Percepció, psicologia, usabilitat i disseny web

Sense voler envair el camp de la psicologia (Déu nos en guard!), si que voldria fer menció a la psicologia de la Gestalt com a un dels molts mitjans per mirar d’entendre la percepció humana i, en conseqüència, fer que els usuaris se sentin més a gust davant del nostre disseny o arquitectura de la informació.

De teoria de l’art se el poc que recordo de quan estudiava, i de teoria del disseny digital se (de moment) més aviat poc, tret del que he après de la meva experiència. I d’això puc extreure un parell de conclusions: l’usuari d’Internet és una persona que com a norma general és poc pacient i no li agrada perdre el temps o posar-se a llegir tot el que troba per la xarxa (tret que estigui buscant informació específica, com ara a un bloc, a la Wikipèdia, etc.). Per aquest motiu si un internauta que ha arribat a un web, per exemple, a través d’un cercador, no troba ràpidament la informació que busca, o l’aspecte visual (disseny, distribució de la informació) no el convenç, és caòtic, lleig…, trigarà menys d’un segon a marxar.

Per això, l’arquitectura de la informació (usabilitat) ha de ser correcta, i el disseny ha de suposar una guia i no un entrebanc. Per facilitar-nos aquestes tasques podem fer servir estudis d’altres persones, que d’ordinadors no en sabien gaire. Fa un temps vaig escriure sobre l’aplicació de la secció àuria en disseny web. Doncs el primer en fer l’estudi formal d’aquest tema fou Euclides. I altres lleis sobre la percepció, vàlides avui dia en molts aspectes, van fer-se durant la primera meitat del segle XX. Lleis com les de l’escola de la Gestalt.

Per a ells, el cervell està configurat per percebre-ho tot com una totalitat, en la qual la porció més estructurada es constitueix en la figura, i el component més indiferenciat es constitueix com a fons. Es tractaria d’una forma de simplificació de la nostra memòria immediata davant, per exemple, de formes massa complexes. De les seves teories, que d’altra banda poden ser totalment discutibles, neixen unes lleis que al meu entendre poden aplicar-se a la perfecció. Aquestes son algunes d’elles:

1. Llei de la proximitat: la nostra ment percep les coses que estan juntes o pròximes com si formessin un tot.

Traslladat al web, aquesta llei ens indica que visualitzem amb més facilitat paràgrafs ben separats els uns dels altres que no pas paràgrafs sense cap separació.

2. Llei de la similitud: la nostra ment percep les coses que se semblen com si formessin part del mateix. O dit d’una altra manera: la nostra ment agrupa els elements semblants en una sola entitat.

D’aquesta llei podem aprendre que, en pàgines web, les coses o funcions diferents hem de mirar de representar-les de la manera més diferent possible.

3. Llei de les formes tancades: de manera intuïtiva, la nostra ment s’estima més els objectes tancats als oberts, per això quan percep una forma desconeguda, primer intenta interpretar-la com a un objecte tancat.

En disseny web significa que la manera en que es disposin gràfics, símbols, línies de separació, blocs de text, etc. tindran una repercussió directa en la manera de percebre la pàgina. Amb formes tancades, com per exemple línies d’una taula, podem fer que dita taula resulti més fàcil d’interpretar en un primer cop d’ull.

4. Llei de la simplicitat: també anomenada de la senzillesa, diu que la nostra ment percep preferentment formes que es destaquen de les altres per una determinada característica. Això vol dir que formes simples, tancades, que destaquen clarament del fons, es perceben amb més facilitat.

Aquesta imatge podria ser perfectament dues “K” enfrontades, però percebem principalment un rombe. Així que també ens indica que, com més simple sigui la forma, millor.

5. Llei de la continuïtat: la ment continua un patró fins i tot després que aquest desaparegui.

En pàgines web també podem buscar línies imaginàries que ens ajudin a agrupar i a diferenciar els continguts entre si per a que resulti més fàcil d’agrupar-los ràpidament.

6. Llei de la simetria: les formes ordenades simètricament, a primera vista, sembla que formin un conjunt.

L’ull busca automàticament una forma simètrica. Això també es pot tenir en compte alhora de dissenyar l’estructura de la pàgina web, com per exemple la distribució de text en diferents columnes, etc.

7. Llei de la experiència: quan les formes no es mostren explícitament, el nostre cervell posa la part que hi falta.

L’experiència omple els buits que falten. Cal anticipar-se a les experiències dels visitants, però amb cautela, ja que les desconeixem.

Voldria acabar dient que en cap cas penso que aquestes teories s’hagin d’aplicar sempre de manera rígida, son relatives i sovint hi haurà casos en que no funcionin. Soc dels que pensen que les normes estan per trencar-les, però abans estaria bé conèixer-les.