Màrqueting online clàssic: 1. Els bàners

Sens dubte la opció més antiga i més sabuda per entrar “en circulació” és la utilització de bàners. Els bàners són espais publicitaris, de diferents mides, que es lloguen als portals web amb un alt índex de visitants i que, en polsar-los, dirigeixen cap a la pàgina de l’anunciant. Com a concepte els bàners són molt semblants als anuncis dels diaris. Poden tenir diferents mides i formes, tot i que la mida més usada és la de 468×60 píxels (bàner complet).

Darrerament cada cop es fan servir més els bàners Flash, una tecnologia que proporciona major llibertat de disseny per a l’anunciant. Però té el perill de distreure el visitant de l’autèntica finalitat: llegir el text del web que està visitant.

Hi ha molta gent a la qual no li agraden aquest tipus de bàners, i part d’aquesta gent sent autèntic refús. Cal tenir en compte un fenomen que fa que els usuaris/internautes/visitants més experimentats ni tan sols percebin els bàners. És el que es coneix com a “ceguera als bàners”.

La mecànica dels bàners és i ha estat la següent:

1- Antigament es comptabilitzaven per contacte visual (AdViews), amb el que l’anunciant pagava per cada mil contactes visuals en carregar-se la pàgina on es trobaven. El mode de facturació s’anomenava CPM o Cost per Mille.

2- Posteriorment, en veure que pocs internautes polsaven el bàner, es va passar al AdClick, en el que l’anunciant pagava per cada clic que l’usuari feia al bàner. El mode de facturació va passar a dir-se CPC o Cost per Click.

3- Altres sistemes més actuals són, per exemple, el CPL o Cost per Lead, en la qual el visitant no només ha de clicar-hi si no que també ha de fer alguna acció concreta, com per exemple subscriure’s a un butlletí, etc.

4- El mètode més eficaç actualment és el AdSales, en el que qui ofereix l’espai cobra una comissió si el visitant realment efectua una compra després de clicar el bàner.

Els bàners poden ser:

1- Estàtics, sense animacions.
2- Animats.
3- Interactius.
4- Multimèdia (rich media), contenen seqüències de vídeo, etc.
5- Etc.

Tot i ser i haver estat un mitjà de publicitat electrònica molt estès, cal tenir en compte que hi ha navegadors que tenen diferents opcions per ocultar els bàners i les finestres emergents (pop-ups). A banda cal tenir en compte el fenomen de la ceguera als bàners. Per això els bàners són un mitjà clàssic i, segons la meva opinió, una mica obsolet. Una opció poc interessant si els anunciants són petites o mitjanes empreses.

Receptes per l’empresa 2.0

He trobat aquest articlet al bloc d’Alianzo i m’ha semblat interessant com a lectura dominical. Parla de “Com ha de ser l’empresa 2.0” en base a 5 característiques fonamentals:

- Horitzontalitat

- Diversió

- Innovació

- Col·laboració

- Transparència

Podeu opinar vosaltres mateixos…

Un mini-documental sobre las web 2.0 i l’educació

Un vídeo d’uns 12 minuts que no fa gaire que s’ha presentat. Es diu d’ell que: “Aplicaciones educativas de la llamada Web 2.0 o Web Social. Documento elaborado por el Area del Portal Educastur y Servicios Educativos en Línea, de la Consejería de Educación del Principado de Asturias”.

Desmitificar el blogging…

He trobat això a una de les llistes ‘rares’ a les què estic suscrit. És una peça ben produïda i notablement irònica sobre el fenomen del blogging. Ens afecta només relativament, perquè els blocs que fomentem i treballem des de meddia solen ser temàtics o col·lectius. El blogging absolutament personal i miscel·lani, probablement, sigui un fenomen que experimentarà caiguda als propers temps. No així els que agafen i s’especialitzen en un tema o que serveixen com a punt de trobada d’un projecte… com aquest. Gaudiu del vídeo (només un minut i escaig).

Odi a la màquina?

El luddisme és un moviment social que va aparèixer a Anglaterra a principis del segle XIX. Agrupava artesans del sector tèxtil que protestaven, sovint destruint telers, contra els canvis produïts per la revolució industrial perquè consideraven que aquests canvis atemptaven contra el seu estil de vida tradicional. Es consideraven els seguidors d’un personatge mític anomenat Ned Ludd, i d’aquí ve el seu nom. Van ser molt perseguits i en alguns casos, executats, ja que la destrucció de maquinària es considerava un crim capital.

Actualment, el terme luddita s’utilitza per descriure qualsevol persona que s’oposa a la transformació i al progrés tecnològics, així com als canvis culturals que comporta. És l’anomenat neoludisme. Perquè ens entenguem i a títol d’exemple, la pel·lícula Fight club (El Club de la lluita) seria tota ella un alegat neoludita contra la societat tecnologica i consumista…

Annex a “Com citar documents en Creative Commons”

En Lluís comenta que en una reunió es va parlar d’escriure un article sobre Creative Commons. Si això es vol fer, potser estaria bé donar un cop d’ull a una cosa que van publicar l’any passat els amics de la UOC, Les llicències Creative Commons: una alternativa al copyright?, publicat originalment per na Raquel Xalabarder Plantada a UOC Papers, revista sobre la societat del coneixement.

EL post em serveix també per veure si es poden adjuntar documents en pdf als posts del bloc. A veure…

cultura_RAM

Cultura_RAM és el títol del darrer llibre de José Luís Brea, professor d’Estètica i Teoria de l’Art de la Universidad Carlos III de Madrid, publicat per l’editorial GEDISA.

Segons l’autor, actualment, la cultura mira menys cap al passat (per a assegurar la seva recuperabilitat i transmissió) i més cap al present i la “producció incondicionada de futur”. Menys cap al fet de perpetuar les tradicions o garantir la conservació dels patrimonis i sabers acumulats al llarg del temps, i més cap a l’optimizació de les condicions de l’experiencia de viure en comunitat, a la interacció de les dades i a la gestió dels nous coneixements.

Amb l’ús de la metàfora sobre els modes de memòria propis dels ordinadors, José Luís Brea vol il·lustrar el fet que el tipus de memoria que produeix actualment la cultura no es tant d’arxiu (o de backup, una memòria de disc dur, ROM en el llenguatge informàtic), sinó, més aviat i sobre tot, una memòria de procés, d’interconnexió activa i productiva de les dades, una memòria de programa y processament (la memòria del procesador, RAM). Una memòria de xarxa i no de document; una memoria constel·lació, fàbrica, i no de magatzem.

Aquesta és la tesi principal del llibre, que sona un pèl taxativa. Quan me l’acabi ja us diré si la matitza o no…

Web 2.0 a la vista

A http://internality.com/web20/ hi he trobat una representació esquemàtica del web 2.0. Es tracta d’un mapa que agrupa en un sol full/pantalla els principals conceptes que habitualment es relacionen amb la Web 2.0. Van acompanyats d’una breu descripcióó i d’alguns exemples. Un glossari tècnic explica amb més detall algunes tecnologies i acrònims associats a aquest fenomen. Forma part del llibre La Web 2.0 publicat per la Fundación Orange amb llicència Creative Commons del tipus “reconeixement”.

Parell i mig de videos sobre el web 2.0

És possible que la letra con sangre entri, però de moment, podem provar-ho per la via audiovisual, a veure si ens estalviem la sang. Us passo/poso dos parells de talls de video sobre el web 2.0. La idea és que amb tots quatre vistos, fins i tot els més tecnòfobs i anti-hardcoders pogueu anar per la vida deixant anar frases com “la web 2.0 només és el punt de partida”, “a DD hem fet web 2.0 des de molt abans que el terme sorgís” o fins i tot “la web 2.0 no existeix. El cal és fer bons webs oberts i participatius per qualsevol mitjà, i deixar-se de nomenclatures marketinianes”.

All yours…

1r Video: The machine is using us

El va posar el Piscitelli a la conferència que va fer a Mèxic i em va semblar instructiu:

El 2n tb és de caire generalista i introductori:

Aquest 3r és un petit documentalet de 9 minuts:

I finalment, un 4rt que mostra una campanya típicament 2.0, usant YouTube:

Apa…

Els wikis, explicats als nens

Ah… els wikis… Encara recordo amb carinyo quan vam intentar que meddia tingués un wiki com deu mana, com a eina de coordinació interna, entre gent que sempre estem dispersos, i no només físicament…

Si mai voleu repensar-vos-ho o explicar ben bé a algú què és realment un wiki i dubte bé de la seva capacitat d’atenció, bé del seu coneixement profund dels intringulis de les TIC, us recomano que li poseu aquest video. El vaig veure no sé on amb subtítols, però poso aquest, que és el que tinc a mà.