Petit exemple de SMO

Lluny del que pugui semblar, aquest és no és un article d’autobombo empresarial, si no un petit exemple de SMO i de com el seu bon (o correcte) ús afavoreix el SEO (Search Engine Optimization).

Segons la Wikipedia, SMO o Social Media Optimization (traduït de l’anglès com “Optimització dels mitjans socials”) és un terme de màrqueting que fa referència a l’estratègia i conjunt d’accions dutes a terme en xarxes socials i comunitats en línia amb una finalitat publicitària o comercial. El terme va ser creat per Rohit Bhargava i degut a la proliferació de llocs socials, el temps que els usuaris passen en ells i els beneficis que aporta en termes de trànsit i posicionament en cercadors ha adquirit una gran rellevància per part d’empreses i experts en màrqueting digital.

El que hi apareix a la següent captura de pantalla és el resultat de la cerca de la paraula “meddia” a Google. No ens enganyem, aquesta cerca no té gaire mèrit a no ser que hi hagi unes quantes desenes d’empreses que es diguin igual que la nostra. El resultat indica clarament, a data de 8 d’agost de 2009, com els social media posicionen la nostra marca en aquest cercador, fins i tot per sobre de la pàgina web de l’empresa.

Google va endreçar de la següent manera els resultats relacionats amb la nostra empresa:

1. Aplicació de NetworkedBlogs a Facebook, on s’hi llista el nostre bloc.
2. El nostre perfil empresarial a Linkedin.
3. Pàgina principal del nostre bloc.
4. Articles del nostre bloc.
5. La nostra pàgina web.
6. Perfil del nostre bloc a NetworkedBlogs.
7. El nostre perfil a Twitter.

El posicionament fluctua molt, i avui el resultat no ha estat el mateix que el de fa dos dies (els camins del SEO i de les 200 variables del famós i secret algoritme de Google són inescrutables).

El cas és que un bon (o un correcte) ús de les xarxes socials no implica únicament la presència de l’empresa en aquestes, si no que requereix d’una dedicació, d’actualitzacions continuades o regulars per part dels responsables que l’empresa hagi designat per administrar les seves xarxes socials.

Els usuaris de Linkedin, Facebook, Twitter, etc. són, en molts casos, internautes experimentats. Per aquest motiu no els podrem vendre cap moto únicament aplicant estratègies de màrqueting tradicional dins els nostres perfils empresarials a les xarxes socials, als articles dels nostres blocs d’empresa o fins i tot als nostres butlletins electrònics. Hem de mirar de mostrar-nos de forma natural, sincera i directa, sense publicitat encoberta, i mirant d’oferir alguna cosa a canvi de res.

Si amb això aconseguim captar l’interès i el clic d’algun internauta cap a la nostra pàgina, ja haurà estat un gran triomf.

Everything Bad is Good for You

És el títol original de la que fins al moment ha estat la lectura més estimulant d’aquest estiu: “Si és dolent t’ho recomano” del novaiorquès Steven Johnson. Publicat per primer cop en anglès l’any 2006, La Campana l’ha traduït al català.

Diu la sinopsi: <La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idiotitzant. Segons Johnson tots som cada cop més intel·ligents. I no gràcies al que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i per tant exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors.

Per avalar la seva tesi Johnson analitza amb rigor –deixant de banda aspectes morals o estètics– l’esforç cognitiu que ens obliguen a fer productes de la cultura de masses com ara els videojocs (demanen decisions a curt termini sense perdre de vista objectius a més llarg termini i ens exigeixen un esforç analític que ens acosta al mètode científic), les telesèries (de trames cada cop més envitricollades) o Internet i ho compara amb l’estímul que rebien els consumidors de productes de cultura popular de generacions anteriors.

Si és dolent t’ho recomano és sens dubte un llibre controvertit, però convincent. I és que fins i tot el lector més escèptic quedarà captivat pels interrogants que planteja. Després de llegir Steven Johnson no podreu evitar mirar una telesèrie, un reality show o un videojoc amb uns altres ulls>.

Ús de wireframes per optimitzar el desenvolupament web

La creació dels wireframes és una de les primeres passes que cal fer abans de dissenyar un lloc web. El wireframe ajuda a organitzar i simplificar els elements i els continguts dins d’un lloc web, i és una eina essencial en el procés de desenvolupament.

Un wireframe és bàsicament una representació visual de la disposició dels continguts en un lloc web. És un prototip que mostra la ubicació dels elements de la pàgina, com ara la capçalera, el peu de pàgina, el contingut, les barres laterals, la navegació, etc.

També especifica la ubicació dels elements dins d’aquestes àrees de contingut. Si es desitja desenvolupar un web que coincideixi amb exactitud amb les exigències del client i reduir al mínim les revisions del projecte, el wireframing us mantindrà en el bon camí.

Beneficis del wireframing

La creació de wireframes dóna al client, programador o dissenyador l’oportunitat de tenir una mirada crítca a l’estructura del lloc web i permet de fer les revisions amb facilitat en les primeres etapes del procés. El wireframing porta els següents beneficis:

• Dóna al client una visió ràpida del disseny del web.
• Pot inspirar el disseny i desemboca en un procés creatiu més fluid.
• Dona al desenvolupador un panorama clar dels elements que es necessiten per codificar.
• Clarifica les accions o funcions de cada pàgina.
• És fàcil d’adaptar i pot mostrar la disposició de moltes seccions del web.

Eines per al desenvolupament de wireframes

• Dibuixar a mà en paper. Sempre un bon punt de partida per a qualsevol dissenyador. Si s’és molt precís en el dibuix, es pot fer servir com a wireframe definitiu de cara al client.
• Software: Visio, OmniGraffle, Gliffy, Balsamiq, i qualsevol programa gràfic del tipus Illustrator, Photoshop, etc.

Exemples

Autor: Meddia

Autor: Mike Rohde

Autor: Phil Hawksworth

Autor: Matthieu Mingasson

Font: Webdesigner Depot

Com escriure per al web

Segons l’expert en usabilitat Jakob Nielsen, el text de les pàgines web no es llegeix pràcticament mai.

Partint d’una afirmació tan dura (però probablement certa) només ens queda actuar de la següent manera: cal redactar textos amb força i fàcils de llegir.

Hi ha diversos motius o causes que fan que el lector no llegeixi amb detall i es limiti a fer un escombrat visual de les pàgines buscant elements que cridin la seva atenció. Per això les pàgines han d’estar preparades per a aquesta revisió ràpida dels continguts.

Abans d’entrar en detall cal fer una menció especial a la inclusió de publicitat dins els webs, ja que els usuaris han après a ignorar els missatges publicitaris:

• els que estan camuflats dins el text, fins i tot quan volen aparentar informació objectiva. L’usuari detesta la publicitat intrusiva que el desvia del contingut central.
• l’usuari avançat ignora sistemàticament els anuncis publicitaris en forma de bàner o de finestra emergent (pop-up). A més, els nous navegadors bloquegen aquestes finestres emergents.

1. Estil:

• Brevetat i senzillesa: es recomana fer servir menys del 50% del text utilitzat habitualment en una publicació escrita. Els paràgrafs han de ser curts, de dues o tres frases únicament. Les frases han de ser curtes i directes.
• Missatge clar: l’objectiu central del missatge ha d’estar clar des de la primera línia, des del primer paràgraf.
• Una idea per paràgraf.
• Veu activa: tot i semblar més impersonal o objectiva, la veu passiva allunya i allarga innecessàriament el missatge.
• El lector, a priori, no sap de què estem parlant: eliminem argot, llenguatge especialitzat, acrònims, sigles, denominacions tècniques i internes…
• Cada bloc de contingut ha de ser autònom i permetre ser llegit de forma independent. Això implica no fer referències necessàries a blocs anteriors ni posteriors ni utilitzar convencions que depenguin, per a ser enteses, d’informació que està fora d’aquell bloc.
• Els primers 3/4 del primer escombrat visual haurien de donar pistes per saber què trobarem més avall, si és que hi ha més continguts autònoms. Això pot resoldre’s principalment a través del disseny i prototipat de la pàgina, mostrant estructures que comencen més enllà, gràficament diferents, etc.

2. Tipografia i estructura

S’estima que la velocitat de lectura en pantalla baixa un 25% respecte al paper. Així mateix, l’índex de concentració és menor en pantalla. Només un 10% dels usuaris tendeix a llegir un missatge de més de 3 pantalles (400 paraules), independentment del seu tema. Per tant, es recomanable:

• Deixar espais en blanc dins el missatge (salts de paràgraf, distància dels marges, interlineats generosos…)
• Emprar lletres amb molt contrast cromàtic vers el fons.
• Evitar imatges de fons.
• Utilitzar cossos de tipografia relativament grans (de 10 a 14px)
• Evitar textos que es mouen, intermitents, etc.
• Utilitzar les negretes de forma regular, amb més freqüència que al paper, per destacar la idea, paraula o concepte clau de cada paràgraf. Però controlar-ho: massa negretes col·lapsen el paràgraf i “invisibilitzen” la resta de contingut.
• Per als continguts, tipografies sans-serif (contràriament al que es deia pels mitjans impresos). Per a títols, pot alternar-se amb serif.
• Evitar cursives i paraules o expressions escrites totes en majúscules.

3. Estructura del missatge i dels continguts

La lectura a Internet no és lineal. És diagonal, irregular, trencada per salts i exploratòria. Per tant, és recomanable:

• Utilitzar llistes d’ítems, amb vinyetes o números.
• Estil de piràmide invertida. Un clàssic en l’estil periodístic. La importància dels arguments, de les idees, anirà decreixent a mesura que el lector continuï llegint. Així s’aconsegueix que, independentment del moment en què el lector abandoni el text, ja hagi llegit el més important. En resum: primer la idea general i després els detalls.
• En clau digital: una base ampla per a la piràmide invertida. Al mitjà digital, el peu d’una pàgina o d’un missatge té més pes que els continguts que puguin haver-hi pel mig. Per això, trencant la lògica de la piràmide invertida, el peu de missatge, el darrer bloc d’una pàgina, traurà profit d’un tractament estructural diferenciat i el seu contingut tindrà més possibilitats de ser llegit/clicat. Pot servir per concloure un missatge, per recordar punts interessants ja expressats i/o recuperar els èmfasis inicials, per donar un seguit d’eines de continuació, enllaços genèrics, etc.
• La nostra redacció ha de ser lineal (malgrat que a Internet la lectura no ho sigui). No intercalem temes o subtemes fins que hem acabat l’anterior; utilitzem subtítols o marques tipogràfiques o de paràgraf per indicar un canvi de tema; no recuperem temes ja tancats anteriorment (si no és a un bloc que pretengui fer de resum)…
• Cal fomentar la lectura lineal. Mirem de no excedir-nos amb la introducció d’enllaços interns o externs dins el text. L’usuari pot trobar-ho molest i pot sentir-se insegur per no saber si seguir amb la lectura o fer clic a l’enllaç.
• Si volem que un (algun) contingut sigui llegit amb més atenció, hem de facilitar-ne la impressió en paper.
• Corregir els textos.
• Fer servir llengües estrangeres amb professionalitat. Una mala traducció pot generar un efecte psicològic negatiu en els lectors estrangers que ens visitin.

4. Enllaços

A Internet, ningú té temps. Aquest és un factor comú de qualsevol sector, especialitat, gènere, moment del dia o franja d’edat. Per tant…

• Especialment en comunicació push, un objectiu bàsic ha de ser convertir la lectura en un clic en els primers 30-40 segons de la lectura.
• Per tant, el primer paràgraf i els 3/4 de l’escombrat visual ha de contenir diverses vies de sortida (conversió en clic), des del text, des d’alguna imatge, des d’algun botó o icona… Han de ser els enllaços amb els contingut més estratègic.
• Els enllaços són la porta de sortida i el retorn de la inversió d’una comunicació push. Ha de veure’s clarament que ho són. I, com les negretes, se n’ha de mesurar l’ús. Dins un mateix paràgraf o bloc, els enllaços competeixen entre ells i s’ha de triar el més significatiu, el més estratègic o el que condueixi més directament a l’acció que volem.
• No es recomanen fórmules tipus “clica aquí” o “segueixi aquest enllaç”, sinó hiperenllaçar les paraules o les fórmules clau, marcant (tipo)gràficament que són enllaços i només enllaços. També pot emprar-se l’adreça directa de l’enllaç, si és clara i curta.
• Els enllaços sempre han de portar al lloc on indiquen. Això vol dir que si anunciem un contingut, el clic ha d’anar directament a aquell contingut i mostrar-lo en pantalla; que no enviem l’usuari a pàgines prèvies o que intentem no enviar-lo a pàgines que necessiten registre previ, que no l’enviem a pàgines genèriques si no és el que estem indicant, etc.

5. Utilització d’imatges i icones

Les imatges compleixen diverses funcions dins un missatge electrònic, il·lustrant un contingut, ajudant a la lectura i la comprensió i, en general, construint una posada en escena més atractiva de tot el missatge. Caldria tenir en compte que…

• Han d’aportar alguna cosa al missatge, però no necessàriament de manera directa i unívoca. Una imatge pot il·lustrar una activitat sense estar-hi directament relacionada.
• No gaires per missatge. Probablement una de central i més voluminosa i opcionalment altres de secundàries i amb menys pes gràfic.
• Cuidar-se que una icona no provoqui un malentès cultural.
• La selecció de la imatge central, especialment, és important per a una comunicació electrònica. Cal prestar-hi atenció i triar-la en funció dels valors, significats, estil i fins i tot cromatisme que aporten al conjunt comunicatiu.
• Especialment per a les imatges centrals, podem utilitzar ocasionalment imatges de repositoris fotogràfics.
• És interessant incloure continguts en vídeo dins alguns missatges. Si ho fem, utilitzem la convenció YouTube del botó de play al centre de la imatge que porta al vídeo.
• El disseny de les comunicacions, especialment les seriades, poden incorporar algunes icones que el complementin.
• Algunes accions interactives poden indicar-se mitjançant botons o similars.

6. Títols i subtítols

Els titulars, títols i subtítols tenen gran importància en la lectura en pantalla.

• Utilitzar títols i subtítols amb més freqüència que al suport paper.
• Els títols han de ser senzills, construccions simples i curtes. Els jocs de paraules poden tenir resultats contraproduents.
• Els subtítols intercalats amb el text tenen la funció de subdividir i ajudar a l’exploració del text i, per tant, són molt importants en la lectura en línia.

7. Altres elements estructurals

Podem enriquir alguns missatges, especialment els monotemàtics, amb frases, cites o elements semblants. Quan ho fem, marcarem tipogràficament i/o estructuralment que allò és un element exogen.

Fonts: Bloc de Joan Mayans, useit.com, Website boosting

Article relacionat: 20 tips on how to write for the web

La importància del SEO a les més altes instàncies :-)

Aquest interessant article sobre religió i ciberespai, de la secció de Diàleg del diari Avui, ens planteja la importància d’Internet als nivells més alts

Un tastet:

“LA XARXA INTERNET S’ESTÀ CONVERTINT en un nou espai per a les religions.  Fins i tot moviments religiosos amb efectius modestos difonen el seu missatge fàcilment i amb rapidesa -sempre que els eventuals lectors els trobin entre els milions de llocs web existents. No és casualitat que grups que no tenen accés als aparells i a les institucions de les grans religions sovint hagin estat els primers a descobrir els avantatges d’internet.”

Sector cultural i crisi

Darrerament em va caure a les mans un article del senyor Helmut K. Anheier, professor de sociologia a la Universitat de Heidelberg, en que planteja les implicacions de l’actual context econòmic en les institucions i empreses culturals. Diu més omenys el que està dient tothom avui en dia, però adaptat a la realitat del sector. Es titula How can the cultural sector survive the financial crisis? i el podeu llegir, en anglès, AQUÍ.

Què és la prospectiva?

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la prospectiva és el “conjunt sistematitzat de conjectures sobre l’evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d’hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s’esdevindran i de preparar-s’hi amb unes actuacions congruents”. En Gaston Berger, un dels fundadors de la disciplina, la defineix com “la ciència que estudia el futur per a entendre’l i poder influir en ell”. També se la coneix com a futurologia, tot i que aquest terme se sol utilitzar per a referir-se a altres disciplines no basades en el mètode científic, como ara l’astrologia o la ciència ficció.

La prospectiva l’apliquem en qualsevol àmbit de la vida quotidiana. De fet, podríem dir que quan fem plans de futur a qualsevol nivell, ja sigui per a comprar-nos una casa o mirar diferents dipòsits per a invertir uns estalvis,  n’estem fent.  A  nivell empresarial, resulta vital per a garantir la supervivència d’un negoci: cal preveure quins seran els ingressos per saber si es pot mantenir el nivell de pagaments i fer front a despeses extraordinàries. També ens permet decidir si en un moment donat cal treballar en una millora de la productivitat o  potenciar la tasca comercial.

En temps de crisi , la prospectiva és vital per a la supervivència d’una empresa!

Una altra definició d’Usabilitat

Javier Royo ens explica en el seu llibre Diseño digital:

“[...] En aquest punt la usabilitat, la qualitat d’ús de les eines que ens trobarem als webs d’aquestes marques es converteix en peça fonamental per l’èxit de les mateixes. No és suficient amb mostrar una cara bonica, amb establir uns valors estètics. L’usuari busca un llenguatge clar, una forma coherent d’arribar a continguts i d’interactuar amb el sistema. Si no, la seva forma d’existència no arriba a ser comunicada amb eficiència i la seva principal tasca es dilueix.”

Màrqueting online clàssic: 1. Els bàners

Sens dubte la opció més antiga i més sabuda per entrar “en circulació” és la utilització de bàners. Els bàners són espais publicitaris, de diferents mides, que es lloguen als portals web amb un alt índex de visitants i que, en polsar-los, dirigeixen cap a la pàgina de l’anunciant. Com a concepte els bàners són molt semblants als anuncis dels diaris. Poden tenir diferents mides i formes, tot i que la mida més usada és la de 468×60 píxels (bàner complet).

Darrerament cada cop es fan servir més els bàners Flash, una tecnologia que proporciona major llibertat de disseny per a l’anunciant. Però té el perill de distreure el visitant de l’autèntica finalitat: llegir el text del web que està visitant.

Hi ha molta gent a la qual no li agraden aquest tipus de bàners, i part d’aquesta gent sent autèntic refús. Cal tenir en compte un fenomen que fa que els usuaris/internautes/visitants més experimentats ni tan sols percebin els bàners. És el que es coneix com a “ceguera als bàners”.

La mecànica dels bàners és i ha estat la següent:

1- Antigament es comptabilitzaven per contacte visual (AdViews), amb el que l’anunciant pagava per cada mil contactes visuals en carregar-se la pàgina on es trobaven. El mode de facturació s’anomenava CPM o Cost per Mille.

2- Posteriorment, en veure que pocs internautes polsaven el bàner, es va passar al AdClick, en el que l’anunciant pagava per cada clic que l’usuari feia al bàner. El mode de facturació va passar a dir-se CPC o Cost per Click.

3- Altres sistemes més actuals són, per exemple, el CPL o Cost per Lead, en la qual el visitant no només ha de clicar-hi si no que també ha de fer alguna acció concreta, com per exemple subscriure’s a un butlletí, etc.

4- El mètode més eficaç actualment és el AdSales, en el que qui ofereix l’espai cobra una comissió si el visitant realment efectua una compra després de clicar el bàner.

Els bàners poden ser:

1- Estàtics, sense animacions.
2- Animats.
3- Interactius.
4- Multimèdia (rich media), contenen seqüències de vídeo, etc.
5- Etc.

Tot i ser i haver estat un mitjà de publicitat electrònica molt estès, cal tenir en compte que hi ha navegadors que tenen diferents opcions per ocultar els bàners i les finestres emergents (pop-ups). A banda cal tenir en compte el fenomen de la ceguera als bàners. Per això els bàners són un mitjà clàssic i, segons la meva opinió, una mica obsolet. Una opció poc interessant si els anunciants són petites o mitjanes empreses.

Receptes per l’empresa 2.0

He trobat aquest articlet al bloc d’Alianzo i m’ha semblat interessant com a lectura dominical. Parla de “Com ha de ser l’empresa 2.0” en base a 5 característiques fonamentals:

- Horitzontalitat

- Diversió

- Innovació

- Col·laboració

- Transparència

Podeu opinar vosaltres mateixos…