Arxius per 'Recursos'

F.lux protegeix els nostres ulls

flux-iconF.lux és una aplicació gratuïta (i disponible per Mac, Windows i Linux) que s’encarrega d’ajustar el color de la pantalla en funció de l’hora del dia en la que ens trobem i també del tipus de llum (natural o artificial) predominant en el nostre entorn de treball.

Aquesta funció horària es pot ajustar mitjançant Google Maps a les preferències del programa, i podrem ajustar el monitor per veure millor tant de dia com de nit.

F.lux permet realitzar la transició de manera gradual o a l’instant, i podem determinar la temperatura de la llum que variarà quan sigui de nit o de dia.

Fa un parell de dies que l’estic provant i es fa força estrany quan es produeix la transició. No és recomanable quan treballem amb colors, a nivell de disseny, però se’ns dubte és una aplicació molt útil i molt beneficiosa per la nostra castigada vista.

Consells per fer un login segur

clausExtret de http://sentidoweb.com/2009/10/09/consejos-para-realizar-un-login-seguro.php

  • Logitud de la contraseña y nombre de usuario: tiene que tener mínimo 6-8 caracteres.
  • Encriptar la contraseña: aunque casi todo el mundo usa MD5 o SHA-1, no está mal del todo usar SHA-2 (disponible en PHP5), ya que las anteriores ya no son tan seguras como hace tiempo.
  • Añade una semilla a la contraseña: cuando encriptes la contraseña es recomendable añadirle un texto para que el hash sea mas seguro.
  • No uses nombres sencillos para el administrador: evita usar nombres como “admin”, “root”, …
  • Registra los intentos de login: así se podrá detectar cuando estamos siendo atacados.
  • Maneja los errores: cuando se produce un login fallido, o evita que se produzca un error, o muestra un error personalizado, no muestres errores de código que puedan dar pistas al atacante.
  • Filtra la entrada: filtra lo que el usuario meta en su usuario para evitar inyecciones de código y no compruebes si la contraseña es correcta mediante SQL.
  • Usa LIMIT o WHERE 1: es importante para evitar comprometer muchas cuentas si sufrimos un ataque.
  • Usa nonce: nonce es un número único para la sesión, así nos aseguramos de que no se realicen ataques de fuerza bruta usando diccionario.
  • Usa sólo $_POST: $_GET es más sencillo de usar que $_POST, aunque no quita que usando $_POST no nos encontremos con problemas.
  • Cuentas MySQL: utiliza un usuario con permiso de select para realizar el login, así, si rompen tu seguridad, no podrán hacer deletes, updates o inserts.
  • Auto logout: Si quieres darle mayor seguridad, desconecta al usuario automáticamente pasado un cierto tiempo de inactividad. Aunque desde el punto de vista de la usabilidad no es muy recomendable.
  • Bloque la cuenta: si se han intentado varios logins consecutivos y han sido fallidos, se debería bloquear la cuenta.

Optimització de PNGs

Com dissenyadors de pàgines web em d’estar familiaritzats amb el format d’imatge PNG, la seva principal característica es la funció del canal alfa (transparències en els píxels). Però també em de tindre en compte aspectes com el pes de les imatges per accelerar el temps de descàrrega de les webs.
Normalment pensem que el no hi han moltes opcions d’optimització de les imatges Truecolor PNG (PNG-24 de Photoshop), i es veritat, no les tenim, però si existeixen algunes tècniques avançades que ens ajudaran a millorar el pes, sense destrossar els nostres PNG’s.

1. Posterització

Això és un mètode conegut de l’optimització d’imatge de truecolor. Busqueu la icona de capes d’Ajustaments en el paleta de Capes i escullir Posterize.
Escollir la quantitat possible més petita de Nivells (normalment 40 és prou) i salvar la imatge:

original
Original, 84 KB

original-posterized
Posterized, 53 KB

Així és com funciona: la posterització simplement redueix la quantitat de colors, convertint colors similars en un únic, crea així regions de posterizat. Això ajuda a realitzar un millor filtratge de scanline i aconseguir una millor compressió. La desavantatge d’aquest mètode és alternança de color, que és especialment visible si està intentant implementar l’imatge amb un fons d’HTML.

2. Transparència Bruta

Doneu un cop d’ull a les imatges següents:

dirty-tr-sample1
74 KB

dirty-tr-sample2
30 KB

Els dos s’han salvat amb Photoshop sense cap mena d’optimització. Fins i tot si feu una comparació de per píxel d’aquestes imatges, no notareu cap diferència. Però per què és la primera imatge 2,5 més gran que la segona?
La resposta es ben sencilla. La primera esta salvada com a imatge RGBA (els valors RGB + el canal Alfa), per tant tindrem els tres canals d’informació de color, més un adicional que es el que crea la transparència, l’Alfa. Amb aquest mitjá es poden amagar tots els píxels on l’alfa tingui un valor 0. Però aquestes dades de RGB encara existeixen i, a més, impedeixen al codificador de PNG a empaquetar i codificar el correctament les dades. Així, que hem de treure aquestes dades ocultes, omplint les zones on afecti l’alfa, d’un color sòlid, com per exemple negre i salvem la imatge.

dirty-tr-sample1-2

dirty-tr-sample2-2

3. Divisió per transparència

split-reference
PNG-24, 62 KB

A vegades s’han de salvar imatges en PNG-24 “pesades” a causa dels pocs píxels semitransparents que hi contenen. Podem estalviar Kbs extra si dividim la imatge en dues parts, es a dir, una amb píxels sòlids, l’altre amb els semitransparents. Podem salvar píxels semitransparents en PNG-24, i píxels sòlids en PNG-8 o fins i tot JPEG.

split4_1
PNG-8, 17 KB

split4_2
PNG-24, 6 KB

I aquí tenim el resultat:

split-reference
Abans 63 KB

split-reference
Després 23 KB

Aquest mètode té un desavantatge obvi: té dues imatges en comptes d’un, que pot ser un inconvenient per utilitzar (per exemple, quan fent una web en CMS).

4. Escala de grisos

Photoshop no pot salvar en escala de grisos un PNG, així que hauriem d’utilitzar OptiPNG després de salvar imatges en blanc i negre.

grayscale-ps
PNG-24, 8167 bytes

grayscale-opti
PNG-24 (Escala de grisos d’OptiPNG), 6132 bytes

5. Menys Colors

Això és una alternativa al mètode de Posterització de colors. La Posterització pot canviar dramàticament els colors de la imatge, que és inacceptable si s’ha de barrejar la imatge amb el fons del lloc web. Aquest mètode ens dóna més control sobre color però es limita a 256 colors.

El mètode és bàsicament extreure dades d’imatge de la imatge semitransparent (treure transparència), convertir-lo en un color indexat i aplicar la màscara original.

6. Mès trucs d’optimització

  1. Cada optimització ha de començar amb una anàlisi de l’imatge minuciosa. Esculliu la millor tècnica per aconseguir millors resultats a cada imatge.
  2. Ser creatiu. Utilitzar aquestes tècniques com un punt de partida per crear els propis mètodes personalitzats d’optimització.
  3. Molta gent pensa que PNG-8 sempre es millor que PNG-24 per a imatges amb pocs colors. Però no es aixi, en alguns casos, PNG-24 ens pot donar millors resultats:
    ex1-png8
    PNG-8, 833 bytes

    ex1-png24
    PNG-24, 369 bytes

  4. Si estem utilitzant una versió més vella de Photoshop (previ CS3), podem trobar que les imatges de PNG, en l’editor d’imatge, semblin diferents en un Navegador Web. La causa d’aixó es la informació de gamma que es guarda a l’arxiu PNG. El podem treure d’una manera segura amb eines com TweakPNG (Windows només) o smush.it.
  5. No utilitzeu el “Salvar Com” per salvar imatges PNG per al web, sino, el “Salvar per a Web”. Per defecte, Photoshop inclou una imatge de presentació com informació addicional a l’arxiu, fent unes quantes vegades més gran l’arxiu del que necessita ser.

Com a exemple final us deixo una demostració real de totes les técniques enumerades aquí, recopilades en un video:

Advanced PNG Optimization from Sergey Chikuyonok on Vimeo.

Fonaments del HTML 5

HTMLHTML 5 és la primera gran revisió del llenguatge HTML (Hypertext Markup Language), i es va començar a projectar l’any 2008. Pensat com el següent pas al HTML 4 i el XHTML 1.0 (segons la Wikipedia l’actualització d’aquest últim es va aturar), la versió 5 està pensada com un llenguatge molt més semàntic i més propici pel desenvolupament d’aplicacions web.

Tot i que encara està en procés de desenvolupament, ja s’hi han afegit un bon nombre de noves etiquetes. Per a la majoria d’usos quotidians, aquestes etiquetes substituiran molts dels típics div del nostre codi.

Quins són els fonaments?

El DOCTYPE

El DOCTYPE en HTML 5 és el següent:

<!DOCTYPE html>

No es va optar per <!DOCTYPE html5> per evitar peculiaritats amb IE6, així que finalment va quedar com <!DOCTYPE html>

Petit i significatiu, fàcil de recordar.

Elements estructurals

<header>
Representa la secció de la capçalera.

<nav>
Element reservat per a la navegació principal.

<section>
Element per a una secció genèrica de continguts, possiblement situat entre la capçalera i el peu de pàgina (footer). Té el comportament d’un div si no fos per la separació d’una part del document. Dins hi poden niar altres etiquetes section, a banda de qualsevol quantitat d’etiquetes típiques.

<article>
Etiqueta que ens permet definir un fragment de contingut com a article. Ideal per a blocs o diaris.

<aside>
Element que representa el contingut relacionat amb l’àrea principal del document, expressat normalment per les columnes laterals

<footer>

Secció reservada al peu de pàgina.

Exemples d’estructura

Estructura HTML 5

Estructura HTML 5

Bones pràctiques en maquetació HTML

HTMLFa pocs dies, a Nettuts+, s’hi va publicar l’article 30 HTML Best Practices for Beginners. El seu autor és Jeffrey Way. M’ha semblat molt interessant, tot i que per vergonya meva el títol de l’article original acaba amb les paraules for Beginners. No em considero un principiant, i hi ha algunes d’aquestes pràctiques que no aplico. Així que per fer-ho menys humiliant he tret els beginners del títol. He traduït algunes de les bones pràctiques i espero que em pugui servir de memo a mi, als meus companys i a la gent del ram que llegeixi l’article.

1. Tancar sempre les etiquetes

Pels estàndards actuals de maquetació hem de mirar d’evitar al 100% les etiquetes sense tancar o les mal tancades.

Mal fet:
<li>Some text here.
<li>Some new text here.
<li>You get the idea.

Ben fet:
<ul>
<li>Some text here. </li>
<li>Some new text here. </li>
<li>You get the idea. </li>
</ul>

2. Declarar el correcte DOCTYPE

El DocType va abans de l’obertura de les etiquetes HTML a la part superior de la pàgina, i li indica al navegador si la pàgina conté HTML, XHTML, o una combinació d’ambdós, de manera que pugui interpretar correctament les marques.

doctype

La majoria triem entre aquests quatre DocType a l’hora de crear nous llocs web:

<!DOCTYPE HTML PUBLIC “-//W3C//DTD HTML 4.01//EN” “http://www.w3.org/TR/html4/strict.dtd”>

<!DOCTYPE HTML PUBLIC “-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN” “http://www.w3.org/TR/html4/loose.dtd”>

<!DOCTYPE html PUBLIC “-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN” “http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd”>

<!DOCTYPE html PUBLIC “-//W3C//DTD XHTML 1.0 Strict//EN” “http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-strict.dtd”>

3. No utilitzar estils en línia

Quan piquem codi durant la maquetació HTML ens podem veure temptats per fer via i anar aplicant els estils sobre la marxa, dins la mateixa línia de codi HTML.

<p style=”color: red;”>I’m going to make this text red so that it really stands out and makes people take notice! </p>

Pot semblar inofensiu però a la llarga pot apuntar cap a errors de codi, a banda que fa que les línies de codi siguin molt més llargues i això repercuteix negativament al pes de la pàgina i a les validacions d’accessibilitat, SEO…

Primer s’ha de construir l’estructura completa. Un cop tinguem tot el codi hi aplicarem els estils en cascada CSS:

#someElement > p {
color: red;
}

4. Col·locar els estils CSS externs dins l’etiqueta HEAD

Tècnicament l’especificació d’HTML recomana l’inclusió dels estils en cascada CSS dins el Head. El benefici principal és que la pàgina carrega més ràpidament.

<head>
<title>My Favorites Kinds of Corn</title>
<link rel=”stylesheet” type=”text/css” media=”screen” href=”path/to/file.css” />
</head>

5. Col·locar els arxius Javascript a la part inferior de la pàgina

Cal recordar que l’objectiu principal és que la pàgina carregui el més ràpid possible a l’usuari. Quan es carrega un script, el navegador atura la càrrega de la pàgina fins que no acaba d’interpretar aquest script. L’usuari haurà d’esperar un temps a que finalitzi aquest procés.

La única finalitat dels arxius Javascript és afegir funcions extra a la pàgina, per tant podem situar aquests arxius a la part inferior de la codificació. El fet que siguin els últims arxius en carregar-se no afectaran negativament el procés de càrrega de la resta de la pàgina, si no tot el contrari.

<p>And now you know my favorite kinds of corn.</p>
<script type=”text/javascript” src=”path/to/file.js”></script>
<script type=”text/javascript” src=”path/to/anotherFile.js”></script>
</body>
</html>

6. No utilitzar Javascript en línia

Una pràctica comuna anys enrere era la utilització de comandaments Javascript aplicats directament sobre les etiquetes HTML. Això va ser molt comú en les galeries d’imatges o a enllaços on normalment s’adjuntava a la etiqueta un atribut “onclick”. Actualment això mai no s’ha de fer.

7. Validar contínuament

validar

Fa poc vàrem publicar un article en el que parlàvem de la importància de validar, i d’alguns dels diferents mètodes online de validar els nostres documents HTML i fulls d’estils CSS.

Per anar fent les validacions de forma àgil mentre anem treballant és recomanable descarregar la barra d’eines per a desenvolupadors web de Firefox: Web Developer Toolbar. Un cop l’instal·leu, cliqueu el botó “tools” i feu servir contínuament les opcions “Validate HTML” i “Validate CSS”.

8. Descarregueu “Firebug”

firebug1

Es tracta d’un altre add-on de Firefox. Ajuda a la depuració de Javascript i ens ajuda a identificar elements que hereten propietats d’altres elements que desconeixem. Descarregueu-lo!

9. Ús de Firebug

10. Escriviu les etiquetes amb minúscules

Tècnicament no hi ha cap problema en la capitalització dels noms de les etiquetes HTML, però fer-ho tampoc no serveix per a res i resulta bastant molest per als ulls dels desenvolupadors.

Mal fet:
<DIV>
<P>Here’s an interesting fact about corn.</P>
</DIV>

Ben fet:
<div>
<p>Here’s an interesting fact about corn.</p>
</div>

11. Feu servir etiquetes H1-H6

La millor pràctica és fer servir tots 6 tipus d’encapçalament. L’autor d’aquest article se sincera dient que no arriba a sobrepassar el H4. Jo no supero el H3. Però per raons semàntiques i de SEO, de vegades és millor fer servir un H6 que una P quan s’escaigui.

<h1>This is a really important corn fact!</h1>
<h6>Small, but still significant corn fact goes here.</h6>

12. Als blocs, feu servir H1 per al títol de l’article

Als blocs i als webs, és millor assignar la etiqueta d’encapçalament principal H1 per al títol d’un article o d’un encapçalament rellevant que no pas un logotip o el títol del bloc o el web.

13. Descarregueu “ySlow”

yslow

És un altre add-on de Firefox. ySlow un cop s’activa, analitza el web i ens fa un informe on es detallen les necessitats de millora del lloc.

14. Barres de navegació amb llistes UL

Podem maquetar aquesta secció de navegació de la següent manera:
<div id=”nav”>
<a href=”#”>Home </a>
<a href=”#”>About </a>
<a href=”#”>Contact </a>
</div>

Però per raons semàntiques, és millor maquetar el contingut com si es tractés d’un llistat d’ítems:
<ul id=”nav”>
<li><a href=”#”>Home</a></li>
<li><a href=”#”>About</a></li>
<li><a href=”#”>Contact</a></li>
</ul>

15. Aprèn hacks de IE

També hem parlat dels hacks en un article anterior. Tard o d’hora ens trobarem aplicant estils que només Internet Explorer pugui interpretar, especialment les versions anteriors a les actuals (IE6 principalment).

Una bona manera de fer-ho és generar un full d’estils exclusiu per Internet Explorer, i que podríem anomenar “ie.css”. Després aplicarem aquest condicional al codi de la maqueta:

<!–[if lt IE 7]>
<link rel=”stylesheet” type=”text/css” media=”screen” href=”path/to/ie.css” />
<![endif]–>

Aquest codi està dient: “Si ets usuari d’Internet Explorer 6 o inferior, importa aquest full d’estils. Del contrari, no ho facis”.

16. Tria un bon editor web

Mac:

PC:

17. Quan el web estigui acabat, comprimeix

Comprimint els arxius CSS i Javascript podem reduir el pes dels arxius en un 25% o més. No és convenient de fer-ho durant el procés de desenvolupament, només un cop hem acabat.

Serveis de compressió Javascript:

Serveis de compressió CSS:

18. Talla, talla, talla

Un cop hem finalitzat la maquetació hem de revisar el codi i mirar de reduir el nombre d’elements de la pàgina. Un UL ha d’estar embolcallat per un DIV? No cal.

19. Totes les imatges han de tenir atributs ALT

És fàcil passar per alt els atributs ALT dins les etiquetes d’imatges. Tanmateix és un element molt important per qüestions de validació i accessibilitat. Cal tenir cura especial d’aquest punt.

Mal fet:
<IMG SRC=”cornImage.jpg” />

Ben fet:
<img src=”cornImage.jpg” alt=”A corn field I visited.” />

20. Observar el codi font

codi font

Quina manera millor d’aprendre HTML que copiant. Inicialment tots som copiadores. A continuació, lentament, comencem a desenvolupar els nostres propis estils i mètodes. No es tracta de robar el disseny, si no d’aprendre l’estil de codificació.

En quant als efectes Javascript, moltes pàgines fan servir scripts. Només cal de saber de quin script es tracta i de cercar-lo a Google.

21. Estils a tots els elements

Aquesta bona pràctica està bàsicament pensada per als clients que administrin els seus webs. Només perquè nosaltres no fem servir blockquote o OL no significa que els nostres clients no les facin servir. Cal crear una pàgina especial on mostrar els estils de cada element: ul, ol, p, h1-h6, blockquote, etc.

22. Fes servir Photoshop

Tot i que faig servir bàsicament Fireworks per fer els dissenys de webs, també m’ajudo en força ocasions de Photoshop. Aquest punt vindria a dir que familiaritzar-se amb un editor d’imatge és el pas necessari posterior a l’haver après HTML i CSS (o a l’inrevés).

23. Aprèn cada etiqueta HTML

Hi ha dotzenes d’etiquetes que no fem servir i ni tan sols veiem en altres llocs. Però això no significa que no els hàgim d’aprendre. Què hi ha de la etiqueta <abbr>? I de la etiqueta <cite>?

24. Participeu a la Comunitat

Hi ha llocs web que contribueixen en gran mesura a la millora dels coneixements del desenvolupador web. Tard o d’hora un pot arribar a familiaritzar-se de tal manera amb aquest entorn que també pot ensenyar a altres desenvolupadors amb menys experiència. I tot gràcies a blocs, fòrums, pàgines personals, etc.

25. Fes servir CSS Reset

Aquest és un aspecte debatut: fer servir o no un CSS Reset. A l’igual que l’autor de l’article, jo també ho recomano al 100%.

Per defecte els navegadors interpreten a la seva manera les diferents etiquetes HTML. Per això ens podem trobar que quan no hem donat estil a determinades etiquetes, aquestes poden tenir un comportament no desitjat o molest. Un CSS Reset el que fa es deixar totes les propietats de les etiquetes a 0.

A continuació hi ha el CSS Reset més popular, d’Eric Meyer:

html, body, div, span,
h1, h2, h3, h4, h5, h6, p, blockquote, pre,
a, abbr, acronym, address, big, cite, code,
img, ins, kbd, q, s, samp,
small, strike, strong,
dl, dt, dd, ol, ul, li,
fieldset, form, label, legend,
table, caption, tbody, tfoot, thead, tr, th, td {
margin: 0;
padding: 0;
border: 0;
outline: 0;
font-size: 100%;
vertical-align: baseline;
background: transparent;
}
body {
line-height: 1;
}
ol, ul {
list-style: none;
}
blockquote, q {
quotes: none;
}
blockquote:before, blockquote:after,
q:before, q:after {
content: ”;
content: none;
}
table {
border-collapse: collapse;
border-spacing: 0;

}

26. Alinea els elements

Aquesta ja és més una qüestió de disseny que no pas de codificació. Anteriorment també hem parlat d’això en un article. Hem de buscar la millor alineació dels elements. El nostre cervell busca associacions d’elements, relacions entre ells… En definitiva, tendeix a ordenar i agrupar els elements. Alinear-los correctament ajuda a una comprensió més ràpida per part de l’ull i el cervell. A més, segons l’autor, podrem argumentar de forma irrebatible el perquè hem situat un element en un lloc determinat.

Fashion your Firefox

Fashion your FirefoxFashion your Firefox és un recull d’add-ons pensats per donar un “toc personal” al navegador Firefox.

Classificats per categories, podem trobar complements per modificar l’aspecte del navegador, per connectar-nos a xarxes socials o subscriure’ns a RSS sense haver d’anar a cap web…

La biblioteca de complements de Firefox és molt àmplia i aquí en falten molts, però els que hi ha són molt interessants. Un altre valor afegit que fa tant interessant aquest navegador.

Wyzo, navegador-media

Logotip de Wyzo

Fa poc vaig llegir una entrada sobre aquest navegador on el qualificaven d’interessant, bàsicament per les seves aplicacions integrades i la seva facultat “media” que li proporciona la qualitat d’eina de navegació adaptada expressament per aquells que més hores es tiren entre recerques, lectura i descàrregues. Literalment, Wyzo és un navegador basat en el motor de Firefox, amb la integració de descàrregues de BitTorrent alhora que una acceleració 10x de descàrrega directe, incorporació del CoolIris per la visualització de recursos de recerca/web tals com imatges (una aplicació que també es pot incorporar a Firefox), possibilitat d’utilitzar temes diferents, i una interessant barreja entre navegabilitat més atractiva (amb moviments concrets del cursor i navegació entre tabs més ràpida i visual) i un nou motor de recerca, entre altres característiques.

Per a aquells que no vulguin preocupar-se d’afegir eines al navegador a fi de què sigui més còmode en la navegació, Wyzo pot ser una bona opció i a sobre és gratuït. Personalment ja l’he descarregat, i només em falta experimentar-hi per quedar-m’hi com a usuària resident (tot i la meva estima pel navegador de la guineu).

JPlayer, el plugin reproductor de MP3

JPlayer és un plugin JQuery que ens permet la reproducció i el control d’arxius MP3 dins els nostres webs. És totalment personalitzable mitjançant CSS, i fins i tot inclou efectes de so.

Tipus de Hack CSS

CSSArrel del darrer article d’en David m’ha semblat convenient llistar alguns dels tipus de hack pels nostres fulls d’estil CSS. És cert que hi ha navegadors que ens treuen de polleguera, ja que és freqüent que els navegadors (especialment els més antics, i especialíssimament Internet Explorer 6) interpretin els estils una mica “a la seva manera”, estils que d’altra banda són completament estàndard per a les darreres versions dels navegadors.

Podem resar per a que el percentatge d’usuaris de, per exemple, Internet Explorer 6 (IE 6) disminueixi. I probablement acabarà passant. El problema és que el 25% d’usuaris que utilitzen aquest navegador encara és un nombre d’usuaris elevat, i personalment crec que no ens podem permetre el luxe d’ignorar aquest percentatge, tot i la pèrdua de temps que representa destinar més hores del compte per retocar el codi i optimitzar-lo per a navegadors que ja tenen 9 anys de vida.

Els hacks són una manera, no gaire ortodoxa, de dir al navegador que ignori o que només faci cas a algun estil en concret. Per exemple: un estil que funciona correctament amb Firefox i amb IE 7, pot no funcionar amb IE 6. El hack ens permet d’escriure una propietat compatible amb IE 6 i que només aquest navegador pugui interpretar, ignorant completament la propietat que era compatible per a Firefox i IE 7. Seria com dir: “Firefox i IE 7, vosaltres dos feu això, i tu, IE 6, fes aquesta altra cosa”.

1. Condicionals

Bàsicament son per a Internet Explorer i s’apliquen directament al codi HTML, generalment dins el tag <head>

Positiu:
<!–[if condició]> HTML <![endif]–>
Negatiu:

<!–[if !condició]><![IGNORE[--><![IGNORE[]]> HTML <!–<![endif]–>

Tipus de condicions:
IE
Qualsevol versió d’Internet Explorer
lt IE X
Versions inferiors a X (p.e.: IE 7)
lte IE X
Versions inferiors o iguals a X
IE X
Només per a la versió X
gte IE X
Versions superiors o iguals a X
gt IE X
Versions superiors a X

Exemple:

<html>
<head>
<title>Test</title>
<link href=”all_browsers.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”>
<!–[if IE]> <link href=”ie_only.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <![endif]–>
<!–[if lt IE 7]> <link href=”ie_6_and_below.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <![endif]–>
<!–[if !lt IE 7]><![IGNORE[--><![IGNORE[]]> <link href=”recent.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <!–<![endif]–>
</head>
<body>
<p>Test</p>
</body>
</html>

2. Hacks en línia

Són els que apliquem directament al full d’estils CSS. Alguns d’ells son:

IE 6 i anteriors
* html {font-weight:bold;}
IE 7
*:first-child+html {font-weight:bold;}
Firefox 2
.foo, x:-moz-any-link {font-weight:bold;}
Firefox 3
.foo, x:-moz-any-link, x:default {font-weight:bold;}
Opera 9 i anteriors
html:first-child {font-weight:bold;}

3. Altres

!important
Internet explorer 6 i les versions anteriors no llegeixen aquest operador, cosa que si que fan els moderns. Funciona de manera que els navegadors moderns donen més importància a la informació que conté aquest operador.

background: green !important; /* Navegadors superiors a IE 6 respectaran la seva importància i aplicaran aquest estil */
background: red; /* IE 6 i anteriors aplicaran aquest estil */

@import “non-ie.css” all;
Internet Explorer 7 i les versions anteriors no respecten aquest operador. Això ens permet de crear un full d’estils que els navegadors IE no carregaran

@import “stylesheet.css” all;

4. No recomanats

Tot i que aparentment poden funcionar correctament, hi ha hacks poc recomanats ja que no superen la validació de la W3c.

_propietat: valor
-propietat: valor
*propietat: valor
:empty
>body {}
!important! (no confondre amb “!important” que hem esmentat abans, ja que aquest conté un caràcter no alfanumèric al darrera)

Reunions per xarxa

Una de les eines més impulsades dins del marc de les multinacionals (o tots aquells negocis que es desenvolupin en un marc global), és el de les videoconferències. Resulta una eina interessant i molt útil que s’ha anat desenvolupant a partir del naixement de l’streaming àudio/vídeo, i que en l’actualitat pot suposar un gran respir i ajud en el correcte desenvolupament empresarial, tot i que dins l’àmbit privat també ha aconseguit fer un gran número d’usuaris.

En aquesta classe, podem trobar aplicacions diverses, més o menys completes, de pagament o gratuïtes, i fins i tot algunes amb llicència MIT d’OpenSource. Està clar que aquest tipus de suport proporciona una eina comunitativa molt útil, dins en l’àmbit empresarial, capaç de proporcionar un contacte directe entre diverses parts d’un únic projecte, reunint alhora client, desenvolupador, direcció o producció, etc.

Extret de diverses fonts, he pogut fer un recull d’informació referent a aquest tipus de recurs. Podem optar amb dos tipus de suports, que seran els que ens proporcionin l’aplicació: per software directe (diríem que és quan ens descarreguem el programa per poder-lo utilitzar), en aquest cas totes les parts necessiten tenir el mateix software instal·lat; o bé per software en base web (a partir d’una URL privada o bé amb un Log-in a la web que proporciona el servei), aquí no cal cap instal·lació, sinó que tot es fa via xarxa. Aquest mètode resulta, actualment, el més interessant de tots. A continuació us adjunto un parell de taules extretes de www.blogcatalog.com i www.masternewmedia.org respectivament.

Una aplicació per aquells que vulguin tenir una videoconferència pròpia i adaptar-la a les seves propies necessitats és TokBox. És gratuït i amb codi obert; tant podem crear-nos una compta a la seva pàgina, www.tokbox.com, des d’on ens proporcionaran un <embed> que podem personalitzar per a la nostra web, com podem descarregar l’API del TokBox a developers.tokbox.com, i personalitzar-lo a gust.

En canvi, existeixen potents aplicacions molt útils i senzilles d’utilitzar des de suport web i sense necessitat de descarregar res (ens permeten compartir arxius, participar en una conferència compartida, i fins i tot mostrar accions de desktop simultànies). D’entre tots, els millors (i gratuïts) són: PalBee, Dimdim, i Vyew.