Rich Typography a la web

Independentment del que encara puguin pensar alguns nostàlgics, cada vegada hi ha un major control en el disseny i l’ús de la tipografia.

Al marge de les tipografies tradicionalment utilitzades en la composició de text de les pàgines web, l’ús de tipografia en pantalla s’ha vist limitat a la seva conversió en imatge -com JPG o GIF- o bé, com a molt, mantenint el seu format vectorial en animacions flash.

L’història de l’ús i disseny de la tipografia per pantalla va lligada a l’història de l’edició digital. Des de començaments d’aquest segle, hi ha un canvi d’inflexió respecte a l’ús de la tipografia en pantalla. Si bé fins a finals dels anys noranta les millores en la visualització de les fonts han tingut com a objectiu principal donar resposta a la necessitat de facilitar el treball de composició tipogràfica a la pantalla però per a finalitats que van lligades fonamentalment a l’edició en paper, amb el canvi de segle, gràcies als avenços tecnològics que han permès una major rapidesa en la transmissió de dades i gràcies, també, a la major resolució dels monitors, la tipografia troba a la pantalla un suport en igualtat de condicions al paper.

No serà fins a la introducció en llenguatge HTML de les especificacions que van facilitar la creació de fulls d’estil CSS que la tipografia va començar, encara que tímidament, a jugar un paper determinant en el disseny de l’edició electrònica.
Les anomenades «web-safe-fonts», és a dir, aquelles fonts que es troben disponibles en la majoria dels ordinadors i que han estat el pà de cada dia de qualsevol pàgina web, es convertiran ben aviat en un recurs del passat.

El «tag» @fontface permet utilitzar qualsevol font de repertori, encara que l’usuari no disposi en el seu ordinador d’aquesta font, però nomès ho soporten els navegadors moderns. Existeix una eina online que ens facilita la creació del codi.

Hi han altres solucions comercials com la proposta llançada fa aproximadament un any per la distribuïdora typekit.com o, més recentment, per typoteque.com no són més que solucions intermitges.
Totes dues ofereixen llicències d’ús mitjançant un sistema de subscripció pel qual les fonts no es descarreguen al servidor on s’allotja la pàgina web sinó que els fitxers font es troben en servidors propietat de la distribuïdora i, a través d’un enllaç, la tipogràfia es renderitza directament a la finestra del navegador.

El format WOFF (web open font format), de moment només funciona amb el navegador Mozilla Firefox 3.6, diuen que es el format del futur. WOFF és un format comprimit específicament dissenyat per a la web. Creat per dissenyadors de tipografia i programadors, està cridada a ser la solució més esperada dels últims 4 anys. A més ja s’està treballant en una versió del Firefox que permetrà poder treure el màxim profit de les especificacions de CSS3, obtenint un control molt més gran de la composició tipogràfica a la pantalla.

El futur definitiu de la tipografia en pantalla està molt a prop.