La segona edat contemporània

Avui en Toni Brey, company del Cercle per al Coneixement, presenta la seva primera incursió al món de la producció audiovisual i tothom qui me’n parla, ho fa molt bé, així que valdrà la pena passar-s’hi. De moment, deixo aquí la informació bàsica i el tràiler.

El projecte La Segona Edat Contemporània consisteix en una producció audiovisual destinada a descriure i interpretar la realitat actual des de l’òptica de la següent afirmació:

Som el protagonistes, involuntaris i accidentals, d’un moment singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis profunds que justifiquen la proposta d’encetar una nova etapa en la cronologia de la història: la Segona Edat Contemporània.

La producció s’estructura com una sèrie de reportatges documentals, sis capítols de 55 minuts, en els quals es fonamenta l’afirmació anterior i s’analitzen les principals transformacions que caracteritzen l’inici del nou període. Són els següents:

Capítol I: Un temps singular
Si alcem la vista i mirem al nostre voltant veurem que el món es transforma a un ritme gairebé vertiginós. Davant aquest fet es pertinent preguntar-nos: ho fa de forma diferent a com ho ha fet sempre? En aquest capítol es posarà de manifest la profunditat dels canvis actuals i la seva vinculació amb una nova forma de comunicació humana, basada en la tecnologia, que suposa un salt d’una rellevància comparable a l’aparició de l’escriptura o la invenció de la impremta. Una contextualització històrica de la situació justificarà l’afirmació de que ens trobem a l’inici de la Segona Edat Contemporània.

Capítol II: La Societat de la Ignorància
En el segon capítol analitzarem la vigència de les expectatives que s’han generat al voltant de les noves formes de comunicar-nos. Anem cap a una Societat del Coneixement o, més aviat, ens encaminem sense remei cap a la Societat de la Ignorància?

Capítol III: La funció exponencial
Una manifestació ben evident de l’inici de la nova edat és l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial en multitud d’àmbits, des de la producció anual de soja a l’acumulació de població en les grans ciutats o el ritme d’extinció d’espècies biològiques. El món, per primera vegada, s’està convertint en un sistema únic, sincronitzat i interrelacionat, malgrat els intents per impedir-ho. Això ens fa més eficients en molts aspectes però, paradoxalment, també més inestables i fràgils, i ens enfronta a l’existència de límits que no hauríem de traspassar.

Capítol IV: La condició humana
En la nova edat el nostre poder en permetrà, fins i tot, modificar la nostra pròpia naturalesa. L’esperança de vida s’incrementa de forma constant, milions de persones controlen els seus sentiments a través de la farmacologia i en breu podrem manipular els nostres gens o viure en mons virtuals indistingibles de la realitat, deixarem de ser humans?

Capítol V: L’inesperat vigor de la religió
Malgrat viure un món tecnològic i científic, la religió ha arribat als nostres dies en plena forma. Avui sabem que el sentiment religiós té unes bases biològiques indubtables i que, en el fons, sempre ha estat entre nosaltres fins i tot amagat darrere sistemes de creences més ateus.

Capítol VI: El gran repte
Al capdavall, els capítols anteriors hauran servit per aportar més preguntes que no pas respostes. S’haurà posat de manifest que la incertesa és un dels fets que caracteritza més clarament l’inici de la Segona Edat Contemporània. De la incerteses als reptes hi ha un petit pas, i si en fem encara un més arribarem a noves preguntes sobre la capacitat humana per a fer-los front i per controlar el seu propi destí.

Cadascun dels capítols constitueix una unitat argumental independent. L’estructura es sustenta sobre entrevistes a experts rellevants de cada camp, en diàleg amb un narrador que enllaça les idees i proporciona continuïtat argumental. També s’inclouen entrevistes a protagonistes i algunes històries particularitzades, fictícies o no, que ajuden a il·lustrar alguns aspectes de la narració i a proporcionar proximitat a l’expectador.