Comienzo una serie de posts con utilidades varias, frikis y no tanto, que quizás en algún momento nos puedan servir para tareas muy concretas.
Quizás nos hemos encontrado alguna vez con la necesidad de enviar un mail con una carpeta comprimida en un zip, en la que incluimos varios archivos, y queremos listar esos archivos en el mismo mail, para especificar el contenido de la carpeta y añadir algún comentario si es necesario sobre algún archivo concreto.
La primera opción es la de hacerlo a mano, volviendo a teclear uno a uno el nombre de los archivos en el mail. Sin embargo, buscando un poco encontré PrintFinder, un programita sólo para Mac (hasta donde yo sé), que con sólo arrastrar sobre él la carpeta cuyos archivos queremos listar, nos muestra una previsualización de la lista (perfecta para copiar y pegar directamente donde queramos) y además, nos permite exportar esta lista en varios formatos: .txt, .doc, .pdf, .html… La lista puede incluir los archivos de las subcarpetas o no, según lo definamos.
Para mí es una pequeña utilidad que me ahorra mucho tiempo cuando envío archivos, y además, me permite documentar mejor todo lo que voy enviando.
Editado para añadir algunos enlaces a programas similares en windows (no los he probado):
Directory Lister v0.9.1 : Éste parece el más completo, por lo que he leído antes era gratuito, sin embargo en la página oficial ahora es de pago. El link que dejo es a una página desde la que parece todavía se puede descargar la versión gratuita.
S’ha descobert un problema greu de vulnerabilitat que afecta a Wordpress 2.8.4 i les seves versions anteriors, segons es comenta a Desvaríos informáticos. Aquest bug pot arribar a desembocar en una caiguda del servidor que l’allotgi, degut a una sobrecàrrega de la CPU.
Me acabo de encontrar con una curiosa página que donde podemos encontrar gratis programas de pago, de forma totalmente legal y funcional (no son demos, sino programas completos, registrados legalmente). El “truco” es como la oferta del día de un supermercado: cada día hay una “oferta” distinta, es decir, un programa completamente gratis. Junto al programa aparece el tiempo que queda para que te lo puedas descargar, en plan cuenta atrás.
Por lo que he visto no son programas “de los grandes” sino más bien pequeñas utilidades, pero que a veces nos pueden solucionar una tarea concreta. Por ejemplo, el día 20 de octubre la oferta era el “PDF to PowerPoint converter”.
Es una buena estrategia para captar clientes, ya que puedes llegar al sitio atraído por la oferta del día y acabar comprando otro programa (el precio suele ser entre 10 y 40 dólares). La mayoría son para Windows, eso sí, así que los usuarios de Mac tendremos que conformarnos sin ofertas.
El problema de la lentitud del Flash Player en Macintosh és un greuge històric que fa molt de temps que dura. Per sort hi ha una manera molt senzilla de solucionar-ho.
Aneu a MacintoshHD/Libreria/Internet Plug-Ins i elimineu l’arxiu flashplayer.xpt
Molts cops ens trobem que algú vol saber, a partir d’una paraula o cadena de text, a quina alçada de la cerca es troba a Google. Ara amb aquest plugin del Firefox ho podem saber:
F.lux és una aplicació gratuïta (i disponible per Mac, Windows i Linux) que s’encarrega d’ajustar el color de la pantalla en funció de l’hora del dia en la que ens trobem i també del tipus de llum (natural o artificial) predominant en el nostre entorn de treball.
Aquesta funció horària es pot ajustar mitjançant Google Maps a les preferències del programa, i podrem ajustar el monitor per veure millor tant de dia com de nit.
F.lux permet realitzar la transició de manera gradual o a l’instant, i podem determinar la temperatura de la llum que variarà quan sigui de nit o de dia.
Fa un parell de dies que l’estic provant i es fa força estrany quan es produeix la transició. No és recomanable quan treballem amb colors, a nivell de disseny, però se’ns dubte és una aplicació molt útil i molt beneficiosa per la nostra castigada vista.
Creo que todos hemos probado alguna vez a meter nuestro nombre en Google y ver qué sale. O si no es el nuestro, hemos metido el de un antiguo compañero de clase o algún familiar lejano. Google lo sabe todo, así que parece el mejor método para encontrar a una persona a la que hemos perdido la pista, o para saber qué se dice en internet de tal o cual. Sin embargo, hace poco he sabido de un buscador que es específico para buscar personas, Whoozy, que nos muestra los resultados de nuestra pesquisa ordenados por “Redes Sociales”, “Buscadores”, “Foto/Vídeo/Audio” y “Personal”. La ventaja de este tipo de buscadores, precisamente, es la organización de los resultados. Además, el nivel de profundidad en la búsqueda no es nada desdeñable, en mi caso ha encontrado incluso documentos pdf de alguna reseña en los que yo no sabía que se me citaba.
Logitud de la contraseña y nombre de usuario: tiene que tener mínimo 6-8 caracteres.
Encriptar la contraseña: aunque casi todo el mundo usa MD5 o SHA-1, no está mal del todo usar SHA-2 (disponible en PHP5), ya que las anteriores ya no son tan seguras como hace tiempo.
Añade una semilla a la contraseña: cuando encriptes la contraseña es recomendable añadirle un texto para que el hash sea mas seguro.
No uses nombres sencillos para el administrador: evita usar nombres como “admin”, “root”, …
Registra los intentos de login: así se podrá detectar cuando estamos siendo atacados.
Maneja los errores: cuando se produce un login fallido, o evita que se produzca un error, o muestra un error personalizado, no muestres errores de código que puedan dar pistas al atacante.
Filtra la entrada: filtra lo que el usuario meta en su usuario para evitar inyecciones de código y no compruebes si la contraseña es correcta mediante SQL.
Usa LIMIT o WHERE 1: es importante para evitar comprometer muchas cuentas si sufrimos un ataque.
Usa nonce: nonce es un número único para la sesión, así nos aseguramos de que no se realicen ataques de fuerza bruta usando diccionario.
Usa sólo $_POST: $_GET es más sencillo de usar que $_POST, aunque no quita que usando $_POST no nos encontremos con problemas.
Cuentas MySQL: utiliza un usuario con permiso de select para realizar el login, así, si rompen tu seguridad, no podrán hacer deletes, updates o inserts.
Auto logout: Si quieres darle mayor seguridad, desconecta al usuario automáticamente pasado un cierto tiempo de inactividad. Aunque desde el punto de vista de la usabilidad no es muy recomendable.
Bloque la cuenta: si se han intentado varios logins consecutivos y han sido fallidos, se debería bloquear la cuenta.
Sobre este tema se podrían decir muchísimas cosas, pero este post es sólo para presentar un proyecto curioso del que tuve noticia ya hace un tiempo. Se trata de “Personas” del Mit. En principio es una instalación artística, aunque bien podría ser una aplicación para mostrar de forma gráfica lo que en internet se dice de nosotros. ¿Cómo funciona? Muy fácil, escribimos nuestro nombre en la pantalla y rápidamente empieza a buscar las palabras claves con las que estamos asociados. Al final nos lo muestra en un gráfico, por ejemplo resulta que yo soy “online” y “politics”:
La pena es que al estar programada en inglés (la búsqueda palabras clave no tiene en cuenta ningún idioma, por lo que supongo que se realiza por defecto en este idioma) los resultados de las personas que trabajamos en otras lenguas pueden ser muy diversos. Mi gráfica de hace unos meses, por ejemplo, no tenía nada que ver con ésta.
En cualquier caso, lo dicho, se trata de un curioso entretenimiento, que nos hace reflexionar sobre las huellas digitales que vamos dejando.
Pd: en una línea parecida, ya hace años que existe Googlism, una página en la que podemos introducir una palabra -sólo una- (por ejemplo nuestro nombre) y que nos ofrece aletoriamente resultados (en inglés, eso sí) extraídos de google de una forma bastante simpática.
Com dissenyadors de pàgines web em d’estar familiaritzats amb el format d’imatge PNG, la seva principal característica es la funció del canal alfa (transparències en els píxels). Però també em de tindre en compte aspectes com el pes de les imatges per accelerar el temps de descàrrega de les webs.
Normalment pensem que el no hi han moltes opcions d’optimització de les imatges Truecolor PNG (PNG-24 de Photoshop), i es veritat, no les tenim, però si existeixen algunes tècniques avançades que ens ajudaran a millorar el pes, sense destrossar els nostres PNG’s.
1. Posterització
Això és un mètode conegut de l’optimització d’imatge de truecolor. Busqueu la icona de capes d’Ajustaments en el paleta de Capes i escullir Posterize.
Escollir la quantitat possible més petita de Nivells (normalment 40 és prou) i salvar la imatge:
Original, 84 KB
Posterized, 53 KB
Així és com funciona: la posterització simplement redueix la quantitat de colors, convertint colors similars en un únic, crea així regions de posterizat. Això ajuda a realitzar un millor filtratge de scanline i aconseguir una millor compressió. La desavantatge d’aquest mètode és alternança de color, que és especialment visible si està intentant implementar l’imatge amb un fons d’HTML.
2. Transparència Bruta
Doneu un cop d’ull a les imatges següents:
74 KB
30 KB
Els dos s’han salvat amb Photoshop sense cap mena d’optimització. Fins i tot si feu una comparació de per píxel d’aquestes imatges, no notareu cap diferència. Però per què és la primera imatge 2,5 més gran que la segona?
La resposta es ben sencilla. La primera esta salvada com a imatge RGBA (els valors RGB + el canal Alfa), per tant tindrem els tres canals d’informació de color, més un adicional que es el que crea la transparència, l’Alfa. Amb aquest mitjá es poden amagar tots els píxels on l’alfa tingui un valor 0. Però aquestes dades de RGB encara existeixen i, a més, impedeixen al codificador de PNG a empaquetar i codificar el correctament les dades. Així, que hem de treure aquestes dades ocultes, omplint les zones on afecti l’alfa, d’un color sòlid, com per exemple negre i salvem la imatge.
3. Divisió per transparència
PNG-24, 62 KB
A vegades s’han de salvar imatges en PNG-24 “pesades” a causa dels pocs píxels semitransparents que hi contenen. Podem estalviar Kbs extra si dividim la imatge en dues parts, es a dir, una amb píxels sòlids, l’altre amb els semitransparents. Podem salvar píxels semitransparents en PNG-24, i píxels sòlids en PNG-8 o fins i tot JPEG.
PNG-8, 17 KB
PNG-24, 6 KB
I aquí tenim el resultat:
Abans 63 KB
Després 23 KB
Aquest mètode té un desavantatge obvi: té dues imatges en comptes d’un, que pot ser un inconvenient per utilitzar (per exemple, quan fent una web en CMS).
4. Escala de grisos
Photoshop no pot salvar en escala de grisos un PNG, així que hauriem d’utilitzar OptiPNG després de salvar imatges en blanc i negre.
PNG-24, 8167 bytes
PNG-24 (Escala de grisos d’OptiPNG), 6132 bytes
5. Menys Colors
Això és una alternativa al mètode de Posterització de colors. La Posterització pot canviar dramàticament els colors de la imatge, que és inacceptable si s’ha de barrejar la imatge amb el fons del lloc web. Aquest mètode ens dóna més control sobre color però es limita a 256 colors.
El mètode és bàsicament extreure dades d’imatge de la imatge semitransparent (treure transparència), convertir-lo en un color indexat i aplicar la màscara original.
6. Mès trucs d’optimització
Cada optimització ha de començar amb una anàlisi de l’imatge minuciosa. Esculliu la millor tècnica per aconseguir millors resultats a cada imatge.
Ser creatiu. Utilitzar aquestes tècniques com un punt de partida per crear els propis mètodes personalitzats d’optimització.
Molta gent pensa que PNG-8 sempre es millor que PNG-24 per a imatges amb pocs colors. Però no es aixi, en alguns casos, PNG-24 ens pot donar millors resultats:
PNG-8, 833 bytes
PNG-24, 369 bytes
Si estem utilitzant una versió més vella de Photoshop (previ CS3), podem trobar que les imatges de PNG, en l’editor d’imatge, semblin diferents en un Navegador Web. La causa d’aixó es la informació de gamma que es guarda a l’arxiu PNG. El podem treure d’una manera segura amb eines com TweakPNG (Windows només) o smush.it.
No utilitzeu el “Salvar Com” per salvar imatges PNG per al web, sino, el “Salvar per a Web”. Per defecte, Photoshop inclou una imatge de presentació com informació addicional a l’arxiu, fent unes quantes vegades més gran l’arxiu del que necessita ser.
Com a exemple final us deixo una demostració real de totes les técniques enumerades aquí, recopilades en un video:
Sou al bloc de Meddia, cultura i comunicació. Terra Meddia és un espai per exposar idees, exemples, inspiracions, recursos i, naturalment, opinions. Benvinguts!
El problema de la lentitud del Flash Player en Macintosh és un greuge històric que fa molt de temps que dura. Per sort hi ha una manera molt senzilla de solucionar-ho.
Extret de 
Comentaris recents