Arxius per 'Recursos'

Tipus de Hack CSS

CSSArrel del darrer article d’en David m’ha semblat convenient llistar alguns dels tipus de hack pels nostres fulls d’estil CSS. És cert que hi ha navegadors que ens treuen de polleguera, ja que és freqüent que els navegadors (especialment els més antics, i especialíssimament Internet Explorer 6) interpretin els estils una mica “a la seva manera”, estils que d’altra banda són completament estàndard per a les darreres versions dels navegadors.

Podem resar per a que el percentatge d’usuaris de, per exemple, Internet Explorer 6 (IE 6) disminueixi. I probablement acabarà passant. El problema és que el 25% d’usuaris que utilitzen aquest navegador encara és un nombre d’usuaris elevat, i personalment crec que no ens podem permetre el luxe d’ignorar aquest percentatge, tot i la pèrdua de temps que representa destinar més hores del compte per retocar el codi i optimitzar-lo per a navegadors que ja tenen 9 anys de vida.

Els hacks són una manera, no gaire ortodoxa, de dir al navegador que ignori o que només faci cas a algun estil en concret. Per exemple: un estil que funciona correctament amb Firefox i amb IE 7, pot no funcionar amb IE 6. El hack ens permet d’escriure una propietat compatible amb IE 6 i que només aquest navegador pugui interpretar, ignorant completament la propietat que era compatible per a Firefox i IE 7. Seria com dir: “Firefox i IE 7, vosaltres dos feu això, i tu, IE 6, fes aquesta altra cosa”.

1. Condicionals

Bàsicament son per a Internet Explorer i s’apliquen directament al codi HTML, generalment dins el tag <head>

Positiu:
<!–[if condició]> HTML <![endif]–>
Negatiu:

<!–[if !condició]><![IGNORE[--><![IGNORE[]]> HTML <!–<![endif]–>

Tipus de condicions:
IE
Qualsevol versió d’Internet Explorer
lt IE X
Versions inferiors a X (p.e.: IE 7)
lte IE X
Versions inferiors o iguals a X
IE X
Només per a la versió X
gte IE X
Versions superiors o iguals a X
gt IE X
Versions superiors a X

Exemple:

<html>
<head>
<title>Test</title>
<link href=”all_browsers.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”>
<!–[if IE]> <link href=”ie_only.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <![endif]–>
<!–[if lt IE 7]> <link href=”ie_6_and_below.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <![endif]–>
<!–[if !lt IE 7]><![IGNORE[--><![IGNORE[]]> <link href=”recent.css” rel=”stylesheet” type=”text/css”> <!–<![endif]–>
</head>
<body>
<p>Test</p>
</body>
</html>

2. Hacks en línia

Són els que apliquem directament al full d’estils CSS. Alguns d’ells son:

IE 6 i anteriors
* html {font-weight:bold;}
IE 7
*:first-child+html {font-weight:bold;}
Firefox 2
.foo, x:-moz-any-link {font-weight:bold;}
Firefox 3
.foo, x:-moz-any-link, x:default {font-weight:bold;}
Opera 9 i anteriors
html:first-child {font-weight:bold;}

3. Altres

!important
Internet explorer 6 i les versions anteriors no llegeixen aquest operador, cosa que si que fan els moderns. Funciona de manera que els navegadors moderns donen més importància a la informació que conté aquest operador.

background: green !important; /* Navegadors superiors a IE 6 respectaran la seva importància i aplicaran aquest estil */
background: red; /* IE 6 i anteriors aplicaran aquest estil */

@import “non-ie.css” all;
Internet Explorer 7 i les versions anteriors no respecten aquest operador. Això ens permet de crear un full d’estils que els navegadors IE no carregaran

@import “stylesheet.css” all;

4. No recomanats

Tot i que aparentment poden funcionar correctament, hi ha hacks poc recomanats ja que no superen la validació de la W3c.

_propietat: valor
-propietat: valor
*propietat: valor
:empty
>body {}
!important! (no confondre amb “!important” que hem esmentat abans, ja que aquest conté un caràcter no alfanumèric al darrera)

Reunions per xarxa

Una de les eines més impulsades dins del marc de les multinacionals (o tots aquells negocis que es desenvolupin en un marc global), és el de les videoconferències. Resulta una eina interessant i molt útil que s’ha anat desenvolupant a partir del naixement de l’streaming àudio/vídeo, i que en l’actualitat pot suposar un gran respir i ajud en el correcte desenvolupament empresarial, tot i que dins l’àmbit privat també ha aconseguit fer un gran número d’usuaris.

En aquesta classe, podem trobar aplicacions diverses, més o menys completes, de pagament o gratuïtes, i fins i tot algunes amb llicència MIT d’OpenSource. Està clar que aquest tipus de suport proporciona una eina comunitativa molt útil, dins en l’àmbit empresarial, capaç de proporcionar un contacte directe entre diverses parts d’un únic projecte, reunint alhora client, desenvolupador, direcció o producció, etc.

Extret de diverses fonts, he pogut fer un recull d’informació referent a aquest tipus de recurs. Podem optar amb dos tipus de suports, que seran els que ens proporcionin l’aplicació: per software directe (diríem que és quan ens descarreguem el programa per poder-lo utilitzar), en aquest cas totes les parts necessiten tenir el mateix software instal·lat; o bé per software en base web (a partir d’una URL privada o bé amb un Log-in a la web que proporciona el servei), aquí no cal cap instal·lació, sinó que tot es fa via xarxa. Aquest mètode resulta, actualment, el més interessant de tots. A continuació us adjunto un parell de taules extretes de www.blogcatalog.com i www.masternewmedia.org respectivament.

Una aplicació per aquells que vulguin tenir una videoconferència pròpia i adaptar-la a les seves propies necessitats és TokBox. És gratuït i amb codi obert; tant podem crear-nos una compta a la seva pàgina, www.tokbox.com, des d’on ens proporcionaran un <embed> que podem personalitzar per a la nostra web, com podem descarregar l’API del TokBox a developers.tokbox.com, i personalitzar-lo a gust.

En canvi, existeixen potents aplicacions molt útils i senzilles d’utilitzar des de suport web i sense necessitat de descarregar res (ens permeten compartir arxius, participar en una conferència compartida, i fins i tot mostrar accions de desktop simultànies). D’entre tots, els millors (i gratuïts) són: PalBee, Dimdim, i Vyew.

Activar la gestió de perfils de color en Firefox 3

imagesA banda de Safari, els navegadors d’Internet no estan preparats per llegir tota la gama de colors de les fotografies i gràfics que visualitzem (sempre i quan fem servir la gestió de color adequada en el seu tractament abans de pujar-les a Internet). Per aquest motiu ens perdem gran part de la gama de color d’aquestes fotografies i gràfics.

Ara Firefox 3 també ens permet d’activar la gestió de perfils de color. El procediment és el següent:

  • Escriviu a la barra de navegació: about:config
  • Premeu Enter
  • Busqueu entre les opcions la que diu: gfx.color_management.enabled
  • Per defecte al costat hi apareix False. Feu doble clic i canviarà a True. La gestió de perfils ja està activada.
  • Reinicieu el navegador.

Els resultats salten a la vista ;)

Sector cultural i crisi

Darrerament em va caure a les mans un article del senyor Helmut K. Anheier, professor de sociologia a la Universitat de Heidelberg, en que planteja les implicacions de l’actual context econòmic en les institucions i empreses culturals. Diu més omenys el que està dient tothom avui en dia, però adaptat a la realitat del sector. Es titula How can the cultural sector survive the financial crisis? i el podeu llegir, en anglès, AQUÍ.

Tres validacions que hauríem de fer a les nostres maquetes web

A banda de les tendències de disseny que hi puguin haver avui dia o en el futur, existeixen uns estàndards que cal respectar i que afecten principalment al codi HTML i als estils CSS. Uns estàndards cap al qual es dirigeixen la majoria de navegadors i que facilitaran, d’una banda, una bona visualització als mateixos, i de l’altra, un bon posicionament als cercadors d’Internet.


1. Validació als navegadors
(Firefox, Explorer, Opera, Safari…)

Un cop hem dissenyat i maquetat la nostra pàgina, abans de validar el codi com veurem a continuació, sempre cal comprovar que es veu correctament en la majoria de navegadors. Per sort, la majoria d’aquests navegadors estan disponibles pels sistemes operatius més utilitzats.

També cal tenir en compte que els navegadors disposen de diferents versions (Firefox 2, Firefox 3, IE6, IE7…), i elements que es visualitzen bé en la darrera versió poden tenir un comportament no desitjat en una versió anterior del navegador. Per desgràcia aquesta és una de les tasques més pesades que ha d’afrontar el maquetador i el programador web.


2. Validació del codi HTML i dels estils CSS

La validació de l’estàndard HTML el podem fer a validator.w3.org, i la de l’estàndard CSS a jigsaw.w3.org. Prèviament haurem de tenir la nostra maqueta penjada a Internet, i un cop escrivim l’adreça i pitgem el botó, l’aplicació ràpidament ens mostrarà els resultats. En el cas que no s’hagi superat la validació, l’aplicació ens llistarà els errors o avisos per a que els puguem corregir.

Firefox disposa de complements que mostren si els codi és vàlid, però la validació final sempre cal fer-la directament a W3c.

Un inconvenient que pot produir-se, és que a les pàgines amb gestor de continguts l’administrador del web (p.e. nostre client) introdueixi codi no vàlid. Això ja escapa una mica de les nostres mans i només ens queda anar millorant les nostres eines d’administració i mirar d’”educar” en la mida del possible al nostre client o a l’usuari que gestionarà el web.


3. Validació SEO
(Search Engine Optimisation)

Si bé és cert que per obtenir un bon posicionament calen més factors (que van des d’un bon disseny d’arquitectura de continguts fins a una bona programació, passant per un disseny gràfic adequat, etc.), també hi ha eines a Internet que analitzen la sintaxi del codi buscant uns estàndards adequats. Pot passar que tinguem un codi HTML vàlid que no passi la validació SEO. Una eina molt útil és SEO validator, que té un funcionament molt similar al validador de W3c.

De totes maneres us aconsello (i a mi també) d’estudiar més aquest tema a través d’articles, manuals o llibres abans d’aventurar-se a fer aquesta validació sense saber res sobre SEO.

Sincronitzar iCal amb Google Calendar

De les aplicacions integrades a Mac OS X, una de les que més faig servir és iCal, un calendari i agenda electrònica que, particularment, m’és de molta utilitat. Malauradament, si no disposem de iPod Touch o iPhone, totes les tasques i cites del nostre iCal es queden dins l’ordinador i no les podem consultar des de cap altre lloc. Una bona manera d’exportar el nostre calendari és sincronitzar-lo amb Google Calendar. Hi ha diverses maneres:

Subscripció a Google Calendar: és un sistema que no requereix de cap software addicional. Només cal seguir les passes que se’ns expica en aquest tutorial de Googletutor. L’únic problema que té aquest sistema és que la sincronització és unidireccional, és a dir, que estem baixant les nostres dades de Google Calendar a iCal, però no a l’inrevés. En realitat no es tractaria d’una sincronia.

El protocol CalDAV. Està inclòs a la versió 3 de iCal, només disponible per a OS X Leopard. Ens permet de subscriure calendaris i fins i tot compartir-los. Google té un tutorial que explica com activar-ho. Google també ha posat a la nostra disposició una aplicació anomenada Calaboration, que serveix per posar-ho en marxa d’una manera més automàtica (funciona només amb OS X Leopard).

Spanning Sync. És un programa de pagament que disposa d’una versió de 15 dies de prova. Ara mateix és el que estic provant, i el seu ús és molt senzill. Sincronitza de forma bidireccional les dades de iCal i Google Calendar.

BusySync. És un altre programa de pagament molt similar a Spanning Sync.

Diccionari hipertextual

En català i enriquit: el diari digital Lamalla.cat posa en marxa un sistema que permet accedir a un diccionari a internet clicant les paraules dels articles.

Poder accedir directament al diccionari que desitgis passant per sobre de la paraula que no entenguis i triant entre un seguit de diccionaris? Si pensem en les hores que hem perdut anant a cercar el diccionari quan no enteníem una paraula, això sí ho veig revolucionari… :-)

Vegeu l’article del diari AVUI

I per cortesia del Lluís, aquí teniu els responsables de la cosa: Dixio

¿Qué busca la gente en Google?

Google nos ofrece Google Insights, una herramienta muy interesante para saber cuáles son las palabras más buscadas por países y por fechas. ¿Para qué sirve saber esto? Pues para muchas cosas, en especial para el análisis de tendencias. Por ejemplo, si queremos saber si un determinado tema se pondrá o se está poniendo de moda en un país, buscamos la evolución que las búsquedas sobre ese tema ha tenido en internet.  Como muestra, aquí pongo el gráfico de un dato curioso de la evolución de las búsquedas en España de las palabras “web” y “blog”.

google-insights

La línea roja es para “web” y la azul para “blog”. Así vemos que la progresión de “web” desde el 2004 hasta el 2008 es decreciente, mientras que la de “blog” es creciente, lo que nos hace pensar que en algún momento se cruzarán, y que incluso el interés de la palabra “blog” será mayor que el de la palabra “web”  durante este 2009.

Volviendo a la herramienta en sí, Google Insights no muestra cifras exactas de los resultados de búsquedas, sino unos números relativos, en los que 100 es el momento cumbre en el que una palabra ha tenido más visitas, y a partir de ahí se calcula de manera relativa el resto de visitas. Aunque no sean números exactos, sí nos permite tener esta idea general de hacia dónde caminan las tendencias o qué está buscando la gente.

Las búsquedas se pueden delimitar y comparar por países (así podemos comprobar si lo que se pone de moda en España se pone también en Portugal, por ejemplo) y podemos comparar hasta 5 términos distintos. La comparación de palabras es muy útil tanto a nivel SEO como para campañas Adwords, ya que nos puede ayudar a decidir con qué palabras claves queremos posicionarnos (un ejemplo cualquiera: si comparamos “master”, “máster” y “maestría”, vemos que los resultados de las dos segundas son irrelevantes, en comparación con la primera).

Si en vez de comparar términos distintos en un sólo país (“compare by search terms), comparamos el mismo término en varios países ( “compare by locations”), descubrimos (como es lógico) que la palabra “maestría” tiene cierto “éxito” en México, algo menos en Argentina y ninguno en España.  Además, G.I. nos ofrece el resultado de búsquedas relacionadas con esta palabra, y nos muestra que la maestría más buscada es la de finanzas.

Como decía, a partir del estudio detallado de estos datos, se pueden extraer conclusiones que ayuden tanto a nuestro posicionamiento en internet, como a la compra de nuevos dominios o la mejora de nuestras campañas adwords.

Drupal, eina per a creació de websites dinàmics

Aquesta és la meva primera aportació al bloc, així que començaré per explicar ràpidament la plataforma CMS Drupal, una eina molt potent i útil que trobo indispensable per la creació de websites dinàmics.

Per a tots aquells que no ho sàpiguen, Drupal és una de les plataformes anomenades CMS (Content Management System), aplicables en qualsevol sistema operatiu i totalment gratuït. Es basa, doncs, en un sistema compost per diversos mòduls escrits en PHP i amb incorporació de MySQL (ja que funciona mitjançant consultes a bases de dades), i que a vegades poden contenir parts de codi en JavaScript. És a dir, és una plataforma que treballa en els servidors Apache i que permet crear weblogs (blogs en els casos més senzills de CMS com són el conegut WordPress, o el Joomla, un tant més avançat).

l Drupal es caracteritza, com els seus companys CMS, per ser una eina capaç de ser utilitzada tant per usuaris de nivell mitjà, com per desenvolupadors més avançats. Val a dir, a més, que es tracta d’un dels CMS gratuïts més complexos i complets pel ja anomenat sistema de mòduls, un conjunt de blocs de codi amb funcions molt específiques que permeten, mitjançant la seva instal·lació, realitzar diverses funcions dins el weblog com ara crear una galeria d’imatges, disposar els blocs amb informació segons es desitgi, crear un sistema de Feeds personalitzat… o d’altres més específiques com pot ser crear un sistema de classificació de paraules (tags) i visualitzar-los segons grau d’utilització.

Drupal disposa d’una xarxa d’usuaris molt extensa i documentada, cosa que la fa altament actualitzable gràcies a l’extens col·lectiu de desenvolupadors que la formen i participen. Només cal que aneu a la seva web general (www.drupal.org) per comprendre la dimensió de seguidors, desenvolupadors i dissenyadors, que composen aquest col·lectiu. A més, també existeixen agrupacions més locals, com és el cas de www.drupal.cat, ja que la plataforma permet, també, personalitzar tot el site en l’idioma o idiomes que es vulgui.

Una altra de les advantatges d’aquesta plataforma, (hem de tenir en compte que es tracta d’una eina de nivell mitjà-avançat per a desenvolupadors i dissenyadors web, si volem una plataforma per a blog més senzilla, podem utilitzar WordPress), és la creació de temes o “templates” personalitzats on, mitjançant coneixements avançats d’HTML, CSS i bàsics de PHP, podem crear una gràfica aplicable a qualsevol weblog de Drupal.

En quan a interès per a empreses, Drupal suposa una poderosa eina per a desenvolupament de websites dinàmics on existeix una actualizació de la informació continuada i amb una gran usabilitat. Redueix considerablement el temps dedicat a la construcció del site podent dedicar el temps de treball en temes més concrets com poden ser el disseny, o la creació de funcions específiques de la web.

Finalment, us deixo unes quantes captures d’exemple per a què pugueu veure la diversitat d’estils aplicables.

DrupalCon DCTemplates.comTemplates.com

Programas de PDF gratuitos

Editado para añadir que acabo de descubrir el programa PDF-XChange Viewer que en su versión gratuita permite hacer anotaciones en un pdf, de varios tipos, insertar texto e incluir pequeños gráficos. Lo he probado y me ha gustado mucho, porque frente al Foxit (del que se habla abajo) no hay que instalar ninguna barra extra para tener estas funciones, y porque además no añade marcas de agua cuando guardamos un documento modificado. Además, me ha gustado mucho la manera de poner las notas, por ejemplo, podemos subrayar una palabra con un color y luego poner una nota en un cuadrado que apunte con una flecha a esa palabra, para ver la nota a primera vista, sin necesidad de hacer click en ninguna marca (que es lo que suele pasar en otros programas que ofrecen la posibilidad de poner anotaciones en un pdf). 

También he añadido utilidades nuevas al final de este post.

——–

El programa clásico por excelencia para visualizar un documento PDF es el Acrobar Reader, que en su versión “pro” (y de pago, por supuesto) nos permite editar pdfs, hacer anotaciones, guardar el pdf como texto, separar pdfs, juntarlos… Aunque menos conocidas, existen alternativas gratis para hacer todas estas tareas con PDF. Yo las que utilizo son las siguientes:

Para hacer anotaciones en un pdf:
Esto es algo muy útil cuando tienes que corregir un documento en pdf o marcar alguna cosa sobre él. El Acrobat Reader no tiene esta opción, que en Mac viene de serie con el Vista Previa (ya instalado con el sistema operativo). Ahí puedo marcar con un círculo rojo cualquier cosa y al lado, si quiero, puedo poner un texto en una nota amarilla.

En Windows utilizo el Foxit, que es un visualizador de PDF con versión gratuita y versión pro. En la versión gratuita básica, si activamos la opción de buscar actualizaciones de manera automática (que en realidad ya viene marcada por defecto), podemos ya hacer anotaciones en el pdf. Si además de activar esta opción, incluimos la barra Foxit en el navegador (esta opción nos aparece cuando instalamos el programa), la misma versión gratuita nos dejará también editar el pdf incluyendo texto en él, y también guardar el texto del pdf como un documento de Word. A mí no me gusta nada que me obliguen a instalar cosas en mi ordenador, pero recomiendo hacerlo en este caso, porque los extras que nos ofrece a cambio son muy interesantes, y además, lo que podemos hacer después, cuando ya esté la barra instalada en el Explorer o en el Firefox es darle a la opción de no visualizarla, con lo que en realidad será como si no la tuviéramos. De todas formas, la edición del pdf con esta opción gratuita tiene sus limitaciones, ya que todo lo que escribamos nuevo saldrá en color azul y en el documento puede aparecer una marca de agua de Foxit, con lo que no nos servirá para presentaciones profesionales.

Para unir, separar o mezclar pdf:
Para unir pdf en Mac utilizo un programita que se llama “PDF Merge” y que es muy intuitivo, fácil de usar y gratuito (aunque yo colaboré con 5 dólares al programador -siempre pienso que si un programa libre nos gusta y lo usamos mucho, lo menos que podemos hacer es contribuir aunque sea con una pequeña aportación-). En Windows tengo el programa PDFSam, que no es tan intuitivo, pero al final es también sencillo y es más potente, puesto que nos permite hacer de todo: separar un pdf por bloques de páginas (por ejemplo, podemos indicar que nos separe un documento pdf de 100 páginas en bloques de 5, o por capítulos, o como queramos), unir distintos pdfs en uno sólo, en orden consecutivo o de manera alterna (por ejemplo, tener una página del documento A, luego una del B, luego otra del A, luego otra del B…). Para ejecutarlo tendremos que tener instalado el Java Runtime Enviroment (yo no lo tenía en mi recién comprado netbook con Windows XP y lo tuve que descargar).

Por último, si sólo queremos visualizar un pdf y nada más, para los ordenadores antiguos  o con procesadores lentos, la recomendación es el Sumatra PDF Viewer, porque es muy ligero y no tarda nada en ejecutarse. Eso sí, tenemos que saber que no tener ninguna función extra (sólo ofrece la búsqueda, el zoom y la paginación).

Otras utilidades:

Para extraer las imágenes de un pdf: SomePDF Image Extract. Es gratuito, no lo he probado, pero parece interesante. En vez de hacer capturas de pantalla y recortar así la imagen de un pdf, con este programa podremos extraer directamente todas las imágenes de un pdf en una carpeta. Según su web sirve para imágenes TIFF, JPEG, BMP, GIF, PNG, TGA, PBM, PPM. Los de SomePDF también tienen otras utilidades interesantes en otros programas de descarga gratuita, como convertir un pdf en html o pasarlo a Word.

Para reordenadar documentos pdf , insertar páginas nuevas o separar páginas: PDFTK Builder. Tampoco lo he probado, pero este programa parece que hace un poco de todo, según su web: “allows you to rearrange (reorder, delete, & duplicate) pages in a single document and/or merge pages from multiple PDF documents.” Y es gratis, claro :)

Para convertir imágenes JPG a PDF: JPG to PDF Realmente no se me ocurre para qué puede ser útil esto, pero bueno, lo apunto por si a alguno le interesa.