it’s what he asked for.
  4. The difference between project success and failure is a good PR company.
  5. Nothing is impossible for the person who doesn’t have to do it.
  6. Every failing, overly ambitious project, has at its heart a series of successful small ones trying to escape.
  7. A freeze on change melts whenever heat is applied.
  8. You understood what I said, not what I meant.
  9. If you don’t know where you’re going, just talk about specifics.
  10. If at first you don’t succeed, rename the project.
  11. Everyone wants a strong project manager – until they get him.
  12. Only idiots own up to what they really know (thank you to President Nixon).
  13. The worst project managers sleep at night.
  14. A failing project has benefits which are always spoken of in the future tense.
  15. Projects don’t fail in the end; they fail at conception.
  16. Visions are usually treatable.
  17. Overly ambitious projects can never fail if they have a beginning, middle and no end.
  18. In government we never punish error, only its disclosure.
  19. The most difficult way is, in the long run, the easiest.
  20. A realist is one who’s presciently disappointed in the future.

Primer observar, després dissenyar

Aquest és un principi clàssic de l’etnografia i l’antropologia aplicada al món de l’enginyeria -social, en aquest cas. Primer, observar. Després, dissenyar. El que us poso aquí és una de les noves presentacions corporatives de Nokia, que articula tot el seu discurs en aquesta ‘mantra’. Ho he pescat del bloc de l’Oriol Lloret. Mireu-vos-ho, tot just són 3 minuts d’anar clicant.

Management creatiu/destructiu?

He trobat, tirant del bloc del Sangüesa, enllaços i coses molt interessants. Us recomano molt que hi exploreu i que tireu dels fils. Una de les coses d’aquelles de llegir, pensar i, fins i tot, dubtar si aplicar, s’aplica a qüestions de management de l’empresa… Només llegiu i penseu, ok?

L’enllaç original és aquest:

http://artesaniaenred.wikispaces.com/Ideas+radicales

Va:

Romper las empresas

Romper las empresas plantea una forma de hacer real el modelo federalista de gestión que en su día propuso Charles Handy. Mi idea pasa por desmembrar la empresa (no tiene por qué ser grande) en unidades más pequeñas, que, a su vez, se constituyen en unidades empresariales. Detrás de esta idea perseguimos dos objetivos: generar mayor compromiso de las personas con su negocio y apoyar actitudes emprendedoras.

Sin comerciales

Sin comerciales recoge la idea de hacer desparecer el clásico “departamento comercial” para incrementar la porosidad de la organización respecto al cliente. Muchas empresas crean un auténtico cuello de botella en su área comercial al pretender que el contacto con el mercado se produzca a través de esta vía. Lo que era una especialización se acaba convirtiendo en “eso es asunto de comercial”. Adiós a una visión completa del cliente.

Despide gente

Despide gente es una manera de redefinir las relaciones entre las personas de una organización. Despedir gente lo presentamos como una forma de plantear nuevas formas de relación, más adultas, basadas en criterios de igualdad entre las partes. Las personas dentro de las empresas tienen que recuperar la autogestión de sí mismas, no pueden delegar tanto en su empleador. Por eso lo de despedir: para recrear la relación entre la persona y la empresa en la que trabaja.

Comparte con tu competencia

Comparte conocimiento con tu competencia, una idea básica para redibujar el sector en el que trabajas. Tus competidores comparten tu pasión. De entre todos los negocios posibles, eligieron uno muy parecido al tuyo. Por tanto, tenéis muchas cosas en común. A veces ocultar conocimiento trae más perjuicios que beneficios, prueba a compartir algunas cosas con tu competencia. Quizá podáis redibujar el mapa de fuerzas en el sector.

Reduce espacio y véndelo

Reduce espacio y véndelo: la vieja historia de que tenemos que pasar más tiempo conversando con nuestros clientes. En una época en la que los mercados son conversaciones, las empresas deben incrementar la permeabilidad hacia sus clientes. Por eso, como medida radical, puedes probar a reducir el espacio de tus oficinas. Quien no tenga sitio, que se quede en casa o que busque la de algún cliente para hablar con él.

No comuniques, haz

No comuniques, haz. Ante la excesiva cosmética de producto que disfraza el mensaje, puede ser que el antídoto para generar credibildidad sea hacer y volverse transparente. El mensaje llega directo porque no hay intermediación. La falta de elaboración te acerca a tu destinatario. Quizá la siguiente fase del marketing sea el no-marketing.

Menos orientación al cliente

Menos orientación al cliente y más al sector. La obsesión por satisfacer a tus clientes puede ser el principio del fin. Levanta la mirada y coge perspectiva de tu sector. Dile que no al cliente más de una vez.

Retribución no individualizada

Retribución no individualizada. Cuantos más esfuerzos en individualizar la retribución más demonios creas dentro de tu organización. Por eso, cuantas menos diferencias, mejor.

Fuera líderes

Fuera líderes. Que cada cual sea líder de sí mism@. Si dejamos en manos de los líderes aspectos tan cruciales como motivar, formar o evaluar, ¿no estamos rebajando la responsabilidad de las personas? Cada cual debe gestionar su presente y su futuro, con la ayuda que haga falta, pero nunca renunciando a que cada cual es el líder de su propia existencia. Como la discusión creció lo suyo, generamos una segunda parte e incluso una tercera, introduciendo el concepto “stigmergy” a partir de un artículo de Mark Elliot, quien colabora en The Cooperation Project (Howard Rheingold).

Información abierta al 100%

Información abierta 100%. ¿Para qué quieres perfiles de usuario? Pierdes más que ganas limitando el acceso a la información. Libera el conocimiento, libera la información. Se te abrirán oportunidades que no podías ni imaginar.

Un ararteko en la empresa

Un ararteko en la empresa. Tal como se deterioran las relaciones dentro de las empresas, puede ser útil nominar un defensor del pueblo. El ararteko intermedia en los conflictos y es una figura que asegura que los derechos son respetados.

Bajar los sueldos de la dirección

Bajar los sueldos de la dirección. Muchas son las ocasiones en que hablamos de “organizaciones planas”. ¿No sería consecuente disponer de sistemas retributivos planos? Si aplanamos la estructura, la aplanamos de forma coherente, no sólo disminuyendo el número de niveles organizativos sino también el de franjas retributivas.

Sin dirección de recursos humanos

No hay dirección de recursos humanos. ¿Cuántas veces nos damos cuenta de que las direcciones de recursos humanos se dedican a la gestión de las miserias humanas que acontecen en las empresas? Se gestiona la desviación en negativo, el problema. Mientras, los aspectos de desarrollo quedan relegados porque… “no hay tiempo”.

La permuta

La permuta. ¿Y si dejáramos que nuestro personal permutara sus puestos para encontrar aquél con el que se siente más a gusto? En vez de intervenir en la organización podríamos pensar en un sistema por el cual el equilibrio -siempre inestable- emerge de los pactos entre las personas. El objetivo final es que las personas sean protagonistas de su puesto de trabajo.

Sin calendario anual de trabajo

Sin calendario anual de trabajo. Delimitar el tiempo de trabajo puede ser simplemente la forma en que nos proveemos de una mínima seguridad frente a lo incierto de los acontecimientos que acontecerán.

Otra vez las horas de trabajo

Otra vez las horas de trabajo. ¿Las horas de trabajo miden el trabajo de las personas? Muchas horas de las que pasamos en el trabajo son horas de ausencia. Es lógico. Como lo es al revés: muchas de las horas de no-trabajo son productivas porque en ellas nos vienen a la cabeza ideas que difícilmente serían planteables en la lógica del trabajo cotidiano. Las fronteras entre el trabajo y el no-trabajo se tambalean.

Sin gerencia

Sin gerencia. Reunir en una persona todas las funciones de una gerencia no deja de ser una limitación. ¿Por qué no eliminar al gerente y crear una dirección colegiada?, ¿por qué no cada cual gerente de su puesto? Las direcciones míticas, los líderes carismáticos, este tipo de personas no abunda. Mejor equipo que no una figura.

Deixeu que pensin…

Una gràfica -amb la què iniciaré la categoria de gràfiques i esquemes- que he trobat al bloc del Ramon Sangüesa (el posaré com a font d’inspiració als enllaços del costat) m’ha fet pensar en totes aquelles coses en què no ens costa gaire dir i proclamar que hi creiem, però que després no són tan fàcils de posar en pràctica. La gràfica agradarà molt al Lluís, especialment, pel seu nom. The Zombie Function:

Zombie function

El “motto” final és la clau: Quan més facis servir les teves regnes, menys faran servir els seus cervells.